“No podon desmentiar le gran struscie che à fat nesc veies”

Intervista de Lucia Gross. Articol da La Usc di Ladins 22 del 2014. - Paolin Rasom “de Rasum” da Poza, clas 1929, l’é una de le “memorie storiche” del paìsc e ence en cont de la storia del Consorzie Eletrich l sà n muie de robe. L’é stat tel Consei de aministrazion per passa 30 egn, e l’é ruà ite del ’63, canche l’era amò ite i prumes fondadores.

“Me à semper enteressà – l me à contà - cerir de cognoscer la vita de sta sozietà, soraldut canche é sentù che l’à scomenzà a se mever via jà dant da la pruma Gran Vera, canche noscia jent la cognea jir al lont a lurar par se vadagnar valch per tirar inant la familia. Fazile chi fascegn, canche i é rué a Dìspruch o de ló fora, i à podù veder per la pruma outa n peir da la lum, che te Fascia più che na ciandeila o n lumin a ele, no l’era. Coscì an dò an i à cerì de capir coche la jìa, e i se à pissà che fosc se aessa podù proar a far valch ence chiò.

Endana i aea proà a se enformar e i dijea che l ruf de Sèn Nicolò l’aea na posizion e na pendenza che l’aessa podù jir, se aessa podù proar a enjignar na pìcola zentrala eletrica. Ma enlauta l’era demò n ensomech. Scioldi no n’era e chele robe le costaa n mie. Ma da pech l’era vegnù fora le Coprative de don Guetti, e zachei se à pissà che se aessa podù fat n Consorzie Cooperatif. Coscita i à pissà de meter sù chest Consorzie Eletrich, per ge dar la lum a duta la val. I à metù 50 corone per un, e fosse curious de saer tant che ciapaa enlauta un che jia a lurar fora, per me far na idea de che capital che l’era cheste 50 corone, perché de segur l’era valch...

I à binà ensema zirca 3000 corone, e zachei tolea 1 azion, e autres magari te na familia i ne n tolea 2 o 3 ence per i fies; l curat da Poza don Pellegrin, e l piovan de Sèn Jan don Vadagnini i n’à tout 3 o 4 per un, ence percheche col fat de don Guetti la vegnìa conscidrada na bona roba da la gejia.

Del 1914 nasc i Consorzie, ma la Gran Vera fera dut

Del ’14 i era jà stac bogn de meter ensema n Consei de aministrazion con 5 omegn e 2 sostituc: un da Vich e i autres da Poza, voté da l’assemblea per rejer chest Consorzie. I aea fat l projet per la zentrala ta Sèn Nicolò, col projetist Domenico Oss, e i era vertesc a scomenzar i lurieres, canche l’é crepà fora la vera. I à cognù far l’emprest de vera e no i à più ciapà nia de retorn. Endana la vera gran part di documenc l’é jit perdù. L’é restà l projet e ence na delibera del Consei de Comun de Poza che ge venea al Consorzie Eletrich i metri de teren che i aea de besegn per far la  zentrala e dut chel che servìa, al cost de na corona al metro quadrato.

L’é stat cerì n muie, a Trent e a Ciavaleis, ma ence a Dìspruch e a Viena. I aea manà n tal Terzer, e ti archivies l’à troà valch. I inomes di prumes fondatores i é suté fora. L president l’era Francesco Florian, Franzele Piz; l vize l’era n tal Paolo Rasom da Vich, n murador che luraa a Busan o a Maran; dapò l’era Battista Florian e Simone Florian de Ciout, Sebastiano Vanzo besaf de Mariano Rizzi dal Camping, Giuseppe Gross pare de Giovanni de Pini e Bepo Detomas dal Monech, giaf de Bepe Detomas.

I egn senestres dò la Gran Vera

Canche i se à endò troà dò la vera, del ’20, i aea le lagrime ti eies, perché l’era ence de chi che fossa stac segur sozi che la vera la se li aea porté demez. Ma no i à zedù. Del ’21 i à endò metù ensema l Consei, i à metù Sebastiano Vanzo president e i à tout cà l veie projet. Enlauta duc i sozi i à metù 20 lire per un. Del ’22, apena che l’é stat demez la neif, i à tacà i lurieres, i à lurà dut l’an e la not de Nadal dal ’22 i à empeà la lum te la Pieif de Sèn Jan. Tu pes te fegurar la marevea de duta la jent, soraldut de chi che no era mai stac fora de Fascia a lurar. Per ic l’era desché n miracol!

Dapò via per l ’23 i à tacà a portar fora la lum fora per le ciase, fin ta Cianacei. I cogn aer fat sù debite che fajea paura. De dezember del ’25 i à fat na assemblea e i à mudà president, l’é doventà Gostin de Peter, Agostino Pezzei, che l’aea 28 o 29 egn, e canche i à fat i conc l’é vegnù fora che chel che vegnìa ite a vener la lum, no l’era assà nience per paar l’enteress del capital che i aea tout adimprest te banca. Per ge dar la outa, o i venea dut, o i cognea paar 3000 lire per ogneun di sozi, che i era presciapech na otantina. I à dezidù de tegnir dur, ence se zachei se à tirà endò. Se cogn proprio dir che i se à tirà l pan fora de bocia. Calcola che enlauta n om a lurar l ciapaa da le 12 a le 15 lire al dì. Te 3 o 4 egn i é stac bogn de tirar ensema chisc scioldi, 240.000 lire e dò con chel che i tiraa ite no l’era senester paar i enteresc.

Del ’30 chi da Cianacei, olache scomenzaa a esser mìngol de turism, i à tacà a dir che co la lum che podea ge dar l Consorzie no i n’aea più assà, e se no i podea ge n dar de più i aessa cognù renunziar a la conzescion e lasciar che sie n consorzie maor da via per Belun, desché la Ste o la Indel a ge dar la lum. Dò gran discuscion i à dezidù de tegnir Cianacei, ma per chest ge volea comprar n secondo gruppo, che l costaa 50.000 lire. Ma enlauta l’é scomezà la meseria de Wall Street: peissete che dant na bona bestia la valea 3000 lire, dò la é jita jù a nience la metà.

“Bepi Malghèr, e le 50.000 lire su la parola”

No i era bogn de se paar ite la debita, e i fossa jic duc sul cul. Coscì i à proà a ge domanar a Bepi Dellagiacoma Malghèr, che l cognoscea dalvers l president de la Cassa Rurala de Pardac, de jir a ge domanar se l ge emprestaa 50.000 lire. L’é jit e l president ge à responet: “Va su e fate mosciar duc i conc, dapò sun toa parola te dae le 50.000 lire.” Peissete che che valea enlauta la parola. Emben i é stac trei not Bepi Malghèr, Gostin de Peter e Checo Monech, Francesco Zacchia, che l’era l cassier, a far conc, dapò Bepi l’é jit ja Pardac e l ge à dit: “te trei o cater egn chela jent te ret i scioldi”. Emben dò 3 egn e mez i à podù ge reter le 50.000 lire. I aea ben amò debite, gio me recorde che del ’45 son jit gio a assemblea, che mie pare no l podea jir, e Gostin l’à dit “ades se venon 2 vace fenion de paar dute le debite del Consorzie”. L’era passà 23 egn. Del ’45 i à venù le conzescion de Cianacei e Pera, no i era più bogn de produjer lum assà, e fosc enlauta no i se fidaa più far gregn varesc.

N grop de responsàboi del Consorzie en te na raida te la mont de Poza dò la metà di egn ’60. Dedant te mez se veit Aldo Detomas da Pont (co la capa) e tedò el Paolin de Rasum.

Le robe taca a jir ben

Gio son ruà ite tel diretif del ’63 e me recorde che del ’64 l goern volea se far sora de dute le zentrale, ma l professor Scaglia, che l’era president del Consorzie Eletrich de Storo, l’à fat n intervent fers a Trent dedant ai politizi, che me l recorde amò, e i é stac bogn de la smorzar via.

Del ’65 l’assemblea l’à dezidù de comprar n’autra machina, del ’67, l’é doventà Flavio Lorenz de Jan, che l’é amò president, e l’à ciapà te man la direzion tecnica Aldo Detomas da Pont, l pare de Dino, l diretor da ades. Da enlauta dut à tacà a jir miec. Egn dò Aldo l’à abù l gran antiveder de far na zentrala ja Soraga, ciapan l’aga da la Veisc. Col president i é corec inant e endò e i à trat demez tant de chel temp, ma i à ciapà l’aproazion. L dr Benedetti, che l vegnìa a controlar i conc, l ne dijea: fajéla chesta zentrala, a cost de jir ciasa per ciasa a domanar i scioldi, perché l’é na ocajion che fossa n pecià se perder. Aldo l’é jit daperdut, le dite che aea fat i lurieres le domanaa scioldi e l’era cruzià. Dapò coi scioldi vegnui ite da la zentrala de Soraga l’é stat de fata la possibilità de far n’autra zentrala a Poza ta Bufaure e ades speron che te pech temp i posse far jir ence l’autra tai Serai.

Ades l’é n pez che no son più tel Consorzie, l’é ite mi fies, ma ge augure a duc che i posse jir inant semper ben e se recordar semper de dute le gran struscie che à fat nesc veies.”

Intervista de Lucia Gross. Articol da La Usc di Ladins 22 del 2014.

Union Ladins de Fascia