N album de retrac conta...

Te la piates de Fascia de La Usc di Ladins da passa 15 egn vegn publicà l retrat veie da endoinèr, l’é na rubrica che à semper soscedà gran enteress e aprijiament anter la jent, l’é sacotenc defat i letores che rua te redazion a ne portèr fotografìes da ‘chi egn’, troèdes magari per cajo te vèlch crigna de cassabanch, che nos publicon vigni setemèna.

Graziella Dovolavilla col bel album de retrac de sia mère Anna.

L’é dalbon enteressant veder chisc retrac che ne rejona de vèlch che l’é stat, l’é desche verjer na fenestra sul passà, n melaur dal pont de veduda etnografich e de la tradizions. Ti ultimes tempes te redazion l’é vegnù Graziella Dovolavilla da Penìa che la ne à portà n album de fotografìes dalbon n muie bel. L’era stat metù ensema con gran cura da sia mère Anna Micheluzzi de Adam con su desvalives retrac de ela da joena.

N album de chi da n’outa, no n muie gran, con la piates de cartoncin scur, enterzèdes da sfoes de chèrta de seida biencia a stravardèr la fotografìes tachèdes con chi picoi triangoi adejives trasparenc a cianton, vèlch una fornida ence de na curta descrizion scrita con bela schertura con n lapisc bianch, a contrast sul sfoi scur. Na marevea, se pisson che anché i retrac che conta de noscia vita i aon sul fonin o sul computer.

Sion restèdes encantèdes da chest album e ge aon domanà a Graziella che la ne conte mingol de sia mère, ge aon domanà fora vèlch aldò de chel che i retrac moscèa de chesta femena che anter l’auter la era nasciuda al prum de dezember del 1915, giusta acà 105 egn belapontin chisc dis, ultima de cinch fies, doi frèdes, Isidoro e Giacinto, e trei sores, Florinda, Matilde e apontin Anna.

Te la ocajions particolères la se tirèa ite l guant da festa.

Graziella ne à contà che canche l père de Anna del 1918 l’era vegnù de retorn da la vera, l’era malà de malaria, l’à vivù amò n mesat e dò l’é mort. La beza aea presciapech 3 egn donca la l’à vedù demò per pech e no l’à fat en temp a l cognoscer delvers, anzi la se sconea vindedò l camejot de sia mère percheche no la saea chi che l’era, l’aea poura de chest om, per ela l’era n forest.

Una de la pruma fotografìes che à soscedà curiosità l’é l retrat de la Pruma Comunion, del 1924. Graziella ne à dit che l’era l prum che Anna à fat te sia vita e chela era coscì sprigolèda dai aparac che servìa enlouta per fèr la fotografìes, chi con la coltrina scura, l’aea na gran tema.

Sie fra Giacinto, che l’era guida e rampinador, ogne tant l la menèa a crepes: i jìa enscinamai sun Marmolèda e dai retrac se veit che ela era regolèda beleche con guanc normai, na gabana, na maia e ti piesc n pe de ciuzé grosc da jir tel bosch, trop no l’aea ... se fegurèr, con chela temperatures!

Ma con Giacinto la jìa, ge saea n muie bel, l’aea n leam fon con el. Graziella ne à dit che sia mère fajea beleche più robes da om che da beza, fosc percheche la ge jìa tant dò ai frèdes: la jìa a legna, enscinamai sun Contrin, e la la menèa a cèsa con la lesa, la fajea mingol de de dut te cèsa: bosch, legna, stala, vaces, fegn. N auter retrat curious l’é chel che moscia Anna con na chitara te man. Sia fia à contà che l strument l’era de sie nez e che canche la podea la l ciapèa te man, no la era mia tant esperta, dijon che la timpenèa, ma l’aea gust e la se sproèa a sonèr.

Dapodò la jìa con n grop de persones regolèdes col guant de la domenia ti dis de festa o te ocajions particolères, desche canche l’era la autoritèdes, e ence chest l’é docu- mentà te desvalives retrac, che ne moscia na femena de segur de gran carater e personalità.

»Del 1948 Anna à maridà Giovanni Battista Dovolavilla da Penìa, Tita Giat de sorainom, clas 1909. La mama la era da Dèlba – conta Graziella – e, canche la se à maridà, l papà l’à menèda a stèr ta Penìa te sia cèsa de familia, olache vivea ence la sores. Anna però no la jìa massa d’acort con eles e la é se n jita fora Dèlba de retorn te la cèsa de sia mère. L’à semper lurà te sia familia de naa, enscinamai canche son nasciuda gé, ai 8 de jené, la me à contà che i prumes dis del meis la era amò jita a trèr jù legna ju de pisciadoi. Canche son jita a scola, de 6 egn, sion jites de retorn a Penìa. Me recorde che la mama se menèa ite la vacia e n caret con su n baùl o zeche da coscì e a mi la me aea dat n picol ceston con ite mia robes e me tirèe dò la popa con n caret. É amò l ceston e ence l caret.

Da enlouta aon semper vivù laìte. L papà l fajea l pitor e l jìa al lont a lurèr e la mama fajea i mestieres te cèsa e te stala, ence aló aane la besties.« Anna é se n jita ai 3 de firé del 1992, cater egn dò da sie om, Tita Giat, mort ai 2 de oril del 1988. Ge dijon n gran detelpai a la fia Graziella per aer spartì coi letores de La Usc i retrac e i recorc de familia.

Cristina Marchetti, La Usc di Ladins 47 del 2020

Union Ladins de Fascia