N bel cedean per la botega de La Bora

A Moena te piaza Ramon l’é la botega Tessilidea La Bora che porta inant sova atività de vendita da ben 75 egn. Le patrone Margherita, Valentina e Teresa Zanon ne à contà mingol de la storia de chesta firma, da egn pont de referiment per l paes ma ence per le val de Fascia e Fiem. 

Olache ades l’é la boutique Mode Sport – le ne à dit–presciapöch jai 100 egn l’era na botega de ‘generi misti’ che veneva tant roba da magnar che roba da brac. La era de la Catina Dell’Antonio Bora, la sorela del cognosciù artist Zerilo Bora, de chel che chest an vegn recordà i 50 egn da la mort. 

La botega de La Bora te n velge retrat.

Te chesta botega a ge aidar a la Catina l’era la Valentina che fossa stat na ameda de noscia mare, la sorela de la ava Margheritina Zanoner del Copeto. Del 1946 canche la mama, la Giuseppina Chiocchetti del Gianot, la é stata grana assà, la aeva 13 egn, la é jita da la Catina Bora a laorar con la ameda Valentina. Ti egn ‘50 la Catina Bora la se à retirà e la ge à zedù la botega al Michele Zanon, mie pare e a sova sorela Terejina. La Bepina, che oramai l’aeva emparà l mestier, la é jita inant a laorar aló e del 1954 la se à maridà con l Michele, dapò la Terejina pian pian l’à molà e la ge à lascià a lori la botega da se gestir. 

Olache ades l’é la botega l’era na ciasa velgia, che l Michele e la Bepina i se à comprà e i ge à fat int i laores per la restruturar. Ju bas i à fat fora na botega de magnadiva che se à tegnù da gestir l Michele e la Bepina la veneva la roba da brac su aut. 

Enlaoita l’era tenc più articoi – le conta amò – l’era mingol de dedut, estra a la roba da brac l’era valch de roba da se tirar int, no massa per­ cheche enaloita l’era le sartore che le cojiva i guanc e donca i vegniva a se comprar apontin la roba da brac, dapodò lane, merceria, tovaie, roba per l let e da cambra, biancaria da te sot, per om e per femena, l’era ence i ‘reggipetti’, na parola che na oita no se podeva dir e che donca se ge dijeva ‘cufie da jemìe’, ‘cuffie per gemelli’, l’era proprio scrit coscita su la scatola! 

La Catina Bora te botega con la Valentina.

Dapò la Bepina e l Michele i à metù sù familia e l’é nasciù i tosac, i n’à abù ben set, 4 femene e 3 masći. Te chi egn l’era tant da far che i aeva a laorar 5 o 6 jent fin canche no à scomenzà i fiöi a vegnir gregn e i à podù tacar a dar na man te le atività de familia. 

Piumins e trapunte 

Valch una de le sorele é jita a emparar a cojir e a far piumins e trapunte fora Tieser, se fajeva ence dut su mesura per na clientela privata percheche i alberghes i se à trat de più su prodoc jà fac, ence per via di cosć, se sà ben n prodot artejanal l’à n cost più aut. Se aon troà a aer tanta domana de jent che l’aeva te ciasa piumign velges da renovar per i dorar da nöf percheche per solit l’era roba bela. I vegniva a se cerner la peza e se ge fajeva la födra növa opura se ge meteva int l piumin te na ‘intima’ növa. Na roba trop domanada l’era le trapunte con la födra a strisce olache se meteva int na sort de ‘scialames’ che fajeva restar l let semper a post, chisc mestieres i fajon amò, tant per i turisć che per la jent dal post, ence se ades va trop de più i piumogn. 

Pian pian la Bepina la ge à lascià l post a le fiöle Margherita, Valentina e Teresa, aidade ancöndì da la Paola Deflorian, fiöla de la Valentina. L Michele da man sova l ge à passà la botega de magnar a so fiöl Giovanni e ades l’é la fiöla Elisa. 

La dezijion de pontar su l’aredo de la ciasa 

Da valch ora l’é stat de besogn far na scelta percheche le boteghe de massarie le se à moltiplicà a desme­sura, fin a la fin di egn ’70 aveane roba da brac de lana per far ence braghe e corpec da om ma le mode à tacà a cambiar massa en prescia, coscì aon dezidù de no tegnir più chesta sort de articoi e enveze pontar de più l’atenzion su la ciasa sporjan roba de calità, de bon livel, taliana, valch che pode far la desferenza percheche ben segur la costa de più ma l’à dut n auter rendiment tel temp. E chesta cernuda la é stata aprijiada, na roba che ne fasc gran piazer e ne dasc tanta gaissa l’é che da n an a l’auter vegn sciores che magari i aeva comprà roba te noscia botega e che dapò i vegn a se tor valch de auter l’an dapò, opura rua jent amisc de valgugn jà nösc clienc che dapò i se fasc far valch ence lori, chesta l’é dalbon na sodesfazion grana per noi. 

Anter l’auter l’é da dir che boteghe che ven prodoc da ‘merceria’ e robe da brac no n’é più trope te Fascia e Fiem ma jent che domana chesta sort de prodoc n’é, ence se fosc più turisć che jent dal post. Se vesc ben mingol n jir de retorn ai laores fac a man, na roba che i ne domana per ejempie l’é la lana per popes per far cuertole, cape e scalfaroc ma jai egn l scafal de la lana l dorava dut n paré, ti egn 70­80 te la botega velgia aveane adertura n magasin entiero de lana, n’era dut entorn, se n venea dalbon n mulge, ades l’é assà n picol toch de scafal, podessa ence esser che vegne da nöf l besogn de l far mingol più gran ma cognon tegnir cont ence del fat che aldidancö vegn comprà trop su internet. 

La Bepina del Gianot anter le fiöle Valentina, Teresa e Margherita.

Valch moment de dificoltà passà via 

»Del 2007 canche l’é stat la crisa aon vivù n moment senester, enaloita se aon dalbon domanà co far a jir inavant percheche chela situazion à portà gregn cambiamenc ma aon tegnù dur de gra a la jent dal post e a nösc clienc da fora che, descheche aon jà dit, i vegn da n an a l’auter desmostran de aprijiar chel che sporc noscia botega, chesta l’é la mior reclam possibola per noi. 

Dapodò, per rejonar de tempes più vejign, ence con l’emergenza sanitara per via de la pandemia no l’é stat e amò no l’é sorì ma l’istà passada aon laorà polito e chest an speron de far auter tant, noi laoron trop de più d’istà, ence se l’é na stagion più curta, che d’invern percheche noscia clientela la é al 90% taliana, donca sion otimiste. 

L’é ence da dir che la Paola la ne dasc na gran man coi social, no demò a livel de comunicazion ma ence con le vendite, no fajon proprio e­commerce ma aldidancö ence chest aspet l’é de gran emportanza e vardon de l rencurar.  Te 75 egn donca, da canche l’à taca la Bepina a laorar, l’é mudà trop ma ela, 88 egn, la seghita amò ancö a cojir te so laboratorie. 

La redazion de La Usc di Ladins ge augura dut l bon per chest bel travert arjont. 

Cristina Marchetti. Articol da La Usc di Ladins 18 del 2021

Union Ladins de Fascia