Scaribia, manejìlie e auter

L’idiom da Sorèga (varianta locala “de transizion”) pel dèr bel n contribut al “thesaurus” del lessich fascian, e chest per doi rejons: dant da dut percheche se trata de na “area conservativa”, olache se mantegn elemenc fonetics e lessicai arcaiches che utró é jic fora da pez; e dapodò percheche chiò se desmostra che dal pont de veduda linguistich l confin del Termen l’é segur manco fon de chel che volessa dèr ad entener na pèrt: velge, lgejia, feda, sol, sćiauda etz. (de contra al brach veie, gejia o lejia, feida, soreie, sciauda, con š-) l’é dut elemenc che bina a una Sorèga con Moena, descheche Luigi Heilmann à jà metù al luster del 1954.

Per auter chel da Sorèga l’é pa ence un di idiomes fascegn miec documenté dal pont de veduda storich, ajache apede ai tropes scric metui jù di egn ’60 da Rita del Baila, rechiesc, aon pa dut l lurier de don Giosef Brunel de Zepon, che va endò de passa 150 egn (1856), per no dir de mons. Jan Batista Giuliani, che ne à lascià chel belot dialogh che anchecondì podon lejer te “Mondo Ladino” 38 (2014), datà adertura 1812!

Bon da spes somea che te si scric l preve de Zepon vobie belimpont notèr sù linges entrìes de paroles da zacan, acioche no les vae desmentièdes, soraldut en cont de èrc da bacan. Tel “Grotol” da zeche ora Giujef ge disc a so pacont Ceda seador:

«Bel chest fuciar, manejilie comede! mo l zel scorla mingol. (...) Fermelo, enconeeelo, l scorla massa».

LA FAUC (1) e l’inom de duc si toc: 2. fucèr / fuciar ; 3. manetes (Soraga: manejìlie); 4. Vel ; 5. bech (?), 6. ciucegn, 7. fauc, 8. batù, o tai, 9. schena, 10. ponta, 11. viera (dessegnes dal liber de Amalia Anderlan Obletter da Cudan, La vedla massaria, Istitut ladin Micurà de Rü, 1997).

Dogniun sà che l fuciar (o fucèr, per cazet) l’é l mènech de la fauc, e manejìlie se enten sobit che l’é la manetes: ampò l’é na parola, dal stamp biot ladin, che troon documentèda demò a Sorèga. Enveze su “zel” resta amò vèlch sospet: esser dovessa esser chel cert curt mènech de fer che vegn fermà forinsom l fucèr co la viera, ma utró te Fascia a chest i ge disc “vel”, donca podessa ence esser n fal de stampa. Dachelanvìa ve domane: él amò te Sorèga zachei che cognosc o à sentù durèr la parola “zel”? Nos no l’aon mai troà nió, auter che tel “Grotol”, e fossa coscita bel poder aer conferma de chest tant, ajache fossa n pecià che te n vocabolèr modern rue ite n fal de stampa, fat acà cent e passa egn!

Ma no la é fenida. Semper tel “Grotol” da zeche ora Bortol rua adalèrch con «dute le art da contadin neve» e Giujef l les passa fora dutes, duran so dret inom per fascian da Sorèga. De la careta l disc: «Bela! lejiera, n bel temon, na scaribia forta, n bel scalar ben enstropà, de bele sćiale slisce, steche ben metude, n bel persoi e la persoia longia».

Fin chiò no l’é mèl, se enten pa ben a che che se referesc chisc inomes, più o manco valives ence tel rest de la val. Fora che scarìbia: utró te Fascia i ge disc scaliera, e fossa chela sòrt de pìcola scèla sul tedant de la careta olache vegn leà l persoi, a tegnir fest l fegn bel ciarià. A Moena i ge disc sćiaruia, auter bel vocabol arcaich, che se conjobia col gherdena ciaruia, olache l denominea adertura la careta enstessa. Chest bele per dir che ence i idiomes periferics, chi più dalonc dal Sela, vèlch outa conserva de chesta pìcola mizàcoles preziouses de ladinità. (fch)

FCh. Rubrica VoLF. Curiositèdes da l’Istitut Cultural Ladin. Articol da La Usc di Ladins 28 del 2016.