Mia ciauza checenes… ah che pascion!

Per tradizion ge volessa les portèr amàncol ai 27 de dezember.

Checen o ros?

Per me, a ve la dir duta, “checen” vel dir soraldut algegher, fort, ligherzin, dapodò impruma, amedit per estenscion, vel dir “color ros”, ma demò percheche chest color l’é fort e algegher. Na persona checena l’é na persona piena de vita e algegra fora de mesura.

Aboncont che a mia ciauzes ge dijesse “ciauza checenes” o “ciauza rosses”, me ède ben intenù, le me sà neto beliscimes.

In cont a la simbologia del color checen

L’é la fémenes che sà inout di colores e inten la desvaliva desfacetatures. L’é ros checen, ros ampómola (béleche fucsia), zenouber, chèrmin, roan, ros vin, porpora e che pa amò? Pisson a cotanta importanza che l’à chest color te la vita de ogne dì: dal scartabel sun stradon al lenzel del Torero (l toro no veit colores!!!), l checen ne disc de meter vèrda o l ne dèsc legreza, ma purampò no l’é n color che met pèsc segur de no; l ne recorda l fech, l ciaut, nosc sanch!

L simbolisea l’erotism, amor, contenteza, vita, energìa e calor, ma ence ira e agrescion... belapontin se disc: “veide ros!” No parlon pa de canche la fémenes se regola de checen che efet che les fèsc sui omin!

L checen desche tentura l’é prezious ajache l’é da semper stat n muge cèr. Zacan i podea se regolèr de checen demó i nóbui o i riches comerzianc, jache la pera jent no podea se permeter na tentura coscita cèra. Fazile l’é perchest che la bostines di guants a l’antica dutintorn e daperdut, chela più preziouses, resservèdes a la tousa jones o per la sposes les era e amò les é checenes! Ence te la religions l checen l’à na valuta no pa da pech. L checen l’é bon de scarèr demons e curèr malatìes. Tel Cristianeisem l color checen l’à l simbol del Spirit Sènt e del sanch di màrtires. L checen l simbolisea pericol e ence per estenscion: l pecià. Dal 11eisem secul l checen l’é belapontin l color di cardinai; zacan i cardinai i portèa l purpur, tentura che vegn data da sgneches, belapontin sgneches purpur. Ma jon indò de retorn a noscia ciauza rosses...

Can él che se porta ciauza rosses?

Soraldut col guant a l’antica se portèa ciauza rosses zacan, dapodò ence col guant a la fascèna, noe. Adertura ciauza checenes con ricames bienc su per la bòdles l’era da sposes! (de chest podede lejer tel prum liber GUANT, dat fora dal Istitut Cultural Ladin).

Da zeche ora se dijea che la fémenes perlopiù les portèa ciauza neigres, la touses ciauza biences o de dotrei colores e cheles che volea la scigolèr mingol più auta les portèa ciauza checenes! Adertura se dijea che se na fémena maridèda porta amò ciauza checenes, fàzile l’é pa ben una de cheles, na stria, una che vel amò fèr l bref! Inchecondì dutes nos podon portèr ciauza rosses, marijene! Soraldut aboncont per tradizion ge volessa les portèr ai 27 de dezember, l dì de Sèn Jan Evangelist, ajache l’é in chela dì la sègra di fenc! I conscric i pel tachèr a jir stroz col ciapel da conscrit e la touses per chest, per fèr l bref, les va stroz co la ciauza rosses. L podede conscidrèr na “civetteria” dant de l’Ultim de l’An, l dì de Sèn Salvester, canche l color checen l’é patron sotite e soravia...

ClaudiaConta, Te armer de la Conta, La Usc 50 del 2017