Na piata de storia del turism fascian

Na femena, na gran femena fascèna, pioniera del turism de noscia val, “la mare del Pordoi”: Maria Piaz Dezulian. Dut l’é nasciù da ela. Clas 1877, la mare del Pordoi con sie anteveder l’à pojà i fondamenc del turism de noscia val e dant de se n jir da sia tera l’à volù amò n’outa fèr zeche da ge lascèr a la generazions del davegnir. Coscita l’é nasciù chela che ades l’é la forenadoa che dal Jouf de Pordoi rua ai 2.950 metres del Sas Pordoi.

Un di prumes viajes de la forenadoa del 1963. Foto Giuseppe Ghedina

La storia la é longia, la taca l’invern 1959/60, canche l fi de Maria, Francesco Dezulian, clas 1898, l tol sù l’idea de sia mère de realisèr na sentadoa dal Jouf de Pordoi a Col de Cuch, sul Sas Becé te la pèrt de Belvedere. Chest prum projet ampò no l troa realisazion per l pericol de levines. Coscita i va da l’autra man del jouf, envers Sas Pordoi. Timpruma l’é l’idea de fèr na telegabina dal Jouf fin sun sforcela de Pordoi. Francesco Dezulian encèria n tecnich per fèr l projet e con chest l va da Graffer a ge domanèr n preventif. Tel medemo temp Francesco mana inant la domanes per la concescion a Roma. Graffer no à mai responet a la letra de Francesco che domanèa de vegnir a fèr i soralesc per n projet definitif de l’impiant, ma fora de n bel nia Graffer fèsc enstes la domana per fèr sù l’impiant da Pordoi fin sun sforcela. Bon che Francesco aea jà fat duta la domanes, coscita l’à abù la prezedenza sun Graffer, che l’à bele cognù renunzièr. Ma l’é stat dut nia, ajache pech dò l’é ruà l “na” a la realisazion de l’impiant da pèrt la Provinzia de Trent, motivà dal gran pericol che vegne jù massa sasc da chel vers de la crepa. Coscita i à cognù pissèr a autra soluzions.

Proprio via per chel istà, Fiorenzo Perathoner, nez de Maria, l’era jit a fèr na raida fin sun Sas Pordoi e vardan ju da l’aut l’aea vedù la soluzion possibola: n impiant dal jouf enscin colassù. Sobito l ge à dit sia idea al bèrba Francesco, che l’à aprijièda, e te pech temp l’é stat metù en pé la sozietà Garber e Pavarin con doi sozi al 50%: Francesco Dezulian e Maria Piaz Dezulian. L’opera é stata finanzièda per la maor pèrt dal Medio Credit de Trent, l’encèria del projet ge é stata data a l’enj. Arturo Tanesini e tel medemo temp l’é stat domanà la concescion a Roma, acioche Graffer no se mete endò te mez.

D.m.c. Francesco Dezulian del Garber, te mez Maria Piaz de Pavarin - la Mare del Pordoi e Erminio Dezulian del Garber.

N’outa ciapèda la concescion, no zenza desvaliva protestes di ambientalisć, l’é stat dat sù i lurieres a la firma Trojer de Meran per la pèrt eletronica e a la firma Deflorian per la pèrt edilizia. I lurieres é scomenzé d’aisciuda del 1961: l’era n muie de neif e per chi che lurèa te la stazion sa mont l’é stat gran fadìa e sacrifizies. I jia su a pe e i magnèa e dormìa al Refuge Forcela Pordoi de Dolfo Kofler, che chi egn l’era n bait zenza nesciun confort, dalonc 500 metres da la stazion sa mont e la roba da magnèr e da beiver la ruèa sù con na pìcola teleferica. Zacan, ai 2 de messèl del 1961 l’é stat fenì la teleferica per l trasport del materièl per l cantier e de chi che lurèa te la stazion a mont.

I lurieres é jic inant anter desvalives cruzies. Ai 5 de messèl del 1961 l’é stat n burt azident aló la stazion sul jouf: n pent del cantier l’é sutà jù e i lurieranc Corrado Sottsass e Giulio Riz é suté jù da presciapech 8 metres se fajan bon mèl. La situazion é stata senestra ence ai 15 de jené del 1962, canche n aereo militèr à taà via per mez la fun de la teleferica, per grazia zenza dans a la persones.

Dapò i lurieres é jic inant delvers e ai 20 de dezember del 1962 l’é stat la pruma corsa de la neva forenadoa. A fèr chest prum viac l’era stat: Francesco Dezulian, Maria Piaz Dezulian, Franco Dezulian, Fiorenzo Perathoner, Fernando Perathoner, Iris Detone, l’enjegner Arturo Tanesini e il frabicant Giovanni Trojer.

Se à cognù spetèr amò 4 meisc però per fenir i lurieres e fèr la proes, e d’aisciuda del ’63 la forenadoa é stata averta al publich. Sobito l’à abù n gran suzess e zenza nesciuna reclam, demò col passa parola stroz per la Dolomites la forenadoa de Sas Pordoi à binà jent da dutintorn. L’ensomech de n muie, chel de ruèr sorì a 3000 metres, à podù vegnir realisà.

Ghesć ló dal refuge Maria sun Sas Pordoi te l’istà del ‘66. Foto Giuseppe Ghedina

La dì de Sènta Maria Maor del 1963 la forenadoa à abù sie più gran “batum” con mile e mile turisć che à volù arjonjer i 3000 metres de Sas Pordoi. Ma te duc chisc egn de atività l’é da recordèr amò n auter moment senester per i aministradores de la Garber Pavarin. Ai 21 de november del 1965, te na corsa de lurier per portèr sa mont doi tecnics che cognea concèr l ripetitor, n auter burt azident à tocà la forenadoa. La giacia che se aea formà su la cerela de la fun maora à fat jir fora de as la fun, che la se à spacà lascian jir sot ju la cabines a 150 metres da la doi stazions. Te la cabina envers la mont l’era ite Francesco Dezulian, so fi Franco e i doi tecnics. L Socors da Mont no à manà l’aiut e i 4 é stac recuperé dal menacrep Lorenzo Ploner che, da soul e de sia volontà, l se à fat calèr jù con na cerela e n bidon fin ló da la cabines e con chest meso l’à ciarià sù, un a l’outa, duc cater. En dut ge à volù 7 ores.

Dò dut l’é jit delvers e mìngol a l’outa se à podù veder l mudament del turism e de la generazions. Francesco Dezulian ge à passà sia azions al fi Franco e la mare del Pordoi a sia fies Lilia e Diomira, e dapò ai fies Fiorenzo e Fernando. Ti egn Otanta l’é vegnù fora l besegn de modernisèr l’impiant e i trei sozi, che no aea assà forza economica, i se à cordà con la SITC per la fujion. Te la radunanza di 8 de dezember del 1986 l’é stat deliberà la fujion de la Garber Pavarin te la SITC.

I lurieres di egn Nonanta

Dò la fujion con la SITC l’é stat possibol fèr i lurieres per miorèr l’impiant. Dò 2 egn de projetazion, del 1994 l’é tacà i lurieres con la firmes Holzer de Maran e Scola de Cianacei, con projec e soralesc di enj. Rinaldo Ghedina, Piergiorgio Tanesini (fi de Arturo) e Andrea Boghetto.

La Sozietà no volea perder nience na sajon, coscita i lurieres é scomenzé ai 2 de mé del 1994, dant te la stazion sa mont e dò te chela a val, con ite per anter la sajon da d’istà e d’invern con l’impiant en funzion. Ai 23 de mé del 1995 l’é stat fat la pruma proes del nef impiant e pec dis dò l’é stat fat jir. Chest l’é l’impiant che l’é su amò anchecondì, e che jà enlouta l’era stat conscidrà l miec che l’era: l’à na tecnologìa avanzèda, na capazità de trasport de 800 persones e te chisc 50 egn l’à portà sa mont 7 milions e 500 mile persones.

Valentina Redolfi. Articol dal archif de La Usc di Ladins 14 del 2013

Union Ladins de Fascia