Sènta Maria Maor e la tradizion de la mana benedida
Grana l é la devozion da Sènta Maria Maor te Fascia che ai 15 de aost - enceben che sibie n moment de gran lurier coi sciores e i ghesć che se à te cèsa - no vegn mai desmentià de onorèr.
Fora Ciampedel, da più che carant’egn en cà, vegn fat la festa di Omegn da Mont, olache se veit duc i menacrepes, i Ciamorces, i omegn del Socors da Mont, i volontadives de la Sezion Cai Sat de l’Auta Val e naturalmenter n grumon de pascioné de jir sa mont, che se dèsc ju e i se troa duc ensema dintorn utèr a scutèr la bela e solene sènta messa.
Chesta tradizion nasciuda tel an 1974, amancol inlouta e per n muie de endò, l aea l segnificat che chela dì no se jia sa mont, ne per jir en gita, ne per se vadagnèr la giornèda e nience per fèr ite fegn o etres lurier sa mont coche n aea tramanà nesc veies. Se onorèa Sènta Maria Maor te paisc e te gejia, ajache don Tito Vecchietti curat de Ciampedel l la aea proclamèda ence “protetora de duc i omegn da mont”.
La Marchetenderes a Ciampedel
Ta Cianacei enveze vegn tegnù su la devozion a Sènta Maria Maor co la gran procescion co la focoles, che la sera di 15 de aost vegn fata fora per la strèdes del paisc, con la bela statua de la Madona fornida e tirèda sun n gran cèr vidà da un grop de fenc e omegn regolé col guant da festes.
Vegn trat ca duc i confalons: chel ros de la gejia de Cianacei con su Sèn Florian e Sèn Salvester, chel brun de la gejia da Grìes de la Madona, chel śal-formentin del Sacro Cher e chel vert de Sèn Luigi Gonzaga.
A fornir la procescion e ge fèr onor a la Madona Assunta, la Marchetenderes e n bel e bon grop de touses e femenes de ogne età che per l’ocajion les se tira ite l guant a la fascèna “en mènies” con de bie gramièi e fazolec de seida dai colores chières, adaté per l’ocajion.
Te man dutes porta n bel maz de fiores e erbes da medejina da mont, saores de ort con ite per anter de bela reses fascènes che tant profumèa da cèsa e da n’outa.
La manes do messa, inant de partir con la procescion, les vegn benedides dal preve e dapodò duc se les porta a cèsa. Les vegn secèdes e tegnudes sora an; les fornesc l Crist de stua o l chèder de la Madona o tachèdes sora usc de cèsa o ence - via per l an al besegn – i saores e la erbes da medejina i vegn duré.
Chest mazet de fiores vegn chiamà amò anchecondì “la mana” e l é na veia tradizion de devozion a Sènta Maria Maor.
La Manes a Moena.
Aldidanché l é mingol mudà, ma n’outa la era coscita: en vea de la Madona de Aost duc chenc vegnia ju da mont fora che i pèstres. La femenes les portèa ju da mont erbes da medejina e fiores da mont, dapò les metea apede saores, semenzes e fiores de ort e les fajea su de bie picoi fasc ciolé ensema con na bela veta de seida.
De solit la mana la aea ite: arnica, elech de Sèn Jan (iperico), ramec de saìna e de jeneiver, piantes de anzièna, ciarel, nègherles da mont e schiopes da mont (anziènes de chela autes che vegn via per l aost sa mont), camamilia, assent, mèlva, erba menta e melissa, fenocio, rosmarin e sèlvia e fiores de ort, soraldut n sbèrbol de resolé pien de reses fascènes. Per fornir amò vèlch spia de orc e sièla.
Chisc fiores, saores, semenzes, erbes da medejina secèdes, les vegnìa durèdes man a man: al besegn vegnia durà camamilia, fenocio e ciarel, assent, mèlva e coscita inant per fèr de bogn tees per parèr via mèi al venter e al stomech e ogne sort de mèl.
Ence a Cianacei l é amò viva la tradizion.
Ence per l bestiam n vegnia durà: n vegnia metù na pizèda a brodeèr te l’èga data a la besties che fajea o malèdes. Alincontra l elech de Sèn Jan l vegnia mescedà te anter l pabol per se parèr da malaties e faturec. Canche l era burt temp con de gregn temporèi n vegnia trat na pizèda te fregolèr o ence vegnia sciumentà.
La mana benedida la stravardèa familia, cèsa, stala e tobià da magagnes epidemies, pestilenzes, feghes e desgrazies de ogne sort.
Maria Assunta Merli. Articol da La Usc di Ladins 33 del 2017