Paul Grohmann

Paul Grohmann l’é nasciù a Viena del 1838, fi de familia rica, sie pare l’era n dotor de nonzech de la capitala de l’Imper. Studies classiches dant de se scriver a l’Università per doentèr avocat che no l’à mai fenì. Paul l’aea l met de passèr sie temp a bondernèr fora per la Èlpes, sia gran pascion. Te l’istà del 1862 l rua te Ampez e l tol de fata de mira la ponta maora de la Dolomites: chela lumenousa de neif. L cognoscea adiment l’autra valèdes, Fodom, Gherdena, Fascia, olache l passèa la soranet a Ciampedel, tant te l’ostarìa “Al Molino” di Bernard che te chela de “L’Agnello d’oro” di Valentini “Soricia”.

L gran alpinist Paul Grohmann

Del 1860, dessema a de autra personalitèdes de cultura, l’à metù en pe la pruma sezion de l’Alpenverein d’Austria, chela de Viena. Te l’800 l’é documentà de più tentatives de arjonjer la Marmolèda. Prum tentatif de Grohmann, del 1862, che col menacrep de Rocia Pelegrino Pelegrin l’arjonc Ponta Rocia, i doi se n adasc tant senester che l’era traversèr i crepes anter la doi pontes e vegnir deretorn. N an dò, del 1863, auter tentatif, ma l catif temp lo fera. N an dò, del 1864, ai 27 de messèl autra proa col menacrep de Auronzo Pietro Orsolina, ma per la massa neif e la levines i é vegnui deretorn, tentatif chest che l ge à servì a troèr e cerner la miora streca par arjonjer la Ponta.

Rua i 27 de setember de chel 1864 e Paul Grohmann, con la doi vides da mont de Ampez, i frèdes Angelo e Fulgenzio Dimai, l pea demez da la Pieif de Fodom. L temp l’é bel, seren e fresch de setember. Arjont l Jouf de Padon entorn mesdì, i à l met de cerner bel avisa l percors da fèr. I dorm sul fegn, te n ciasel de la Mont de Fedaa e l dì dò i pea demez da les 6 e 35 menuc – canche l’albejèa, dut bel scrit ite te sie codejel.

Da les 9 e 45 i trei i aea arjont la cresta, olache met man la “Schena de Mul”e da les 10 e 37, coche l scrif, ai 28 de setember del 1864, Paul Grohmann l “coronèa”, l’arjonjea sie ensomech: chel de ruèr per prum su la ponta più auta de la Dolomites.La streca de la pruma arpizèda la vegn chiamèda “Via Normala”, arjonta te chisc 150 egn da alpinisć da dut l mond.

L’é n muion de menacrepes, béleche duc de la valèdes ladines, che te chisc 150 egn i à peà lurger, i se à vadagnà l pan col menèr e compagnèr turisć alpinisć de dut l mond su la Reìna.

Sun ponta, Grohmann à metù fora n strument per mesurèr l’auteza, dò doi ores la valutazion la é stata de 3367 metres, 25 metres più auta de chela de anchecondì. Enlouta duta la Ponta la era scuerta da più giacia e neif.

Dò doi ores i trei alpinisć i é ponté deretorn, da les 4 i era su la Mont de Fedaa e da sera tart, canche l’era jà scur, i ruèa a la Pli de Fodom.

Co l’arjonjer la Ponta de Penìa, de setember del 1864, Paul Grohmann l’é jit a pie jonc te la istoria alpinistica de la Dolomites; 5 egn dò l’arjonjea la piza de Saslonch e del 1873 l Comun de Ampez l l’à nominà zitadin de onor con na gran festa.

N pec de egn dò sia familia l’à abù na gran crisa economica e i Grohmann à perdù duc si aeres. Ma l’Alpenverein austro-todesch – i doi Vereins che é stac metui en pe apontin da Grohmann - no i se à desmentià de el, con gran recognosciment envers sia persona i l’à tout sù ge dajan l lurger de bibliotecarie de l’Alpenverein de Viena.

Paul Grohmann l’é ence stat l prum redator del sfoi ofizial de l’Alpenverein; del 1875 l’à publicà na mapa da colores – pruma chèrta de chesta sort – “Karte der Dolomiten Alpen”, del 1877 l’à dat fora n codejel, na guida de sia spazierèdes e rampinèdes su la Dolomites “Wanderungen in den Dolomiten” dal 1862 al 1869. Ence Gherdena l’à volù l’onorèr con n monument, na plota con sie retrat; l’era l 1898 e Paul Grohmann l’é ruà a Ortijei: l’aea 60 egn.

Grohmann, che a la jent de la Dolomites l ge à dat n muie desche alpinist e scritor, l mer a Viena del 1909 de 70 egn. N gran personaje, che con sie scric sui desvalives sfoes di Alpenvereins e si codejìe l’à fat cognoscer tel mond de enlouta la Dolomites, sia belezes, sia jent. La mior reclam per nosc raion.

Fernando Brunel da la Riza, president Union di Ladins de Fascia. Articol da La Usc di Ladins 39 del 2014.

Union Ladins de Fascia