Sèn Martin e la fiera a Ciampedel

Na veia chèrta de posta de Ciampedel coi alberghes Il Mulino e Agnello.

Canche peisse a Sèn Martin me vegn tel cef la raprejentazions del Sènt tel Südtirol, a ciaval con n mantel ros da spartir col puret che l scontra in or su stradon e la linternes che nos bec fajaane per dapò dò fèr na bela porciscion e ciantèr. Te Fascia sente dir bendeché che l’é demò chi da Pardac che fèsc Sèn Martin, sessaben che chest no l’é vera, noe.

Volesse recordèr vèlch da bel e important che sozedea te Fascia ai 11 de november in Sèn Martin. Martin l’era sinonim de paament, de castagnes, de marena al restorant in ocajion de la gran fiera da Ciampedel, la più grana d’uton via te Fascia.

Ence chesta fiera desche de autra bela robes, la Pruma Gran Vera, la stentes e la bombes, les l’à scoèda demez. Ampò son stata bona de troèr amò zachei che me fornesce informazions in cont a Ciampedel in festa da Sèn Martin.

Rosalinda Decrestina Pascalina, patrona de la “Villa Rosa”, se recorda amò coche sia giava, Rosina de Batestin, ge contèa canche la era beza de chesta gran fiera e la ge dijea coscita: “L’era la domegna dò Sèn Martin, amàncol che Sèn Martin no vegnisse de domegna mencèa na dì a la fiera, che la vegnìa fata de lunesc, ma l paìsc l’era jà in festa. I coscric sonèa e te la doi maor ostarìes, chela de Soricia (Hotel Agnello) e chela de de Batestin (Hotel Mulino), olache siane nos, l’era dut n sonèr e ciantèr e un gran bataut. l lurger ti ciampes l’era fenì, l bistiam l’era te stala e magari se ruèa ence a se vener vèlch o se èa jà venù vèlch. Amò apede i famees vegnìa paé in Sèn Martin e coscita se podea esser algegres e zenza pensieres amàncol per dotrei dis. Se doi jogn se parlèa e èa chela de se maridèr in chel invern, (se se maridèa perlopiù da Carnascèr, dò la festes via, dant che vegne Careisema) ence i spetèa èrs Sèn Martin.

Inlouta da la fiera sun piaz de Ciampedel l’era n banch che venea òres, ence pa de tèl picola veres, e sessaben che i Fascegn se les comprèa apontin in chesta ocajion, che se se sentìa lijieres da Sèn Martin; incomai cheche l’era fat, l’era fat.

E ruèa l lunesc, noe, e duta la Val de sora se moea fora, Ciampedel ciapèa vita e a l’ostarìa de Batestin (l’hotel Mulino) se ciapèa supa da liègnes e rost de porcel, se comprèa magari na bestia intrìa per in chela dì e la jìa via, ve; i fascegn vegnìa a fiera regolé delvers e dalmesdì i vegnìa ence a marena te ostarìa, chi che podea. In chela dì tropes se vaghèa, e ence pa la fémenes vegnìa a fiera, se no les èssa abù piciui massa pìcui da vardèr via.

Rosina de Batestin, giava de Rosaldina Decrestina.

L’era pa de belota roba da brac, sta fascènes se comprèa ite roba da brac da fèr braes e ciameijes, da poder fèr via per d’invern. Dapodò l’era carec che rostìa castagnes da fora per Fiem o dal Lont ite e benc che venea de bona cèrn, me sà da Poza su i vegnìa, chi ló. Te ostarìa l’era semper n cianton per grignèr, cianton per jièr a crìtisc o a giassn, i bec se mateèa magari pa ence demò con n tòf e i òmin se beea ite na taza de vin, magari de chel chet, bon ciaut a parèr jù. Béleche semper da Sèn Martin l’era jà la neif e tropes vegnìa ite ence pa demò per se sciudèr o se fumèr la piva, senté jù. Ciàcoles e mùsega e vita daperdut, no se èa trop, ma se era contenc!”

Me fegure l piaz de Ciampedel con sie beliscima ostarìes, Hotel Agnello e Hotel Mulino, a la fin de l’Otcent coi londòes de la Posta che se fermèa aló dedant e peisse che fin canche sarà jent che à gust de tegnir sù noscia usanzes, nia l’é perdù deldut, nience la bombes pel descancelèr.

Se imparon a esser più “autentici” e a se fèr noscia festes e a se viver noscia tradizions coche les era, coche les à da esser, inlouta podon ge sporjer al turist e a ogne sort de forest che vegn n cianton de mond degn de patrimonie UNESCO, bastassa pa demò mìngol de bona voa e de cura canche se fèsc vèlch festa e no se cruzièr de tor sù usanzes che no é nosces o piec fèr someèr noscia usanzes desche vèlch che no à più negun segnificat.

Foradret coche son semper voi dir che: se tacon a fèr jir stroz i diaoi da la fin de november fin da Nadèl, fajon Carnascèr d’istà, e la net dant de recordèr nesc morc jon stroz in mèscra per na festa che nience sion bogn de pronunzièr dret (“fèr halloween”), inlouta aon perdù noscia ènema e dapodò al turist che ge moscione pa? Chel che l troa utró e magari ence fat mèl??? E se i ne domana l perché no saon responer?

Perché pa no scomenzon a curèr e meter indò da nef su chel che a nos ne é stat tout, festes e sègres e fieres e usanza nosces, ma con cura !!! No mascherèdes e bon!

ClaudiaConta, La Usc di Ladins 44 del 2016

Union Ladins de Fascia