Cor “Ousc Ladine”

L Cor Ousc Ladine del 1995.

Ai 19 de aost del 1988 l cor “Ousc Ladine” porta dant si prum conzert te Soraga sot la bacheta del maester Fabio Chiocchetti del Goti da Moena, compagnà al orghen da mantech da Claus Soraperra de la Zoch da Cianacei.

L Cor “Ousc Ladine” é nasciù dal daite del Grop de Folclor de Soraga che à tel mantegnir viva la tradizions folcloristiches e culturales sia pruma motivazion e l chier de tegnir su e fèr cognoscer la cianties che ne é stat lascià da nesc veies e de ge dèr ousc ence a artisc’ del didanché.

L é l soul cor fascian che à n repertorie praticamenter dut ladin: ensema a cianties cognosciudes desche “La cianzon de Val de Fascia”, “L ciant del boschier” e “Soraga la é bela”, l Cor Ousc Ladine à te si repertorie ence cianties da l’autra valèdes ladines, traslatèdes e armonisèdes dal maester Stefano Lazzer che ades vida l Cor.

Dal 1988 enfin aldidanché se pel recordèr n muie de momenc segnificatives. Del 1990 l Grop vegn envià tel Vaticano e l cor pel ciantèr per l Papa; enlouta l maester era Alberto Pellegrin da Soraga e l sonador Piergiorgio Riz da Ciampedel. Del 1991 l Cor dèsc sia adejion al Consorzie BIM Adige ciantan coscita te sie lesc del Trentin: Pejo, Tuenno, Cembra, Perjen, Isera e Brentonico. Del 1992 l tol pèrt a la Rassegna Corale Castionese tel Friul e doi egn do, del 1994, indò sot la reta del maester Fabio Chiocchetti, l porta dant valguna serèdes de cianties compagnà da la zitra de Mario Pellegrin.

Del 1995 l cor muda indò maester e sonador: Stefano Lazzer da Ciampedel tol su l’encèria de vidèr l Cor e Claudio Desilvestro da Mazin de l compagnèr col orghen. Vegn coscita emparà e ciantà vèlch ciantia da Nadèl, cianties tradizionèles da Soraga e ence valguna del componist da Moena Ermanno Zanoner, miec cognosciù col inom d’èrt de Luigi Canori.

Anchécondì per merit del empegn de duc i ciantores, del sonador, ma soraldut del maester Stefano Lazzer, l Cor Ousc Ladine pel presentèr presciapech 25 cianties de artisc’ ladins, valguna neva e vèlch autra veia, armonisèdes a cater oujes per n cor de eles e de ic. N gran resultat che va dassen a smaorèr l patrimonie artistich e musical de Fascia e che ades per endrez de l’Union di Ladins de Fascia l é stat regoet te na publicazion con tesc’ e partidures.

Storia Cor Ousc Ladine, dal libret Cores de Fascia dat fora da l’Union di Ladins de Fascia (corpuslad).

Union Ladins de Fascia