Post in Letradura
Letres da Larcioné

Fabio Chiocchetti, do n lonch studie, te sia ultima publicazion l ne sporc l’edizion integrala comentèda de duta la letres che Amadio Calligari da Larcioné (1857-1918) ge à scrit dal 1887 al 1897 a Tita Cassan da Poza (1863- 1905), professor jun Busan e protagonist col Calligari de chel temp rich de enrescides peà via del Otcent, che à segnà per i Ladins l scomenz e l svilup de na autocoscienza etnich-linguistica.

I scric de Amadio Calligari l é l spieie fideil de che che i contèa, con esprescions curiouses e enteressantes, e l studie de Chiocchetti valorisea e deida a entener l segnificat e l contest de chel lengaz sćiantif, coi arcaismes conservé da la tradizion orala e i mudamenc, metan dant analisa e coment de passa mile paroles pech durèdes o jites fora.

No i sa più fassan šent, la e belleche in darmola noša madre lingua.
Ecco cho che la e che dut va al manco e ven semper pezo; se la dura così in curt va dut de sbris e de noša lingua e costumes resterà nia auter che appena la memoria e valk lettera, se n resta, sche lettaratura patria (Amadio Calligari 1891)

Autores: Fabio Chiocchetti

Editor: Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn - Union di Ladins de Fascia, sul Pian de politica linguistica 2023 del Comun general de Fascia

I segnai - Stories de pèstres e de bachegn al confine del reèl

Regoeta de testimonianzes su fenomegn di parapsicologia, che veit desche protagonista e informador Luigi Piccoljori da Dèlba (Gige de la Zeli da Dèlba) e la mère. I curc toc, do componui en forma scrita del 1973 da la femena Veronica, i é leé ai segnèi, i presagi leé a desgrazies o a la mort, desche la Cùgola, la Gocia, l Punchie, la Mort che grigna, la Bèra e l Martel.

Autor: Veronika Zanoner Piccoliori

Editor: Grop Ladin da Moena