Te ciante mia legreza
168.jpg

Se trata de na regoeta de na carantina de orazions per bec ispirèdes ai Salmes, traslaté e adaté ai più pìcoi, con apede i bie dessegnes de l'artista de la val Badia Maria Pezzedi.

Junsom al libret l'é ence na sezion dedichèda con vèlch orazion che pel jir ben per ocajions spezièles 

Autora:Monica Cigolla

Dessegnes: Maria Pezzedi

Sposc e maridoc
sposc_e_maridoc_2.png

L conta ti detai la usanzes e la tradizions veiores che rodola dintornvìa l maridoz te Fascia. Se da na man la usanzes più veies, desche l'enjuria del cerchie o menèr la Bandiera, les é jites perdudes, autres les vegn enveze tegnudes su amò inchecondì. A ge dèr amò maor valor a chesta opera, che raprejenta l studie più complet sul rit nuzial te Fascia, l’é la jonta de n scrit de Felice Valentini datà 1885.

Autor: AA.VV.

Autor: Tita de Megna

Na gejia e n pugn de ciase
104.jpg

L'autora conta con paroles scempies de canche la era pìcola e la stajea a Sèn Jan, apede la pieif. La recorda con sentiment la jent da inlouta, soraldut la familia mìngol desfortunèda de sie vejins de cèsa. L volum, ensema a tropa fotografìes, l met dant ence na verscion talièna del test originèl ladin.

 Autor: Lorenz Detomas Maria de Vian

Picole lum da Nadal
Unknown.jpeg

Diesc pìcola contìes scrites e dessegnèdes da Maria Teresa Fanton Crepaz da Poza, ensegnanta de todesch en penscion. Stories dassen gustégoles, per pìcoi e per gregn, leèdes al temp de Nadèl ma che à ite ence valores universèi e da inchecondì, che va sorafora la festa religiousa. Enjontà al liber l'é ence n Cd co la contìes letes jù a più oujes. Anter Angiolino e Salvatore l letor, ben segur, no l farà fadìa a restèr maraveà...

Autore: Maria Teresa Fanton Crepaz

La aventures de Pinocchio. Contìa de n buratin
421.jpg.gif

L'opera classica per bec de Carlo Lorenzini - Collodi la é stata traslatèda te sacontenc lengac e zacan ence per ladin. L'é na publicazion fata co la colaborazion de desvalives enc: l Comun General de Fascia, l'Union di Ladins de Fascia, l'Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü (per la traduzion per gherdener e per badiot) e de l'Istitut Cultural Ladin Cèsa de Jan (per la traduzion per fodom).

Traduzions: Sara Merighi e Donatella Dellagiacoma

Cianties ladines da anché e da zacan (1992)
57.jpg

Regoeta de tòc de cianties ladines, de la grana e veiora tradizion fascèna de la mùsega da stua, soravivuda enscin anchecondì de gra a la trasmiscion a ousc. Mùseghes da sonèr te ocajions de festa, a na noza o coi coscric o da sera te stua o te vèlch ostarìa, co l’òrghen da mantech, la zitra, la vìdola o la chiatara, per se goder e stèr ensema descheche i fajea jai egn.

A cura de: Fabio Chiocchetti del Goti