Rucenar e enrisar

»Ades che aon impontà la caerìa, cognon jir inant col traie!«. Coscita scrivea Tita de Megna per dir che cò n’outa se à ciapà ite te n mistier, ge vel bele seghitèr. E dalajà che enstouta passèda aon rejonà de legnam, ades jon inant sul medemo argoment. Per fèr chest peon via da na intervista touta sù del 2015 da Fernando Brunel, olache Pelegrin Chiocchetti Pelin ne conta de canche i lurèa te bosch. Emben, a parèr fora la bores fora per ‘le cave’ de Valsorda, »l’era manaman che le rucenava, che le sautava fora«, »e dapò se cognea jir a le meter via, a enrisar«. 

Nives Iori à sobito postà chesta doi paroles sul grop facebook »Ladin Fascian«e ence enstouta se à envià via na discuscion zis percacenta, olache tropa jent à dat so contribut. Evelyn Bortolotti, tant per scomen­ zèr ne à sobito dit che rucenar dovessa vegnir dal todesch rutschen ‘sluzièr’, e Raffaele Rizzi a dir che ta Ciam­ pedel l’é n lech, a man cencia per jir in ite te Duron, che i ge disc apontin »Rucenaes”, zeche ertons da olache segur i rucenèa jù zeche. Donca anticamenter chest vocabol l’era de cèsa ence ta la Val de sora, ge volesse enrescir... 

Aboncont, dal contest che ne met dant Pelegrin, assane donca rucenar (fora) tel segnificat de ‘sluzièr fora’, dit de la bores (o taes) che dal gran sgors manaman les sutèa fora da la cava, bon giacèda, con gran pericol per i boschier: se volede aer na idea en cont de chest, jì pura a ge vardèr a chel filmat che l’é fora da veder te Museo (pecià che amò no se l veit online te la MEDIATECA LADINA). Via pura, da per sé, rucenar (De Rossi ruciar) fossa apontin ‘sluzièr’ e bon. No aon n muie de atestazion per chesta parola che – se capesc – fosc fajea sche pèrt del ‘gergo’ di boschieres da Moena, o de chi che aea lurà sul todesch. Defat ence enstouta Pierangelo Giaco­ muzzi ne dèsc conferma: »rucenar se disc ence de na fun che à da giajer polito entorn a n alber per più oite (tant che n fil sun n rochel), sche n dir de la far sliziar [rucenar] polito e entorcolar delvers, che dut giaje ghenao«. Ma cant a chest! Da Pieran­ gelo vegnon a saer che »leà a chest l’é ence la ruciada, dita ence ‘cinch’, da la fegura del numer roman ‘V’, n orel che serf per meter en cana le bore te le spianade o te le cave«. 

Maladeta de outa! Dant o dò, a chest Piere se cognarà ge dèr la ‘laurea ad honorem’ en lessicografìa ladina. Donca chiò aon amò na rela de paroles da meter tel VoLF: ruciada (sostantif ) ‘strutura a orel per enstra­ dèr la bores te la cava’; rucenar (verb transitif ): 1. ‘fèr sluzièr, fèr giajer delvers na fun leèda a rochel entorn a na pianta’; 2. ‘fèr sluzièr, enstradèr la bores (te la cava)’, o dit autramenter les meter en cana. Ence chest, mai sentù. 

Da chiò se rua bel dret a enrisar, chel’autra esprescion coriousa recordèda da Pelegrin. Enstouta l contest no l’é tant chièr, ma l’etimo­ logia ne deida a se n capir fora. Saede ben duc che che l’é vin Badia »La Gran Risa«, chela pista da schi olache i fèsc la garejèdes de Copa del Mond. Emben, chest verb no pel vegnir auter che dal tiroleis rîse, che tel badiot dèsc apontin risa ‘canalon per toalèr legnam’, fod. rìsena, amp. rìjena, na parola che te chesta forma (amplièda sul stamp del verb todesch *rîsen) rua enfin tel Ciador e ju per l’Agordin, tant da passèr adertura tel talian desche vocabol tecnich: rìsina (o risìna) »nelle zone di montagna, specie di canalone inca­ vato nella costa del monte e rivestito di tronchi d’albero disposti nel senso della lunghezza, lungo il quale i boscaioli fanno scivolare a valle il legname« (Hoepli). 

E tel fascian? Tant l Mazzel che l Mòghen i dèsc rìsola, col segnificat de ‘canalone per l’avvallamento del legname’, ma amedit chiò la parola se à sormontà co n’autra ‘rìsola’, chela sòrt de ‘elica’ che da bec se durèa a fèr damat o a meter forin barcon moeta dal vent: ma chiò sarà pa ben vindò na etimologìa desferenta, cognon remeter la costion a n’autra outa. 

Via pura! enrisar fossa donca n’autra parola per dir ‘enstradèr la bores te la rìsola’, o les ‘meter en cana’ se volede, les ‘rucenar int polito’, magari col didamente de la ruciada. Semper per chi che disc che l ladin l’é puret de vocaboi. No l’é da se n fèr de marevea se chesta paroles à abù maor éjit te la val de sot, mascima a Moena: chiò la conformazion del teritorie domanèa da spes che l percors de la bores vegne didà con strutures artifizièles, de sas desche te ‘le cave de Valsorda’ o ence de bores, canche se cognea passèr n ruf. Jì pura a veder chel che resta, ite per Valsorda, inant che vegne dut desfat. Ju per la costes ertes de Fascia nesc boschieres no à mai fat ‘caves’ de sas: i à seghità demò a toalèr legnam ju per toèi fac da la natura, magari co l’aiut de na rìsola, olache fajea de besegn. 

Da la medema reisc dovessa ben vegnir ence rinsa, o riza ‘scalfittura’ (cfr. tod. ritzen ‘rinsèr’), ma chest deve esser sozedù più tèrt tel temp. Anchecondì a menèr legnam a strèda i boschier no i à nience beleche più brea toalèr: ades i doura la binda, che strozeea la piantes de sot en su. Purampò la ‘rinses’ tel teren les é pabenamòe–colpadeVaia–se les veit pa bel dut intorn.

Fabio Chiocchetti. Articol da la rubrica PAROLES FORA DE CRIGNA de La Usc di Ladins 21 del 2021.