La bandiera (o la bandieres?) de Fascia

La bandiera fascèna chela dai “set colores” raprejentèela dassen i set Comuns de Fascia, più veiamenter la set Régoles? Ampò ades l’é mudà, ades i é sie i Comuns. Se sent da spes jent domanèr en cont a la “vera” bandiera fascèna, colun l’orden giust di colores e colun l color che simbolisea chel o chel auter comun.

Apede a la bandiera l’é bensegur ence l blason n sìmboldassen emportant per na comunanza, sìmboi che per sòlit troa fondament de la Storia e palesa l’Identità de n pòpul.

Dachelanvìa fosc l’é ben fat meter al luster dant da dut che che disc la Storia, en cont di sìmboi identitères de la comunanza de Fascia. Sul blason, chel col Pèster lassora, no l’é trop da dir: jà p. Frumenzio de Martin à desmostrà che chel l’era l veie emblem de la giurisdizion de Fascia, “Herrschaft Eves”, depent a fresch sun n parei del Palaz vescovil de Persenon e datà 1607 (l’Union di Ladins de Fascia à menà n grop de fascegn ai 30 de otober a vijitèr l palaz e ence la Sala olache apontin se troa l blason).

L blason de Fascia. Depent a fresch, Persenon 1607

Alincontra, per via de la bandiera no se cognosc nesciun document che mete dant la bandiera di set colores desche la “Bandiera de Fascia”. Saon defat che ogne Régola aea sia bandiera (tant te Fascia che forin Fiem), metuda ensema da fasces de colores desferenc, dretes opuramenter a ona, desche per ejempie chela de Sorèga, con n numer de fasces che va da 6 a 12.

“Nosce bandiere sgola / con fasce de più color / cheste soule noi vardaron / de bon eie e bel amor”, dijea la “Ciantia di Latrons”, na ciantia populèra veia e veiora binèda sù da Amadio Callegari da Vich del 1906, schendir che anticamenter te Fascia no l’era una bandiera demò, ma più che una.

Del rest, chest tant é documentà bel delvers te na lingia de bie depenc a èga fac da Franzeleto Bernard per cont de Hugo de Rossi del 1912 e conservé te la Biblioteca del “Ferdinandeum” de Dìspruch: la reproduzion fotografica de duc chisc depenc la é da veder ti Archivies de l’Istitut e en pèrt ence metuda fora tel Museo Ladin de Fascia. Da chesta documentazion se vegn a saer che extra che la “bandiera de la Régola”, te vèlch cajo l’era ence la “Bandiera di fenc” (Burschen Fahne), desferenta da chela de la régola per numer e desposizion di colores, che vegnìa durà dai conscric en ocajion de nozes, carnascèr e sègres. Chela de la Régola enveze vegnìa touta cà te ocajions de maor emportanza, canche vegnìa l Piscop o vèlch autorità zevila, e no la podea pa passèr sora fora i confins de la régola! Ta Cianacei fin al scomenz del Nefcent l’era en doura adertura la “Sozietà de la Bandiera”, con tant de regolament sun chi, can e co che podea vegnir durà la bandiera medema...

Dai depenc de Franzeleto se veit bel chièr che la soula bandiera con set fasces enlouta l’era chela de Cianacei. Se dapò jon a veder fotografìes e retrac de gropes e jent en mondura fora per l Nefcent, se capesc che la desposizion di colores no l’era nience semper la medema: te autra paroles, enlouta bandieres “dai set colores” n’era più che una, con colores e orden desferenc.

Tita Piasech da Cianacei, co la bandiera de Fascia, te la foto de Guido Jori di egn ’50

Amedit, dò la seconda vera una de chesta desferenta bandieres é stata durèda dal Grop de Folklor de Cianacei (la vedon su n gran numer de retrac de chi egn): enlouta chesta medema podessa esser stata touta sù adertura desche “bandiera fascèna” da l’Union di Ladins deFascia che don Massimiliano Mazzel aea giusta metù en pé, con senta belapontin ta Grìes.

Donca no cada nia se domanèr coche la é la “vera” bandiera fascèna dai set colores, percheche na bandiera fascèna dai set colores no é mai esistida, e l’identificazion di set colores coi set comuns o régoles de la val no à negun fondament storich. Ge jonton apede ence l fat che veiamenter la régoles de Fascia les era pa 12, e demò più tèrt l numer é ruà a set (canche la vejinanzes de Cianacei e cheles Mazin se à trat a una), e che demò adinfal i comuns da ades corespon a la veia régoles, con Moena al post de Pera...

Chest no vel dir che anchecondì no se posse “ofizialisèr” la bandiera di set colores desche “bandiera fascèna”, dal moment che la jent de Fascia somea muie tachèda a chest emblem, ma chest jissa fat con ferstont e condivijion, e zenza descomedèr la Storia, ajache la Storia disc dut autramenter.

I documenc disc che se mai te la storia l’é stat na bandiera che valea per duta la Val, chesta l’era la veia bandiera de Vich, portèda dai Scìzeres fascegn a la vères de liberazion contra Napoleon, sot la vida de Antone Rizzi, na bandiera che su l’acuarel de Franzeleto vegn dita apontin “Andres Hofer Fahne”. Da enlouta l paìsc de Vich à abù na neva bandiera, ence chela depenta te n acuarel de Franzeleto. La bandiera de Andreas Hofer, ne disc n document del 1893 (Archivie de Comun da Vich), à lizenza de passèr liberamenter sorafora i confins de la régoles, ajache per volontà de la jent é stata recognosciuda desche “Fahne der Generalgemeinde Fassa”, che vel dir apontin “Bandiera del Comun General de Fascia”.

Dut chest ades l’é da lejer ence tel bel liber “Anno Domini 1809” rencurà da Cesare Bernard e dat fora da l’Istitut Ladin dessema col Comun da Vich. La veia bandiera de Andres Hofer, rencurèda per egn desche na reliquia da Otto Weiss da Vich, se la veit amò sun desvaliva fotografìes da chi egn, e per volontà de sia fies – la é stata restaurèda e metuda fora coche carenea tel Museo Ladin de Fascia. Descheche duc pel veder, chesta bandiera “storica” é fata de ot fasces, de cater colores che se repet doi oute: śal, vert, bianch e brun, e tel zenter fèsc bela parbu dal “Pèster”.

A veder delvers, trei de chisc colores corespon (adinfal, se sà ben) ence a n’autra bandiera storica, chela che i Ladins de la Dolomites duc adum à uzà sù del 1920, canche i se batea per stèr dessema, per se parèr contra la despartijon che vegnìa dò ca, aldò de la idees nazionalistiches de Tolomei che l Fascism aessa metù en doura con chela de “descancelèr chela macia grija” che dajea d’empaz, l Popul ladin. Ence chesta l’é Storia, na storia che no podon desmentièr te chest moment coscita emportant per noscia comunanza.

Fabio Chiocchetti del Goti, conseier Union di Ladins de Fascia e stat Diretor de l’Istitut Cultural Ladin. Articol da La Usc di Ladins 36 del 2009.

La bandiera de la régola de Moena, recostruida aldò di documenc de l’800

La bandieres di fenc de Cianacei. (Burschen Fahnen)

La bandieres di fenc de Ciampedel. (Burschen Fahnen)

Andres Hofer Fahne

La bandieres de la Régoles de Fascia: depenc a èga de Franzeleto Bernard, Dìspruch 1912

Soraga

Vigo

Poza

Pera

Mazin

Ciampedel

Cianacei

Union Ladins de Fascia