Musegantes coscita, mai vedudes!

L depent sun gejia de Grìes de na femena col guant (dal liber Guant 1, Istitut Cultural Ladin)

La musegantes de la Val de Sora

Te mie viac anter un guant de la museganta fascènes e un auter, rue sa la Val de Sora, olache timpruma l guant de la musegantes l someèa mai vedù!

Apontin sa la Val de Sora mia incèria l’era deldut n’autra. La Musega Auta Fascia la era frescia de naa e coscita l’era sie guant, o ben cognaane ge fèr un guant da tant e che carenea, un guant da zacan deldut veie, ma deldut nef.

Ence se tropes te Val, e chest l’é n gran pecià, n tèl guant i no l’èa mai vedù, l guant de la musegantes l’é stat tout da na foja del guant a l’antica che béleche béleche l’era jit jù e desmentià!

Ge dèr vita a vèlch de mortejin me sà bel

Canche posse indò ge dèr vita a vèlch da mortejin, me ingaisse, imben l guant a l’antica da femena co la bostina biencia de damèsch de seida e la rocia neigra, café, bruna o roèna l’é vèlch da bel, la fascènes les lo portèa da la gran festes, sessaben, inlouta de chi egn de la veres de liberazion dai franzousc, per s’intener al scomenz de l’Otcent, ma jà dant a la fin del Setcent.

L guant a l’antica de la femenes del Grop Folk.

L guant del Setcent

Chest guant a l’antica no se l vedea più te Fascia, ajache l guant a l’antica l’é stat indò tout cà dal grop da folclor, timpruma di prumes del Nefcent. Inlouta i guants a l’antica da femena, resté intriesc, i era duc co la bostina sul checen, classics dijesse. Per chest col jir del temp se à volù fèr guants più o manco desche chisc apontin amò resté intriesc.

Fin chiò dut ben, ma mai l’era stat fat na enrescida mìngol più fona, mai ge era stat fat catìgoles a na curgiosità…l guant a l’antica l’era doventà n guant portà soraldut dal grop de folclor e donca ge volea i fèr »da color duc e presciapech valives«.

La popa te sie guant

Te museo de la zità de Busan l’é n guant a l’antica sun na popa; aldò de chel che me contèa te na intervista Giuliana de Pian da Molin da Penìa, chest guant dovessa esser stat de zeche veia da Lorenz, e n’era doi de chisc guants. Te museo de Busan per ades n’é vedù demò un, sun na popa, e dò tant preèr sion stac bogn de poder jir a l fotografèr con la bezes del Museo de Fascia.

Mie maor dejiderie l’é che chesta popa la fenesce te Museo te Fascia, na dì, ajache la é de duc i fascegn, ma soraldut de chi che chest guant no i lo cognosc! Imben la musegantes de la Musega Auta Fascia apontin chest guant les l porta! É fat demò dotrei adataments ajache l’é pissà per la sonadores e no per fascènes o marcaténderes.

É cerdù la varianta co la rocia roèna desche l depent te la gejiola de Grìes e no ge é fat la rocia ingaidèda, ajache l’é piu sorì e lijier jir a sonèr. La rocia demò infizèda perauter se la doura te Fascia tel guant da mesafesta o da diselaor, donca nia da nef. La guant/camejot del Setcent coche l’é tèl e chel, ge l’é cojì a dotrei fascènes te Val a cheles che l ge à sapù n muie bel. L Guant de l’Otcent l’é salvà e gé son contenta.

ClaudiaConta, Te armer de la Conta, La Usc 47 del 2020