Giacum de Cìcia, Zòt de Rola

Giacum Iori da Penia, più cognosciù desche Zòt de Rola, n sorainom che el enstes se aea cernù ajache l era stat recognosciù pedimentà do la fin de la Gran Vera. Giacum l aea maridà del 1918 Lucia Manfroi da Cencenighe (fraz. Bogo), e chesta union l’aea portà na gran familia. Ades la fies che é amò vives l é Adriana, Maria, Eleonora e Giulia. Chest’ultima ne à dit amò zeche apede a chel che l é jà stat scrit, per recordèr chest om che se à tant dat ju per la jent de Fascia.

L lurier de Giacum l era l spion dal bosch, l é stat ence sagrestan e capo-cor de gejia per tropes egn, ma sia vera pascion l era scriver patofies, rimes e conties. Un di prumes sostegnidores de l’emportanza del lengaz ladin, per egn Giacum l é stat ence colaborador de la Rai ladina de Busan, fazile nesc veies se recorda amò sia parlèda sćiantiva. Del 1968 Giacum l aea ciapà n recognosciment dat da l’Union di Ladins de Fascia, sotescrit da don Mazzel, per aer didà a tegnir su la rejonèda ladina fascèna co la contia “La tousa più bela”, scrita per l concors de chel an.

Ence chest scrit del dezember ’68 ne deida a capir miec che persona gustegola che l era Giacum:

Ades che no son più guardiabosch, posse ve contèr co che n’outa la me é sozeduda; sentìpa:

Zachei me èa dit, e ge é cognù jir a veder te sot i cógoi: aló é troà na bela assa de taes prontes a strèda e per chest é capì che cogne fèr vèrda; per chest son vegnù ja Cianacei e me é magnà ite bon teis e me é beù dotrei cuches de èga de vita; l era jà bon tèrt che son ruà sun sot i Cogoi te la val Lasties; el sdravaria e gé me é destirà sot un zirm per paissèr. Ma no l é jit via de lench che la stries e la bregostènes les à tacà a me cridèr che ge é cognù sciampèr, e son sciampà via per l burt vièl, ma aló l era l’urla dal temp che la me corea do con de gregn urles che l vièl l é crepà ju e i sasc i podede amò veder te Ciampac do diesc egn. Te cogol de Zao l era la netoles che se cridèa con la ciaura dal bosch, e ge son amò sciampà te sot Cogolmai, ma aló l era l dui che cridèa e ciantèa “ciui sassà”, e ence da aló é cognù me n jir te sot i gregn perons, ma aló volee me n jir che é sentù ciantèr zeche de corious: l era trei bolpes che balèa ’na sarabanda dintorn un’autra bolp morta via, e les ciantea: «Libera nos domine da Zòt de Rola che el ne les à fates dutes sin a la megola, tanta compagnes el ne à fat crepèr a ne meter l tessech te de bon magnèr.»

Ma gé siere jà aló per ge cridèr che la più veia stria de duc i tempes, la me é sutèda te la costes e la me à descedà. Spizolea l’èlba e gé siere sot i cogoi sot un zirm dur da freit a fèr vèrda de la taes ma la taes les no era più... e l ciapel i me l aea metù su na ponta de ’na ciosseda per me salutèr de miec. Zòt de Rola.

Detelpai a Giulia per sie aiut e per ne aer lascià publichèr chest bel scrit de sie père.

(md). Dal archif de La Usc di Ladins

Union Ladins de Fascia