Do 60 egn sun Ciampedìe, ades me gode l paisc

L Refuge Ciampedìe.

La familia Pederiva al Refuge Ciampedìe: na longia storia de gestion de un di refuges più veies del Ciadenac da man de la familia de Fritz da Vich. Dò 60 egn de vita passada anter i mures de chel veie refuge, Massimo Pederiva à zedù del 2019 la gestion. Noi aon fat cater ciacole con el che l ne à contà valch un de si recorc.

Massimo, tu as fat 60 egn de vita sun Ciampedìe…

Ei, i prumes varesc i é fac proprio colassù. Gio son nasciù del ’59 e d’aisciuda del 1960 mi genitores Fritz e Elvira i à tout en gestion l Refuge Ciampedìe e i me à portà su. Mie pare fajea l pitor jun Busan e l vegnìa su demò la sabeda, la domenia e le feste e te refuge l’era mia mare, la se rangiaa dut ela ensema con soe sores. Ma enlaùta no l’era mia desché ades… 

Elvira e Fritz Pederiva con te brac l fi Massimo te l’an 1960.

Donca tu es semper stat lassù, tant d’invern che d’istà…

Ei, no é mai vedù n istà te paìsc. Dai prumes de dezember fin a canche sera i impianc e dapò da de mé fin la fin de otober.

Co fajeeste con la scola canche tu ere pìcol?

D’invern no dormìane beleche mai te refuge. Jìe su a marena e dapò vegnìe en ju coi schi. Fin del ’63 l’era la sentadoa che partìa ló dal pech, dapò i à fat la forenadoa mingol più en su e del ’85-’86 i à fat sù la neva forenadoa.

Can aste tout tu te man l refuge?

L’é tout te man de l’88 e son semper stat te ciasadafech. Gio é fat la scola de perit eletrotecnich e fora de sajon é fat l’eletrizist. L cogo l’é emparà con mia mare ajache da 14 egn en su son semper stat te cojina con ela. Dapò é fat per na dejina de egn ence l maester de schi. 

Ence toa familia éla semper vegnuda sun Ciampedìe?

Ei, mia femena Fiorella la é vegnuda su a far la sajon, se cognosciane ben da dant ma da enlaùta no la é più se n jita… Se aon maridà de l’82 e de l’83 l’é nasciù Denise, mia fia più grana, dò aon abù Walter e Alex. Denise la fasc la comerzialista e l’à so lurier, i autres doi i ne à semper didà d’istà, l più picol te ciasadafech e l’auter te bar, ma duc doi i é maestres de schi e donca apenamai che vegnìa mingol de bianch i sparìa, ge saea più bel far scola. 

La familia de Massimo e Fiorella Pederiva con i fies Denise, Alex e Walter te n retrat del 2001.

Che recorc aste di prumes egn?

Me recorde de valch particolar: l telefon, i prumes egn l’era un de chi tipo melitari che jìa a manovela; le lum l’era de chele a gas, l fregolar l’era a legna e ciarbon. I prumes egn no aane nience l frigo e donca se fajea dut robe fresće e se cognea vardar che le vegne durade sù dute.

Dapò me recorde che aane problemes de aga perché l’era na picola fontana e se cognea vardar de sparagnar. I prumes egn cognaane jir con na bot jun Pian Pecei e se la menar su dotrei oute en dì e no n’era mai assà, dapò l’é stat fat l bosserlait più gran. Le fogne no le era, se fajea chele vasche de sas e doi oute a l’an se cognea chiamar sù l camion a sbetar. Me recorde che l camion stentaa a vegnir su perché la strada l’era che che l’era. I prumes egn i partìa da Trent, chiò entorn no l’era nesciugn che aea chesta sort de camion. Del 2003 la Provinzia à fat far la re de le aghe paze che part da Ciampedìe e rua fin ja Pera e la tol ite ence l Vaiolet. 

Aede semper abù ence personal?

Mingol de personal i à tacà a l tor sù sobito mi genitores percheche l’era de besegn, i prumes egn l’era n muie de beze da Primier che vegnìa ca a lurar. L’é n refuge belebon gran, l’é 25 posć per dormir e 90 posć per magnar daìte più dut l post de fora.

Co él gestir n refuge de la SAT?

Te n refuge de la SAT se cogn ge jir dò a certe regole, l’é na ciasa da mont e donca se à ence la responsabilità de la manutezion di viai. Noi aane da se cruziar del vial che va su da Vich, da Pera, chel de Gardecia e chel che va vin stalon de Vael. Se per ejempie se rebaltaa na pianta o se l’aga la i roinaa, cognaane jir a i meter a post percheche la jent la passe sorì. D’aisciuda jìe semper a dar na veiada, me tolee dò motosega e manarin. Dapò amò la SAT la vel che se cognosce ben i posć e che se dae fora dute le informazion giuste.

L refuge Ciampedìe l’é sorì da ge ruar apede, se rua apedeju con la forenadoa da Vich, me peisse che ruarà su ogne sort de jent…

Ei, rua su jent ence coi taches o le zopele da spiagia, regolé desche te zità. N’é de chi che creit de ruar te n hotel ence percheche pian pian sa mont se troa refuges che i é più bie che i alberghes.

Dapò l’é da dir che l refuge Ciampedìe l’é veie e da far fora, l’é amò doi cambre grane, una da 9 posć e una da 6 e l cescio en comun, l’é amò sozedù che rue su jent che domanaa l cescio te cambra, ence se dò canche i vedea coche l’era i se fajea ben ite. Dapò aldidanché l’é mingol de ogne sort de jent, no rua più demò jent che va sa mont e viaja per refuges, aló stasc ence jent per dotrei setemane a dò a dò con la mesa penscion. E rua su ence giaponeisc, cineisc e coreans, per ic l’é dut na novità.

Te piajeel star su de più d’istà o d’invern?

Sun Ciampedìe l’é doi mondi deldut desvalives. D’istà l’é n muie de jent ma l’é ence più chiet, ma ajache l’é ence chi che dorm se laora de più, e dapò i magna dut l dì, no l’é oraries. No se sera mai la cojina… D’invern l’é manco ore da lurar ma n muie conzentrade percheche i vegn duc da la medema ora a magnar e da le 5 sera i impianc e i se n va duc.

Cal erel l moment più bel de la giornada?

Doi momenc: da doman bonora canche levae, me fajee n cappuccino e me n jìe de fora te n cianton sconet tedant al Ciadenac e a le Torn del Vaiolet, e ló no volee che nesciugn me sceche per 5 menuc. Da sera n’outa che me tirae demez l gramial aee semper mie cianton de fora per me goder l fiorir del soreie. E medemo d’invern, da doman bonora jìe semper su prest con la lesa a motor e se no l’era massa freit me n jìe de fora a me beiver l cappuccino, senó vardae fora per fenestra; da sera d’invern enveze no l’era chel moment percheche se cogn far dut de corsa, sera la forenadoa e se cogn menar en ju le scoadìe e se endrezar a jir en ju.  

Che él mudà più che auter te chisc egn tel lurier de refugist?

Per chel che varda la cojina na uta tu ge fajee n bel piat de pasta, n minestron, doi eves e i era contenc, ades ge vel la scaloppina, la milanese, ge vel ogne sort de salate e de douces, n’outa bastaa l strudel, ades ge vel brame cote, crema ingleisa e n muie de auter. L’era più sorì, la jent se contentaa de dut. Aldidanché l’é massa burocrazìa, se se aessa n moment che se podessa se sentar jù per lejer n giornal o se vardar dintorn, se cogn se meter a scriver jù papieres. Dapò ades aon l camerier eletronich che no porta fora nia però… (l grigna, ndr), l computer oramai se cogn l durar a far dut.

Co erel l raport coi autres refugisć?

L’é semper stat n bel raport, se se à besegn de na roba se se deida fora. Soraldut canche l’era Vittorio, se aon semper didà, l’era mie conscrit, sion jic a scola ensema jun Busan e aane l refuge un tacà te l’auter.

Perché pa aede dezidù de no jir più inant dò duc chisc egn?

Aon lascià aló percheche la SAT ne aea emprometù da egn e egn che i lo fajea sù nef ma aon entenù che no i aea entenzion de l far, i la tiraa massa per le longe. Fossane stac ló se vedaane che se enviaa via l mestier e canche ge aon domanà se l’era segur che i fies i l’aessa ciapà, i à dit che i aessa cognù jir a concors ence ic, ben magari con valch pont de vantaje, ma no l’era segur al cent per cent e coscita aon pissà de lasciar ló. Dapò mingol ere stuf e agher de sentir jent che ne domanaa canche l fajaane fora e ajache no l’era segureze aon dit basta. E dapò gio ades é 60 egn, vae en pescion e jà che son amò bon… me gode mingol l paìsc.

Co ve sal ades che no siede sun Ciampedìe?

Ne sà a duc mingol cert e da l’autra ne sà bel percheche no sion più leé, podon jir de cà e de là coche volon. L’é n muie de clienc veies che seghita a ne telefonar e a domanar, valgugn i va su istesc a far le vacanze ence se l’é n’autra gestion e i vegn ju a ne saludar.

Colun él to più bel recort?

N’é n muie. Canche é cognosciù mia femena e se aon maridà… canche aon fat valch festa lassù per ejempie con la Musega da Vich: me recorde che l’era na giornada burta de fora e coscita aon podù se dedicar demò a ic e a la jent da Vich, l’é stat na dì maraveousa con na festa proprio bela.

Ogni tant vegnìa su jent con l’orghen a sonar e dapò ajache l’é n refuge de la SAT aon abù più che n’outa l Coro de la SAT. E dapò le feste, ence se cognaane lurar, le aon passade semper dute sun Ciampedìe, Pasca l’era la soula che fajaane a ciasa. L’é stat de bie egn, mingol de encresciujum l’aon ben, al scomenz, i prumes dis canche i à avert la forenadoa me saea cert, no me saea vera. Son jà jit su dotrei oute, me sà cert pissar che l’é valgugn de autres che l’à te man. Aon serà n usc, ma se uson pa ben…

Intervista de Monica Cigolla, La Usc 31 del 2019

Union Ladins de Fascia