Onor ai maestres de l’èrt te Fascia

Anter i evenc de cornisc che ogne sera inant cena à sport na cercia de èrt e musega, en mercol ai 14 de setember te piaz de Comun de Sèn Jan l é stat na bela ocajion per segnèr en curt la storia del ensegnament e del svilup de l’èrt te Fascia. L Sorastant de la Scola Federico Corradini à tirà i fii de n percors che lea ensema maestres che à didà a tramanèr e fèr crescer l amor per l zipièr e depenjer.

Te chest chèder la responsabola del Museo Ladin de Fascia Daniela Brovadan à rejonà de Giuseppe Soraperra (1912-1985), fondator de la Scola d’èrt a Vich del 1941, ma ence pitor de gran talent: si chèdres coi colores de l’enrosadira é fora ades tel Museo Ladin, olache i restarà enscin ai 11 de otober, per dapò vegnir tramudé del Liceo artistich per i festejamenc di 80 egn de la Scola d’èrt.

Semper entorn la metà del secol passà, avisa del 1946, a Moena l é stat avert na Scola d’èrt dedichèda al zipièr: de chest à rejonà l professor Davide Deflorian, prejentan la fegura de Zerilo Bora, che à ence ispirà l projet per l laboratorie didatich del Simposie. Do esser stat professor ti paijes todesc, l zipiador moenat (1876-1971) à portà sie ensegnament de valuta te sie paisc. Chesta scola é stata serèda per dezijion del Comun de Moena per mencianza de finanziamenc demò 6 egn do, del 1952, ampò Zerilo Bora l é stat l maester de Toni Gross, de Felix Deflorian père de Davide e etres artisć de noscia val.

Organisadores e partezipanc al Simposie dedant a la fegura de Toni Gross te piaz de Comun de Sèn Jan.

Dò che l é stat serà la Scola d’èrt de Moena, a Sèn Jan apede ai ensegnamenc de decorazion e tislerai per la mobilia tradizionèla de Fascia l é peà via ence l ensegnament de zipièr. Del 1955 l é stat avert na sezion aposta, con Giovanni Battista Pederiva da Soraga desche maester. De Tita Pederiva Batiston (1905-1992) à rejonà l president de l’Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel che l é do a manèr en stampa n liber dedicà a chest artist che de november, a 30 egn da la mort, l vegnarà recordà ence con na mostra en colaborazion col Comun de Soraga.

Chest panoram storich che à didà a cognoscer mingol la vocazion artistica de Fascia e l ambient cultural olache ence Toni Gross é cresciù, l é stat dassen aprijià dal publich e ence dai partezipanc al Simposie.

Lucia Gross, La Usc 37 del 2022