Recorc de na vita passèda…

Jir te Duron a pascolèr.

Recorc chières de na vita scempia, fata de struscies e fadìes, l’é chi de Lis Sommavilla da Ciampedel. Recorc preziousc de autres tempes, de persones e de lurier, de picola sodesfazions ma ence de sacotenc momenc senestres che no à mai batù jù sia gran forza de spirit.

Nasciuda l prum dì de l’aisciuda, ai 21 de mèrz del 1932, Lis l’à vivù duta sia vita tel cher de la comunanza de Ciampedel, aló da la Villa Regina te piaz. Da en trat en ca aboncont la stèsc ta Dèlba apede a sia fia Regina.

Podassède ne contèr zeche en cont de Voscia familia?

Mia mère l’aea inom Regina Giovanelli e la vegnìa da Ciastel ite. Mie papà enveze l’aea inom Giuseppe Sommavilla. L lurèa na setemèna te la sia de Cianacei e una ta Penìa en alternanza con sie fra Fortunato, na setemèna per om. I cognea taèr sù legna e i lurèa ence de net. Da mesdì, doi outes en setemèna cognee jir ite a ie portèr da marena. Desche fies, siane de does, ié e mia sor Alma. Siane na familia picola, mia mère la se à maridà de carant’egn e de cincanta la é morta per n bot, d’uton.

Colun él l prum recort che aede?

Me recorde neto che mie père jà da n muie picoles l ne aea dat i doveres da cogner fèr. Cognee portèr legna, sfreèr sù fons, rencurèr sù l tobià. Dapò l’aea tout doi picoi porcìe e via per de oril, ajache de erba amò no n’é, l me manèa dò Veisc ite a erbes. Aré abù set, ot egn. Me recorde amò che cognee tor sù rodabies, na sòrt de gran foes che fèsc dapò fiores bienc che se troa enlèngia ruf, e dents da restel, erbes che fajea n fior violet coscita tendres, desche la zucories. Cognee n tor sù n cest al dì e dapò les taèr sù fina fines. Canche les era brodeèdes, les aea zis n bon perfum e les vegnìa sgneches. Chisc picoi porcìe, i arà abù demò pecia setemènes, i se les magnèa sù ben bolintiera.

Mie père l’aea tout chisc doi porcìe da n om, de inom Toni Kasseroler che vegnìa ju con chesta porceles. L n’aea tout doi ajache ensema i aessa magnà più de gust, i se aessa fat compagnìa e ciaut te stala.

Lis Sommavilla con sie om Guido.

Él vèlch persona te Vesc recorc che Ve é restà daìte?

Ei. Aré abù semper set, ot egn e stajea aló te piaz apede a nos na picola veia de inom Maruièna, de nonanta egn, se no pa de più, che la vegnìa ju de Pian. La jìa via duta storta e con l bachet. Emben, aee ence n auter doer: canche dadoman e da sera la me metea fora doi candoles de èga, cognee jir vin festil a ie les empienir.

Na dì che l piovea la me aea dit che no l’aea podù jir a se fèr la fascines. La me aea donca domanà, ajache se no la dì dò no l’aessa abù legna da tizèr te fornel, se podee jir a ie tor legna aló da la sia, che no la sie mola aboncont. Ié ie é donca portà mingol de la noscia. E la era pa contenta chesta veia, zenza n dent e con dut l camejot sbregà da fèr pecià. Da enlouta dapò é semper seghità a la didèr a fèr fascines e ie portèr legna. Na dì ampò ie aee portà teila assà per se fèr na neva cianta: se la era contenta! La me enjignèa dapò café e ie portèe da la boteiga de mia mère fighes e chisc pic, che se ge dijea ‘dal stomech’. En cont de chest, me recorde che ie dijee che no la cognea meter ite massa polver per fèr café, ajache se no fosc la podea ie dèr al cef. »Tegne ben cont« la me responea.

Podassède enveze ne contèr zeche en cont de la vera?

Ben, te cèsa noscia aon abù n maraut de todesc. Ta Cianacei a l’Hotel Dolomiti l’era ite l comando, che se i americhegn i aessa sapù che Fascia la era piena de todesc no restèa nience più l’ombrìa de noscia val. N’outa chisc todesc che l’era chiò i ne aea portà via ence l’usc. Chest un picol, gros e burt desche n diaol, ma con de bie ciuzé, con chi che segur no se podea se iacèr, l’aea trat n peadon te usc. Chisc sie compagnes i era jic da el e bensegur i ie aea brontolà, che no se fèsc coscita, che l’é l ciampanel. Dai todesc aon semper abù poura.

De noscia cèsa ne era restà demò na cambra al prum piano. Mi genitores e Alma i dormìa te let e ié dormìe su n madroz sul fon. Dotrei outes i era vegnui a me piscèr ados. Te na cambra dapò l’era doi todesc interprec, i saea tant talian che todesch. I vegnìa de retorn semper piens e nos vardaane semper de se serèr l’usc sot a sutel. Noscia cèsa la era piena de todesc, na trentina n tegnaane. Ajache aane na gran e bela cèsa da fech i aea metù n cogo a ie cojinèr a la infermieres. I vegnìa de doudesc a magnèr. Aon fat amicizia con chest todesch. Jìe n’ora en dì a emparèr todesch dal professor Franchetti ta Dèlba.

N’outa a chest todesch, ie aee dit che l’era dut paz e el l m’à vardà e dò aer cignà con l cef l me à dit che cognee ie lavèr l guant. L’indoman l’era chest pach te n sach. É cognù meter en smoi la massarìes e dò me les aer metudes te zeiver son jita vin festil. L’era la pèrt per la vaces e la pèrt con la brees per la femenes. Ie é sfreà fora chesta straces dut bel polito. É metù a destener sun fil. Da sera, dapò, canche mia sor la é jita a dormir, é soprescià. Aee semper lurà per chest todesch, aboncont no me recorde per cotant de temp. Canche son vegnuda n’outa de retorn a cèsa l me aea enjignà n test con amelec e autra magnadiva per me rengrazièr per mie lurier. Ie son sutèda al col per l rengrazièr.

Chest todesch donca l me à dit che el no aea scioldi, ma per me rengrazièr per dut chel che fajee per el l me dajea da magnèr per mie compagnes. Se sà ben, enlouta tropes cognea padir la fam. Canche vegnaane da scola, ie dijee a mie compagnes e amisc che i me spete, che dapò ié ie portèe da magnèr per ic e per sia families.

Con Eleonora Riz de Janoto regolèdes a la fascèna.

Jiède con la vaces sa mont?

Ei. Aane n porcel e trei vaces nos, e con autra trei de vèlch femena zenza om, i me manèa te Duron a pascolèr. Jìe te Duron con Eleonora Riz de Janoto. Canche siane ite dapò i vegnìa a ne bater jù n pec, i ne l deramèa e nos con l seghetin cognaane fèr sù legna. E siaane pa joenes!

Sun ciajel te na mont da soula no se podea stèr. L’era ben doi ujes, un tedant e un tedò per sciampèr se fossa stat de besegn, ma per fortuna no l’é mai vegnù nesciugn a ne sperder… demò a ne robèr la jufa!

Aane fat jufa, con la farina che mia mère ne aea dat, che Santo Pech (n.d.r. Planchensteiner) ie aea portà fora. La era grana, de lat biot, mescedà che no se brostole e che no se bruje l rostic. L’aane portèda sun barcon che la se desfreide… ma Crestofol! Timpruma pissaane la fosse sutèda ju per barcon, ma no creeste che aon ciapà demò la fana veta?! Se n’aon combinà de duc i colores!

Podede n contèr una?

Canche jìe a scola, i me volea pa ben! L’era pa mie amisc che i me fajea i doveres de scola, i me li metea te gofa. La é stata zis dura. No aee temp per i fèr e ié jà de mie no vegnìe fora con nia, i me chiamèa la ‘Tabula nera’. A fèr na moltiplicazion fajee sù n cajin, no saee nia.

Siede semper stata peconta con Eleonora?

Con ela son semper stata na gran amica. Jiane ensema jun Busan a se tor la teiles per se fèr l guant, aon semper abù duta does la pascion per jir a la fascèna. Canche jiane jù ma nience jir a se tor n cafè, che cognaane se contèr i scioldi.

E pian pian siede vegnuda grana, aboncont bele prest aede perdù voscia mère…

Mia mère la é morta per n colp, l’aea l cher che no ge jìa. Dò che la é se n jita, no son più jita sa mont, son jita con l papà a fèr fegn e aló l’é fenì l’alegrìa. Me é maridà e dò sobito l’é nasciù mia pruma fia Regina del 1952.

Coluna él stat la roba più emportanta che Ve à ensegnà la vita?

La salute. E che dapò la vita de aldidanché la é deldut desferenta. La cèsa e l magnèr l’é dut de più e ié no son usèda. Son nasciuda te na familia de bachegn: per nos dut l’é bon. Dò che aon magnà da cena jon te let, dadoman se descedon bonora.

E dapò lurà dò e dò. Levaane d’uton ence da les trei de net per jir ju te stala a moujer, ge dèr pabol al bestiam e dò partir per jir te Duron a tor fegn, per esser de retorn per ora de marena. Magnaane pomes rostii e cafelat. Te prossach mia sor la ne metea n bechin tout ite ta Cianacei da chi troces, da chi Peches fossa…

N gran rengraziament a Lis Sommavilla per ne aer contà scì bel de sie recorc e ge augure de cher dut l ben.

Intervista de Nicoletta Riz, La Usc di Ladins 04 del 2021

Union Ladins de Fascia