Post in Storia e sozietà
Recorc en musega

L regoi »Recorc en musega« tol ite diesc cianzons per fascian del maester de musega Pietro Decrestina da Palua, nasciù a Soraga del 1945 e da egn enciasà a Roma.

Cianzons olache l recorda Arturo che passèa sciubian con sie ciaval, la mont de Fuciada, la veia majon de Palua, e ence »Le vace de Paulin« sie père. Anter sia cianties ence doi toc del Canori, con na neva armonisazion, e »Soraga la é bela« con variazions armoniches e na integrazion del test per ge dèr na saor neva e mingol più lurèda fora.

Autor: Pietro Decrestina

An: 2024

Ciantons. Cartolines e proverbies da zacan

N liber fotografich che bina ensema 366 cartolines e 366 proverbies per ladin che ve compagnarà dì per dì, fora per dut l an. Da Fedaa fin ja Moena, «Ciantons» l é n calandèr da desch che ve conta e che ve moscia nesc paijes, noscia atività turistiches e crepes, touc ju soraldut anter i egn Cincanta e Setanta.

Ogne retrat l é compagnà da n test descritif con laite toponimes, istories e recorc de familia, informazion artistiches e storiches. Gran pèrt de la cartolines vegn fora da la colezion de Fiorenzo Secchi Floz con apedejù i proverbies, traslaté per talian, de Simon de Giulio e Otavio Doliana.

Autor: Nicoletta Riz

An: 2024

Ezio Anesi. Na vita per sia comunanza

L é passà 30 egn da canche, ai 9 de november del 1993, Ezio Anesi lascèa de colp sia familia, sia comunanza, sia vita [...] 30 egn l é l temp giust per fèr assir la emozions e portèr i recorc te na dimenscion storica, che ne permete de entener co e cotant che chest om à segnà la comunanza de Fascia. (Paroles dantfora)

A 30 egn da sia mort, la publicazion envia a na letura storica del lurier del sen. Ezio Anesi, sibie te sie empegn politich che te ogne ambit de sia vita, dal turism al mond del sport. Anesi se à metù dant l enteres di Ladins e l se à tras dat ju per sie recognosciment e stravardament identitèr.

Autor: Lucia Gross

An: 2023

N senator sui schi strenc

L é con gran piajer che, de gra a l’Union di Ladins de Fascia e al Grop Ladin da Moena, podon ge sporjer a nesc letores cheste bele piate che Bepin Davarda da Cianacei, clasc 1942 e senator de la Marcialonga, l à scrot ju per ladin e per talian. Piates olache, con stil gustegol e ironich, l autor ne compagna travers beleche mez secol de storia, da canche per la pruma outa l se à metù sot i pie i schi strenc a canche, do aer compì i 70 egn, l à dezidù de lasciar che la gran competizion de paslonch reste demò anter si recorc più bie.

E apontin chisc recorc, che é stac publiché en part ence su “La Usc di Ladins” chest meis de jené, en ocajion de la Marcialonga numer 50, podon ades i lejer te chest belot codejel.

Per chest no ne resta che ge dir n devalpai de cher a Bepin Davarda, e ge augurar che l posse jir amò spedient per n muie de egn sun nesc troes, coi schi strenc su la neif, a pe su la tera batuda o col auto sul peton, ma semper con so spirit feruscol e valch outa mingol pizochent, con legreza e serenità. Paroles dantfora. La redazion de Nosha Jent, otober 2023

Autor: Bepin Davarda

A cura de: Lucia Gross

Numer spezial de Nosha Jent, otober 2023. Union di Ladins - Grop Ladin da Moena

Vita da soldà de Giujef Pettena del Goti (1914-1919)

Respet ai classics diaries de vera, te Vita da Soldà vegn contà dai fies la vita de Giuseppe Pettena. Publichèda te n ladin moenat rich de esprescions naturèles con apede ju la traduzion talièna, la descrizion scomenza da la chiamèda a la vera tel 1915 e fenida con la desfata del Imper e l retorn en patria, con ence, te anter i fac, de autra curta conties, da olache vegn fora l fon padiment de la popolazion.

Autor: Felicina e Giacomo Pettena

Editor: Grop Ladin da Moena

I segnai - Stories de pèstres e de bachegn al confine del reèl

Regoeta de testimonianzes su fenomegn di parapsicologia, che veit desche protagonista e informador Luigi Piccoljori da Dèlba (Gige de la Zeli da Dèlba) e la mère. I curc toc, do componui en forma scrita del 1973 da la femena Veronica, i é leé ai segnèi, i presagi leé a desgrazies o a la mort, desche la Cùgola, la Gocia, l Punchie, la Mort che grigna, la Bèra e l Martel.

Autor: Veronika Zanoner Piccoliori

Editor: Grop Ladin da Moena

1914 - 1918 La Gran Vera. Moena e la Val di Fassa nella Prima Guerra Mondiale

338 piates de storia, de na comunanza che à abù a che fèr con una de la più gran tragedies de la storia de l’umanità. N’opera che tol ite na grandiscima cantità de materièl fotografich, recorc e narazions de fac de la Gran Vera te Moena e te duta Fascia. La storia se mesceda anter chela di omegn sul front tant en Galizia che su la pontes de la Dolomites, e chela de la femenes, i bec, la jent de età resté te val, per ic ence cater egn de dolores e de gregn sacrifizies. 

A cura de: Michele Simonetti “Federspiel”

Editor: Istitut Cultural Ladin

ISBN: 978-88-86053-96-9