Na ciacolèda in cont de mestieres: l rodèr e l calighé

L é senester troèr zachei che se recorde amò de chi lurieres che oramai i fèsc pèrt de n temp deldut passà e desmentià. L é lurieres che somea beleche cert pissèr che inlouta no era fac da machines e da gran industries, ma fac con man, con abade e gran cher.

Sion jic a rejonèr con Giorgio Lazzer da Ciampedel, 93 egn, e l é ciutà fora doi de chisc lurieres. L prum fossa l rodèr, n lurier sepolì dal jir del temp e che pecia jent recorda, e amò de manco che sà che che vel dir. E dapò l calighé, ma no pa chel chevemetaposticiuzéda jir coi schi!, ma chel che era bon de trèr fora da na pel de vacia n bon pé de ciuzé da durèr e fièr. »No i era no ciauc e no i se roinèa tant sorì. I se roinèa conforma a tant e coche i jia« chestes l é sia paroles per ne contèr de chest mestier, stat sie lurier da vignidì per sacotenc de egn.

Giorgio Lazzer indèna che l injigna n pé de ciuzé.

Giorgio Lazzer l é da Ciampedel e te sia vita l à vedù mudèr patoch chesta profescion, e dapò l ne conta ence del temp de vera e de sie maester Tita de Megna, che ge à ensegnà l mestier. E tinultima, bensegur, a Ciampedel, ma no pa demò, l ne conta zeche de sia vita de monech de paisc per setant’egn!

Giorgio, podede ne contèr zeche de Vesc genitores?
Mie père l fajea l rodèr, l fajea la rodes de legn per i cères. Chisc i vegnia tiré da la vaces, soraldut su per Pecol e ite per Duron. L aea inom Giuseppe Lazzer, i ie dijea Śepele. L era jit a emparèr l mestier a Chiusa, tel Sudtirol, vejin a Ciastel. I usèa jir semper al todesch a emparèr l mestier, e dapò ence l lengaz todesch. L é jit fora dant de jir melitare.

Tenc de egn aeel studià?

Mie père l era del 1897 e l à fat la scola populères a Ciampedel. Canche l é jit fora a Chiusa l é jit inant a studièr te na scola da sera. L stajea te na familia de artejegn olache l aea podù emparèr vèlch mestier. Ie volea trei egn a emparèr e do amò n fèr doi, per l aprendistat.

Do, ède dit, l é jit in vera...

Ei, ma no l é proprio jit desche sudà. Canche l é vegnù de retorn te Fascia, intorn l 1915, l aea giust 18 egn: no l é jit dalenc, ma ta la mont de Poza. Chi egn aló l fajea l trogher per chi che era sul front, sunson la crepes. L ie menèa su mascima roba da magnèr. Beleche ogne dì l partia da Poza a ie portèr ite la roba.

E fenì la vera?

De retorn a Ciampedel, a lurèr de rodèr. Che dapò... l più bon rodèr l era pa ta Cianacei, fossa stat Angelo Suen de Gostin.

E Voscia mère?

Orsela Riz da Ronch. Mia mère la era semper da Ciampedel ma la stajea ta Cianacei da sia amedes sun Col da Ronch, per chest i ie dijea coscita. I s’à maridà del 1923. Ela la fajea l’aiserin.

Siède tenc te familia e?

Siane ot frèdes. Ié son chel te mez. Maria, Micchele, Rosa e ié, dapodò Agnese, Ziperla, Ana e Serafino. Cater per sort...

Vegnon de retorn al mestier del rodèr... ne contède zeche de più?

Mie père fajea rodes de cèr, l aea na picola boteiga, na berstot, olache l lurèa. Ence sie fra l fajea chest mestier, l era ben ence più bon e mie père, a la dir duta, no l nin volea tant saer. L aea timpruma a Chiusa emparà a fèr l faure e l volea fèr chist, ma dapò sie fra l é mort in vera e l aea lascià duc i èrc. Te majon i ie dijea duc de jir inant el, el se à lascià dir... ence se no ie à mai sapù tant bel.

Co fajeel la rodes?

De legn, meses de pec e meses de lèrsc.

Vo ède emparà a les fèr?

Ié e?... ma na, na! Se à lascià lo prest de fèr rodes, canche l é ruà cheles de goma...

Vèlch detai del mestier.

Vosc père fajéel demò rodes?

Canche no l aea auter da fèr l nin fajea, ei! Mascima fora per la bona sajon, desche boschier l jia tel bosch a taèr èlbres. L jia in compagnia, i era de cater: Gioachin Riz Todesch, che fossa stat sie jorman, Gioachin Riz Peta, l père de Faustino, e Simon Spinel Menucia, l père de Vitoria e Agnese »de Johnson«. I se tolea su loc de legnam, i taèa l legnam e i ie lo venea al Comun.

Mia mère, canche l jia tel bosch, la ie dijea ben de stèr te boteiga... ma nia! Dapò l jia ben ence a lurèr con fegn e chesta robes...

Ve recordède canche a Ciampedel amò i fajea chiena?
Ma ié che me recorde, n’era un sun Pian, proprio, Piere de Rejum. L fajea ciavai. Dapò da zeche ora i aea metù su n consorzie, ma siere amò bez e recorde pech.

Ma inveze, Vesc genitores éi semper stac a Ciampedel?
Ei... Ma dapò ié son del ’29... e canche te me fès la domanes te cognes ben me les fèr mingol più adaut, de 93 egn... (Giorgio se fèsc na bela grignèda, e ence gé)

Vo che lurier ède fat?

L calighé. É scomenzà del ’46, é emparà l an dant ta Cianacei da Tita de Megna, che fossa stat Giovanni Battista Costa. L era jit ite mia mère a ie domanèr se podee jir a imparèr. L ie aea dit de no, »ma no, no, Orsela! É abù jà dotrei bec, ma a nesciugn g’é lascià imparèr l mestier, che da calighé no se vadagna...«. Enceben chel che l aea dit, son jit ite istesc.

E co érel Tita de Megna?

Co me? Valent! L é semper stat n muie valent! L me à insegnà de chest mestier dut chel che l à podù. L me à insegnà ence teoria, l era na persona inteligente, Tita de Megna. De la pel, per ejempie, l me dijea olà che la é più bona e olà de manco, a fèr n ciuzé olache ie vel la tor per fèr la pèrt tedant, che tededò se met l toch più schiet...

Da olà se partiel per fèr n ciuzé?

Se scomenzèa da la pel, de vedel o de vacia. La pel i la tolea da la besties chesemazèaedoilaportèaala fèr concèr ja Moena. Chest mestier no recorde chi che i lo fajea, ma sé che se jia mingol più in ite da olache ades l é la Coprativa. I ie dijea... no me recorde! Ié i aee giusta cognosciui che i à lascià lo. I la lurèa la pel canche se la tolea ju, ajache se no la restèa dura. Se la fajea secèr e dapò i la onjea ite, con che gras no sé giust. La vegnia do monejela. Con la pel dapò i ie domanèa al calighé.

I ciuzé co vegniei fac, emben, do che se aea la pel?
La forma del pe vegnia touta con n toch de papier gros e se ie jia intorn col lapisc. Se tolea dapò la mesures: de la cevila, del col del pe al ciucegn e de la pianta del pe. Se fajea la forma de la tomèra con la pel sotila e la sola con curam, pel mingol più spessa. Per ie dèr la forma se durèa formes de legn. Se tirèa la pel con fil e se fissèa dut insema con broces de legn. Se durèa ence la trada, n fil più gros da tré, de stopa. Chisc ciuzé i era più sorii, no dures desche la dèrmenes. Da na soula pel vegnia fora più che n pé, n vegnia fora! L calighé jia fora per la cèses, canche l vegnia chiamà, e ogne familia se injignèa sia pel.

No aède donca na Voscia boteiga?

Na, na. Aee ben n picol post, ma la jent preferia che se vae te cèsa. Se veit che ie costèa de manco. I ne dajea da marena, se scomenzèa da les set dadoman e se fenia da les set da sera.

Jiède demò a Ciampedel?

Ié fajee Ciampedel e Fontanac. Ta Cianacei n era n auter, fora a Ciampe- strin no son mai jit.

Ède concorenza a Ciampedel?

Mah, n era ben de etres che saea fèr ciuzé, ma cogne dir che no i vegnia fac tant delvers. No i aea nience la machina da cojir e listesc apede i fajea n auter mestier, l bacan. Se no se laora do e do se se pert fora.

Fajaède ence dèrmenes?

Ei, n é ben fat. Ma pan pian i à ben scomenzà più a les lascèr lo. Les era fates con soles de legn con feres, che vegnia metui dal faure.

Ma vegnon de retorn a Tita de Megna che Ve à fat da maester, Ve èel rejonà de coche stajea ben n pe te n ciuzé? Se rejonèel jà n’outa de postura?

Ma na, no trop. Aboncont l ciuzé l vegnia fat col plantare, no piat. La forma de legn aea jà na sort de forma giusta. Les era jà injignèdes conforma l numer del pe e dapò con chestes se ie dajea la giusta forma al curam. L curam tegnia ajache l era muie spes e nience per idea l molèa fora, la curva del pe restèa!

Cotant durèel n pé de ciuzé?

Conforma a tant e coche i viajèa. Ai bec i ie durèa de manco.

Vegniel fat ciuzé su mesura del pe?

Bensegur, dut su mesura!

Cotant costèel pa n pé de ciuzé?

Sé che canche m’é maridà del 1961 n pé se l venea a 20 mile lire, presciapech.

Cotant fossel?

Mah, l era ben Rita che jia a comprèr. Sé demò che no aane nia da scioldi, inlouta. Fegurete che per l viac de nozes sion jic a Lourdes. L era stat mie fra Micchele a ne paèr l viac ajache l aee didà desche manoèl a fèr fora l cartier canche aane frabicà. El lurèa ju te coprativa e no l aea temp.

Inveze, ède rejonà de la Gran Vera. E de la Seconda, che aede vivù in pruma persona?

No trop, me recorde demò che se vedea passèr i aerei junfon la val, canche i jia a bombardèr Busan. Chiò te val i à ben petà ju zeche, ite ta Dèlba via per Sorapera. Chiò a Ciampedel, vin chi ciampes recorde che i aea ben portà canons. Intorn la fin de la vera passèa americhegn che chieria l comando todesch che l era ta Cianacei al Hotel Dolomiti e per fortuna no i à mai troà nia. I coria dut l garasc, chela cèsa torona. Doidijeabencheseiaessaabùla segureza che l fossa stat chiò i aessa bombardà fora duta la val pur de l ciapèr.

E do ède semper lurà de calighé?

Ei, fin del 1961, canche m’é maridà con Rita, é fat l calighé fora per la cèses e do aon metù su la boteiga. Sion jic inant, fin canche l’aon tegnuda. Me à semper sapù bel chest mestier.

Dant de fenir, volee Ve domanèr ence de n auter ‘lurier’ che Ve à compagnà per duta la vita, l monech...
Mie père l aea scomenzà del ’41, do Batestin de Ianuin, che fossa stat Giovanni Battista Davarda, père de Paulin. Ié ie son jit do del ’50. Intorn la fin di egn Caranta con mia ameda aon scomenzà a aer più bestiam te stala e mie père inlouta l à bele dit che l cognea lascèr lo de didèr te gejia, per didèr te stala. É podù ié scomenzèr a jir, e da inlouta son restà monech per setant’egn...

A Giorgio n fort develpai per ne aer contà coscita bel, e amò n fort braciacol e tanta sanità!

Intervista de Nicoletta Riz, La Usc di Ladins 15 del 2022

Union Ladins de Fascia