Bandieres e simboi identitères anter storia e mic

Che él l’Aisciuda Ladina? L é ben segur l event che dal 2009 en ca l Comun General de Fascia con de etres partner endreza per chierir de fèr crescer e viventèr l lengaz e l’identità ladina, ma l é ence n moviment che era nasciù coi medemi obietives amò ite per l 1800 anter Persenon e la Val Badia, e che dapò é jit inant, pur ferà più outes da la veres e dal fascism, con desvalives momenc storics emportanc per duc i ladins.

Per chest no podea esser pissèda miora che endrezèr na »antepruma« de l’Aisciuda Ladina 2022 con na scontrèda che envie duc a dèr na veièda de zeruch a la storia, pean via da chela pruma Aisciuda Ladina.

Endò en prejenza, do 2 egn de limitazions

L é stat l professor Cesare Bernard, en vender ai 29 de oril, a compagnèr duta la jent binèda te sala de Comun de Sèn Jan te n percors de passa n’ora, dassen enteressant e gustegol per descorir coche l é nasciù e à ciapà pe i simboi de l’identità ladina, da la bandiera ladina dai 3 colores, de chela che vegn festejà l cedean ai 5 de mé apontin te la setemèna de l’Aisciuda Ladina, a chela fascèna dai 7 colores, anter documenc storics e creazion de mic

A ge dèr l prum benvegnù ai entervegnui l é stat la funzionaria di Servijes linguistics del Comun General de Fascia Evelyn Bortolotti: »aon volù averjer chesta edizion de l’Aisciuda Ladina, zacan endò en prejenza do 2 egn de limitazions, per rejonèr de la bandiera ladina e poder ge la sporjer a la jent, envian i fascegn a la meter fora, soraldut te la setemèna de chest event«.

L ombolt Giulio Florian à palesà sia legreza per via che l é stat cernù proprio l Comun de Sèn Jan, e l president de sie Consei de Comun Cesare Bernard desche relator, per chesta scontrèda che à avert i ujes de la neva Aisciuda. L procurador Giuseppe Detomas à dapò rejonà de l’emportanza di simboi per na comunanza e l Conseier de Procura Amedeo Valentini, che à competenza su la cultura ladina, à rengrazià l staff di servijes linguistics e l’autra istituzions e sociazions che deida tel endrez de l’Aisciuda Ladina, envian la jent de Fascia a tor pèrt ai desvalives apuntamenc del program, che se sera su en domenia ai 8 de mé.

La pruma Aisciuda

L’inom Aisciuda Ladina – à dit Cesare Bernard - no nasc per n event leà a la sajon del an che va da de mèrz fin de jugn, ma per l jerver de na neva coscienza ladina, la consaputa de aer n lengaz e na identità desferenta da la comunanzes vejines. L é i ghesć che rua te la Dolomites i prumes a se n adèr e a ge l fèr entener ai ladins enstesc. Pea via da chest i prumes studies e produzions scrites tel lengaz ladin, con Micurà de Rü, Angelo Trebo, Giosef Antone Vian, Giosef Brunel e etres, per gran pèrt preves. Del 1870 vegn metù su la sociazion »Naziun Ladina« e dapò ti prumes egn del 1900 nasc la pruma Uniun Ladina, vegn publicà sfoes desche »L’amik di Ladins« e ence te Fascia crepa fora la costion ladina.

La pruma »broja« che giacia chesta Aisciuda Ladina l é la pruma vera. Dapò l mudament di confins dezidù del 1919 dal Tratat de Saint-Germain, olache i ladins no vegn nience nominé, soscedea endò la voa de se remir per domanèr l derit de cerner (prinzip de autodeterminazion) e de restèr adum tel Tirol. Sun chest Bernard à portà dant desvalives documenc e toutes de posizion ofiziales, enscinamai dai jermegn romances.

La scontrèda sun Frea ai 5 de mé del 1920

Te chest chèder se scrif ite ence la scontrèda sul jouf de Frea di 5 de mé del 1920, che vegn conscidà l moment de nasciuda de la bandiera ladina dai colores brun, bianch e vert. L era – à deschiarì Bernard – na scontrèda operativa a chela che à tout pèrt ombolc e raprejentanc de la comunanza de duta la valèdes: 70 persones, aldò de na testimonianza de Piere Brunel de Pierin da Soraga. No l é ampò nesciun document che rejona de chela scontrèda, ma n vegn dat cont te n articol del sfoi »Der Tiroler« dai 13 de mé del 1920, che l rejona de 1000 ladins che se à binà a Selva per l »Ladinische Volkspartei«. Chel articol l disc ence che te chi dis (no l é spezificà se l era ai 5) Leo Demetz se à binà sul jouf de Frea con etres raprejentanc e l dèsc de chel contest na descrizion poetica che Bernard à traslatà presciapech coscì: »Te mez a la marevea de la Dolomites i se n à adat de coche se slariaa fora l brun del ciel, co che lumenaa l bianch de la neif sot i pie, co che l vert di albres empienia le val. E i à entenù de bot che i colores del Popul Ladin i era jà stac pissé da la Natura: brun, bianch e vert.«

Cesare Bernard moscia la doura di colores ladins te desvalives ambic.

I trei colores de la Ladinia

L blason de la »Studentenverbindung Ladinia«.

La pruma atestazion documentèda de chisc trei colores duré ofizialmenter desche simbol de identità l é chela del blason depent de la »Studentenverbindung Ladinia« che de aost del 1920 festejèa l diejem cedean. Erel donca jà del 1910 chest stem con chisc colores, e la radunanza sun Frea ge à endò tout ju l polver do la vera, o él stat metù chisc colores sun chel blason demò do la radunanza sun Frea? Somea mingol la domana classica se l é nasciù dant l ef o la gialina.

Ampò te chi egn chisc trei colores à scomenzà a se slarièr fora, e la seconda »gran broja«, chela del fascism con sie »divide et impera«, la i à fac serèr te scrign demò per n pec de egn.

Te la radunanza sul Jouf de Sela dai 14 de messèl del 1946 i ladins stolc fajea sgolèr tel vent la bandieres dai 3 colores che del 1985, en ocajion di evenc per »2000 egn di ladins« l’Union Generela di Ladins dla Dolomites ofizialisèa desche emblem de duc i Ladins. E apede a la bandieres, semper de più chi trei colores vegnia duré te la comunicazion, tant istituzionèla che no istituzionèla, te la valèdes ladines, fin a doventèr da soi n simbol identitèr.

L Pèster de Fascia

L dessegn del Pèster de Jan Batista Giuliani del scomenz del 1800.

De bandieres e simboi de l’identità l é stat rejonà trop jà ti egn passé ence te la Comuscion Istituzionèla del Comun General de Fascia – à recordà Bernard fajan referiment ence a Fernando Brunel, Fabio Chiocchetti e Claus Soraperra, prejenc te sala – ajache l Statut del CGF perveit apontin che chest ent aesse n stema, na bandiera e ence n in, desche simboi de l’identità de la comunanza ladina de Fascia. L simbol de Fascia recognosciù oramai da n pez l é chel del Pèster. La pruma atestazion, datèda 1607, l é chela che se veit te la stua de la Canzelaria de Cort tel Hofburg de Persenon, dessegnèda da n tèl Gregor Napl, che l cognea troèr n stem per ogne raion de duc i possedimenc del prinz Piscop. L Pèster ge à sapù l simbol più adatà per la regola de Fascia (Herrschaft Eves). L era ampò – à sotrissà Bernard – l simbol de coche da de fora i vedea i fascegn, no de coche i fascegn se conscidrèa enstesc. Te Fascia dant da chela data se troèa de etres simboi identitères (per ejempie te la Pieif de Sèn Jan), ma nesciuna atestazion del Pèster. La pruma outa che n fascian à durà l Pèster desche simbol di fascegn l é stat al scomenz del 1800, canche Jan Batista Giuliani te sie manoscrit (l nr 4) l à dessegnà apontin la reproduzion del depent de Persenon. Da enlouta l Pèster desche simbol identitarie de Fascia à ciapà semper più pe, doventan l stema de la »Comunità Generale di Fassa« del 1903, dapò de l’Union di Ladins, de l’Union Autonomista Ladina, del Comun General e... enscinamai del formai »Cher de Fascia«.

La bandiera dai 7 colores

En ultima l referat de Cesare Bernard à tirà ca na costion amò n muie engatièda te Fascia: enceben che l Statut del Comun General die »la bandiera l é chela dai set colores«, nesciugn à amò capì delvers coluns che l é chisc colores. Alincontra l é convinzion de tropes fascegn che i set colores i simbolisee i 7 Comuns de Fascia, e magari i domana colun che l é l color de Ciampedel o de Mazin, o i disc che ades che Vich e Poza se à metù adum, la bandiera cognessa n aer demò 6.

La veia bandieres de la Regoles de Fascia dessegnèdes da Franzeleto Bernard del 1912.

L professor Bernard, fajan referiment a n articol n muie chièr dal titol »La bandiera (o la bandieres?) de Fascia«, scrit da Fabio Chiocchetti e publicà su La Usc di Ladins nr 36 del 2009, l à recordà amò n’outa che nesciun document met dant na bandiera da set colores desche ‘la bandiera storica o ofiziala de Fascia’ ma che alincontra de bandieres te val n era desvalives, una per vigni Regola, descheche à documentà Franzeleto Bernard del 1912 te si depenc realisé su domana de Hugo de Rossi e conservé te la Biblioteca del ‘Ferdinandeum’ fora Dispruch. N era de ogne foja e mesura, con 7, 8, 9 o ence 11 fasces da color, dretes o a ona, e apede l era ence la bandieres ‘di fenc’ durèdes dai conscric en ocajion de nozes, sègres o da carnascèr.

La bandieres de la Regoles no podea jir fora da sie tegnir, ma del 1809 chela de la Regola de Vich é stata touta su desche bandiera de duta Fascia te la veres de liberazion contra i franzousc. Chesta bandiera, che é stata tegnuda su da Oto Weiss da Vich e dapò restaurèda, ades la é conservèda te Museo Ladin de Fascia... ampò de colores la n à demò 4, metui 2 outes e donca 8 fasces.

Purampò del 1908 – à dit amò Bernard – te sia »Monographie der Dolomitenstrasse« Karl Felix Wolff  scrif che »ogne Regola portèa na bandiera da set colores« e Romedio de Luca del 1919 te »La Valle di Fassa«, fazile tolan dal Wolff, l scrif che »ogne bandiera é formèda da strisces de set colores, donca l medemo numer di paijes de la val«. Da chest pea via l ‘mit’ de la bandiera de Fascia dai 7 colores e per chest l Comun General se domana amò co che l à da esser la bandiera fascèna da 7 colores da ofizialisèr desche simbol istituzionèl.

Endèna ti ultimes egn l’Union di Ladins de Fascia à tout su la verscion coi colores e la desposizion più slarié fora ti ultimes dejenees (e duré ence jai egn sul frontespiz del sfoi del Comprenjorie Ladin de Fascia) per realisèr la bandiera dai 7 colores che se veit bendeché tachèda fora sun barcons o fora da uties te val e ence fora da la medema senta de la sociazion.

Na bandiera che fèsc spaco, che la pel stèr apede ma no ge tor l post a chela dai 3 colores che i ladins à tel cher e che ne recorda che cognon tegnir adum.

Lucia Gross

Union Ladins de Fascia