Mont de Sousc - A pe con Fernando

Da Ciampedel a Urtijei la spazierada bona longia la traversa la più bela e laria mont de duta la Èlpes, la Mont de Sousc. L struf più sfadious l’é chel de arjonjer Duron, l scomenz de sia mont l’é 400 metres de dislivel.

Se n jir dò strada de Duron envers Dò Col d’Aura l’é n piajer, l ruf ciantarin dò e dò ló enlongia a tornichees che l mena aga che sul fresch de la bonora la dasc più forza e se va più sorì. Dò e dò l Molignon e i Dents da Ciaval dedant ai eies.

Malga dò Col d’Aura

Na mont piena de armenc, invern e istà, l’é chi de la familia Prinoth, Günther, Paolo e Lorenzo che via per l’istà la tegn la pastura de Dò Col d’Aura. 

De la Mont de Duron é jò scrit tel codejel vert, dut chel che me à contà più che n’outa Paul Riz da Ciampedel, se n jit a mior vita “coche l dijea” de messal del 2013.

L se entenea de dut Paul, di lurgeres da bacan, de istoria, de geologìa, l saea dut chel che l’é sozedù te Duron i ùltimes 80 egn e per chest na sia recordanza la é de doer.

Ge piajea contar del veie Dialer, la utia che con muie despiajer canche passe no la é più da veder.

De la Utia del Dialer me rejonaa ben de spes ence mie pare rechia che del 1935 l’à lurà per l Dialer da murador.

Donca aon vareà l Pas de Duron, 2.168 metres, ló se conjobia desvalives troes, chi che vegn jù da la strada da Mont de Dier e chel che va inant per dute le creste de Sousc, l’arjonc la Palacia, per i gherderenes l’é i Eures de Fascia, l’arjonc l Jouf de Fascia, l’é l cognosciù troi Friedrich August Weg, che l conjobia la mont de Sousc col Col Rodela e l Pas de Sela. Chest troi l l’à pissà e l’à dat na bona man l König del Sachsen, Friedrich August, che l vegnìa vigni an ai fresć a Sousc.

L’era i egn dant la Pruma Vera e na maor descrizion la troade sul codejel brun a piata 47.

Sal Pas de Duron se verc la gran e bela vijion su part de la mont, su la Val Gherdëina, si majes più a l’auta e la corona de crepes da la pastura de Resciesa, Seceda, la mont de Cisles co le Odle, Sas Rigais, la Forcheta, Stevia, Col da la Pieres, l Piz Coleda, Puez, Cir e più a dreta l Saslonch e Sas Piat.

Dents da Ciaval

Te cater varesc passe ló olache enscin a pec egn l’era la Utia del Dialer e pech de sot pee l troi numer 7 a cencia e traverse i pìcoi ruves de sot jù i Dents da Ciaval.

Pascol de feide e ciaure, ló sunsora i ores i é n muie cognosciui dai esperc e da chi che cer minerai.

Tere mescedade, en part vulcanich e calcar.

No sion dalonc da la Utia del Molignon, Mahlknechthütte per i todesć, che da egn e egn l’é i maores turisć de la Mont de Sousc.

La utia Molignon

La utia la é de stel alpin modern, frabicada da la familia Mahlknecht da Sousc acà i 50 egn, fora de n veie ciasel de traves.

Paster de la gran pastura de la utia l’é Ivan Mahlknecht, gran e pascionà alenador de ciavai con sia bona scola de ciavai a Sousc, ló dal cognosciù Trafunshof.

La strada de servije a la utia la vegn su da Saltria e inant traversan la mont de Ciampac/ Compotsch e amò inant envers Sousc. Strada en part serada mo che da Sousc é servida da la longia forenadoa a gabìnes.

Jon inant, l’é dò e dò strada da mont e se traversa l’Alpe coche popularmenter i dijea.

Ciajae da zacan de mendre e de granace, de bele a dreta e cencia de strada, se se pert a le dombrar sù dute. L’é dut pré da mont privac di bachegn da Sousc, Ciastelrot, da Bula e Urtijei. Pech inant a dreta la Sattel Alm e traverse la Partschat Alm e sia valena.

Ló traverse su la sentadoa de Saltria, Mont de Cepei, Punta d’Oro, Goldknopf de servije demò d’invern per l gust di schiadores. Inant, la vijion la é a dò a dò averta, fasc gran parbuda i doi hotìe granaces Paradiso e Punta d’Oro.

I pré i é duc bie seé, a man a man fontanìe e n muie de paluves, l’é da meter a vèrda, a traversar bendeché te pes te n jir ite tel teren.

L’é i inomes Tumbla e Paluch di Ladins che i la disc duta.

La strada la traversa la longia e laria valena co sie ruves envers Saltria e sun or vejin a l’Hotel Panorama, mude strada.

La vijion la se verc fora a mia man cencia envers i crepes del Sciliar co si doi ponte coi inomes di alpinisć che per prumes à arjont la piza, Johann Santner e Euringer, ge fasc da compagnament la longia ciadena de pizes di Dents da Ciaval, ló de sora amò più a cencia.

Amò più inant dalonc l Retenon, la seida di crepes anter la Val de l’Esach e la Val Sarentina.

Più vejin la piata pastura de Bulacia. Vardan en ju a pec centenees de varesc, l Ciampac co sia lingia de hotìe e auter…

Da chela seida, pee l troi numer 6 che l traversa n bel larjé e te pec menuc, n cart de ora, son ló dal stradon, da la Malga Ritsch. Ló l’é doi palues, Gran e Pitl Paluch, enteressanc biotopes, e met man la valena co i fontanìe del Ruf de Piz che l se arbassa jù lijier e dò te bosch bon adort e a pisciadoes l se trasc tel Ruf de Derjon, l ruf de Gherdëina.

L Sciliar

Mo mie maor travert anché l’é arjonjer la Utia de Sanon e donca pee l troi numer 6B.

Patron de la utia l’é l cognosciù fondador de l’Aiut Alpin Dolomites l menacrep Rafael Kostner.

L’é ence ora de na paussa e dò bone sie ore me conforte con valch da bon che la utia pita con sia ciasa da fech.

Na ciacolada con Rafael la é de doer e ence con sia fena Madalena Mutschlechner da Al Plan de Mareo.

Da la Utia de Sanon l troi envers Urtijei l’é dut de sora en ju, a trac te bosch bon adort.

Pech inant autres frabicac/hotìe: l Sonne, l’Hotel Mesdì frabicà ti egn ’30, anchecondì dut autramenter, passe ló da la Malga Schgaguler Schwaige de Laurin Demetz. Ló pech sunsora l’é la stazion a mont de la forenadoa che vegn da Urtijei su.

Ruf de Pic

Ló da l’Hotel Sonne n lach artifizial e enlongia strada doi/trei tobié da mont e defata se é te bosch, sot ju Col de Mesdì. A man a man che se se arbassa l bosch l’é fit, pien de peces sec e rebalté, crepa foscia de vulcanich sot i piesc, a dreta bona fona la valena dessegnada dal ruf de Pic. A dò a dò l compagnament de la musega de chela aga sautarina da n peron a l’auter.

Te pech fenida la strada se arjonc n bel post panoramich sun bona part de Gherdëina, da l’autra part al soreie de la valada Sacun con sia gejia, Balest, Resciesa, Seceda, Piz de Cuca e Le Odle.

N crist l segna l troi che met man bon adort a tonichees, sćialins, stenge per se didar dò se l’é mol.

L Crist

Bie pré, bela vijion sui Pic da Cir, sul Sela e la Meisules.

Amò na mesa ora te bosch o se se vel dò la sorida strada de servije a Pilat te la valena, ló l’é i majes de Biern, Plan, Trebe e no dalonc la pruma majon de Urtijei.

Sul troi de bosch se arjonc Soreghes e l zenter de Urtijei.

Na spazierada te Urtijei la é ence de doer dant da se tor l servije de bus envers Plan de Gralba, l Jouf del Sela, servije che dai prumes de jugn enscin a setember l roda sui jouves de la Dolomites.

da A spas per la Ladinia 3, Brunel F., Union di Ladins de Fascia

Union Ladins de Fascia