La Gran Vera e la radunanza di alpins

La familia de Luigi e Orsela Riz del 1918.

Pissan a la Gran Vera de 1914-1918, mie pensier va a doi families, una da Vich, chela de Sebastiano Vian Bastl, e una da Ciampedel, chela de Luigi Riz Peta: duta does à vivù e vedù cotant ria e aricegola che l’é na vera.

Vich, jené del 1914: vegn al mondo n picol bez, l’ùltim de 4 frèdes, un l’é ja mort del 1908. La mère Maddalena l’à 39 egn, l père Bastl l n’à 38, l’é maester murador e per cont del Deutsche una Österreichische Alpenverein, l’à fenì del 1910, dò doi egn de lurier e de struscies, de fèr su la utia da mont de Antermoa.

Ciampedel, 1914: Luigi e Orsela i à 9 bec, un jà mort pech dò esser vegnù al mondo. I li à abui duc un dò l’auter, l più gran l’é nasciù del 1899 e la più picola del 1913. Luigi l’é n bacan e l tira inant con chel pech che, con gran fadìa, l ge sbrega via a la tera da mont.

Sebastiano e Maddalena Vian.

La Gran Vera

28 de messèl del 1914: l’Austria declarea vera a la Serbia, ai prumes de aost vegn chiamà i omin per jir a defener la seides de l’Imper Austro-Ungarich e ence i fascegn cogn jir a verejèr. Doi femenes resta soules, una con trei bec, un de pec meisc, l’autra con 8 fies, la più picola de giusta un an, compì l prum de aost. Peisse a chesta doi families, a la net dant che i omin cogne lascèr cèsa e familia, cotant che i arà vaà chisc genitores, i se arà serà te n fort braciacol co la lègremes ti eies, ensema i arà preà l Segnoredio che l vèrde via i omin che jia a combater, la femenes che restèa a cèsa e i bec che i aessa vedù cotant aricegola che l’é la vera.

Ciampedel, 1916: Luigi vegn deretorn da la Galizia con ferides da èrmes e penamai che l’é varì l cor volontadif col grop di Standtschützen a defener sia Heimat sul Col de Lana.

Ciampedel, 1917: ence l fi più gran de Luigi Peta vegn chiamà a fèr l militèr. Per na femena veder jir en vera sie om l’é n cruzie granac, ajache mencia i brac che porta l pan; per na mère, veder partir n fi, l’é ge sbreghèr via l cher. 

L retrat da sudà de Sebastiano Vian Bast.

Meseria e struscies

Ciampedel, 1918: père e fi vegn deretorn, l’é temp per na foto, con tel dos amò l guant da militèr che à servì l’Imperador, se la fèsc co la femena e i bec, l’é l soul recort che resta amò anchecondì de duta la familia ensema, ajache Luigi Riz mor pec egn dò, del 1922, aldò de dut chel che l’à padì endèna la Vera, lascian soula la femena Orsela con ot bec zenza père!!!

La medaa de Luigi Riz, ferì en vera.

Vich, 1918: ence Bastl rua deretorn da la Vera, ence el mor del 1922 da la pontes, a l’età de demò 46 egn, lascian la femena Nena con i trei bec amò picui! Cotanta meseria che arà padì chesta doi families ti egn dal ’14 al ’18, cotant che les arà cainà e struscià chesta doi eles, les à lurà da om e da femena, tegnù cèsa, bestiam e campagna, les à cognù esser per i picoi mère e père. Cotant che les arà vaà e preà, les arà fat l vièl a jir a gejia ja Sèn Jan e a Ciampedel, a domanèr che la Madona vèrde via i omin, tanta de outes che les arà abù poura de no esser bones de jir inant, cotanta outes les aessa volù poder strenjer la man forta e segura de sie om. Mie pensier va ence ai omin en vera, cotenc fac aricegoi i arà vedù, i arà cognù copèr per no esser copé, i arà vedù morir sie compagnes, fosc vejins de cèsa, parents o fosc ence frèdes, cotanta outes che ence ic arà preà che fenesce chel masciacro, che zede l rebom de la èrmes e di canons!

Cotanta outes che i arà abù poura de morir, i arà pissà a la familia, ai bec, e, cotanta outes ence ic arà abù voa de n segn de amor, n’aicia e n braciacol de la femena!

Fascia doventa Talièna

Fenesc la vera e Fascia doventa Talièna, te val rua i taliegn, ma no l’é bona jent, l’é na jenìa, i sciotresc jù i fascegn, vegn mudà n muie de inomes de la families, vegn mudà ence i inomes di lesc e di posć, dut cogn doventèr talian.

Vegn descomanà de rejonèr de dut chel che à a che fèr co l’Imper, dut cogn esser desmentià, ence i morc, ajache vegn dit che no i aea la mondura giusta e i defenea la Heimat falèda. No vegn lascià nence l met de n recort cristian, nence na fossa te cortina per jir a vaèr, portèr n fior, n lumin e dir su na orazion, dut vegn neà.

200 fascegn, fosc ence de più, i é morc te la Gran Vera, béleche un per familia, te vèlch una ence doi: per ic no l’é stat onor o medaes, l’é stat demò lègremes e recorc sconec, dic sot ousc, da nascousc, da la femenes e dai bec che aea l cher che sangonèa.

L temp de anchecondì

Fascia 2018: l’é dut mudà, no l’é più meseria, i fascegn i à sapù se tirèr sù, i à passà n’autra vera, etres egn dalbon grieves de gran struscies, i omin à cognù se n jir al Lont, a la foresta, per se l vadagnèr, ampò con fondament e anteveder, i é stac bogn de fèr crescer la val e la portèr al benesser che l’é anchecondì.

Fascia à lurà, ma l’à ence desmentià, no la recorda più l fon sentiment che à leà noscia jent per secoi al Tirol, nesc giaves no podea recordèr, nesc genitores i volea desmentièr, e dai libres l’é stat descancelà la vera storia de noscia tera!

Ades, la jent stèsc ben, nesciugn à voa de recordèr i padiments de nesc veies, de noscia giaves, de nesc omin che i à dat la vita percheche nos assane la pèsc.

La radunanza di alpins

Trent, mé 2018: vegn fat la gran radunanza di alpins, l grop militèr che à combatù de contra nesc giaves Scizeres del Tirol, vegn dit che sarà festa per recordèr i cent egn da la fin de la Gran Vera e la liberazion del Trentin-Südtirol da l’Austria, ma no vegn conscidrà che nos sion i fies de chi omin che, stolc, i à combatù per sia Heimat e per l’Imperador! Nos sion ence chi che, con encresciment, no cognosc la storia percheche la é stata sfaussèda, a scola no la é stata dita e a cèsa no se podea n rejonèr. I ne à fat desmentièr noscia reijes e con despiajer no sion nence bogn de aprijièr l valor de la pèsc e de la cordanza anter popui.

Trent, mé 2018: vegn fat la radunanza di alpins, ence ic l’era jogn omin, i aea mères e femenes che li spetèa a cèsa, fosc no i saea nience ic la rejon percheche i verejèa. Gé no me sente de dir nia contra i alpins d’anchecondì, ajache l’é n grop che fèsc n muie de ben olache sozede gran desgrazies, ence ic no cognosc la storia, ma la colpa no la é sia, la é ben più en aut, la é de chi che goerna, che da semper scon via dut, ence amò aldidanché.

Fossa bel che a Trent no se fae festa, e ajache vegn dit che l’é na radunanza de pèsc, che no vegne portà dant fora la bandiera de vera e sonà ins nazionalisć, me augure che sie na recordanza sinziera, che dae onor a nesc morc e respet al dolor de nesc veies. Me saessa bel che sie na giornèda da olache se pee via per fer sù na Europa di popui, descheche l’era ja acà 100 egn te l’Imper Austro Ungarich!

Annelise Vian. La Usc di Ladins 16 del 2018

Union Ladins de Fascia