Per el n guant da la festes

Guant con ciapel e nègherla. Tout dal liber Tracht in Kastelruth

Instouta volesse ve rejonèr indò del guant da òm, senó se ve conte massa del guant da fémena, zachei podessa pissèr che de l’òm no l’é nia da dir!

Da la seconda metà de l’Otcent, la braa curta del guant a l’antica de l’om l’à lascià lèrga a chela lèngia, e, chest, te duta Europa. L’é stat apontin n vèrech important te la moda da inlouta dutintorn, desche per auter l’é stat inovazions ence te la moda da fémena, sessaben.

Chest guant da òm l’é l guant che se pel meter te ogne ocajion, da festes de gejia privates e istituzionèles a cheles de familia: l’é soraldut l medemo guant che met i òmin che porta i confalons da la portiscions, enceben che inlouta i sibie in mègnes!

L’é n guant sorì

Corpet vedù dal dedò. Tout dal liber Tracht in Kastelruth

Con chest volesse ge dèr sbunf ai òmin che i sin faghe un. No l’é n cost scì gran che un guant a l’antica e soraldut l’à la braa lèngia, chest per salvèr duc chi che co la braa curta i no se vedessa. L’à ence n’auter vantaje; chel de esser fat de loden neigher e donca l passenea tras co la fémena, regolèda da fascèna (col camejot) o ence regolèda con la rocia putacajo da mesafestes (viesta, cianta, gabèna). Dapodò no sin pèrla pa del material! Chest guant, a esser de loden, l pel esser pesoch o ence mìngol più lijier per chela pecia seres da d’istà bona ciaudes che aon te la Dolomites. Duc chi òmin che volessa compagnèr sia fémena regolèda a la fascèna a na festa de familia, a na sepoltura, a na noza, i pel se l trèr ite con segureza e sorideza. Chest guant l’é ence per duc chi che col guant a l’antica (la braa al jeneie, per s’intener) i no se sentissa regolé.

In mègnes chi che porta i confalons

Fosc no ge ède mai badà, ma se l’é na portiscion coche carenea, chi che porta i confalons, apontin i à l guant da om, demò che i é in megnes, zenza ciapel e zenza colet. Chest percheche a tegnir su l confalon se fèsc fadìa e l colet dajessa d’impaz.

L guant da òm con braa lèngia. Tout dal liber Tracht in Kastelruth

L corpet de velù se l’é classich, l’é neigher da fiores, zacan l vegnìa recamà coi valives e medemes fiores de la bostina da fémena. Bel inchecondì l’é se ela e el i à i valives fiores recamé su la bostina e l corpet, se i va col guant in cobia.

I ciuzé da la festes

Con chest intene chi ciuzé dai laces de pel descheche zacan duc n’èa amàncol n pé; aldidanché i tousc porta demò pocin da ginastica e donca troèr zachèi che à n bel pé de ciuzé da om l’é dassen da chièr; inchecondí se dijessa n bel pé de ciuzé da spos.

N fior sul ciapel

L ciapel l’è n ciapel da òm de porghet con ala strentes. Desche ornament na nègherla checena e mìngol de vert, se la nègherla no se la ciapa, jissa ben ence n geranie con na foa verda. La nègherla se la imponta semper con mìngol de stonfie. Se l’om l’é da maridèr se porta la negherla col stonfie che vèrda inant, senó, se l’è maridà, la nègherla vegn impontèda a la dreta (col stonfie che vèrda indò).

Da manconia nia fior

Se se porta chest guant da manconia se preferesc impontèr demò mìngol de vert o na foa de edera sul ciapel, nia nègherla checena, sessaben. Chest vèl per auter ence per la mùseghes e i gropes che se prejenta a sepoltures col guant da zacan: nia nègherla o geranie!

L croatin e i bòzui

L fazolet de seida, l fazolet da col l pel esser chel classich checen o ence de n’auter color. Con chest guant fossa miec portèr l fazolet ciolà con n anel e faldà ite desche n croatin. A na sepoltura l croatin l’á da esser neigher!

I bózui duta la domegnes e festa mendres

Te Fascia, desche ence te de etres raions del Tirol, se usa ence i bòzui dintorn al col e nia fazolet de seida. I bòzui i cogn esser rosc e bienc, da manconia i é neigres! Chiò indò volesse ge dir de meter vèrda a chi omin che é te n grop e va a sepoltura te gejia. Ence a jir col guant ge vel eges sun duta la outes!

ClaudiaConta, Te armer de la Conta, La Usc 29 del 2019