L “Zumeraisn” a Ciampedel

A Ciampedel l era n veie fabricat, ades batù ju, che ge vegnia dit “Zumeraisn” (fazilmenter dal todesch “Sommerreisen”), se tratèa de na pìcola torn de mur con n cuert a cater spic.

L “Zumeraisn” inant che l vegne batù ju.

De la storia de chest frabicat no se cognosc n muie, ti scric de Paul Riz de Federico “Pensieres de un Fashan” vegn contà de chesta torn che aea la funzion de capela, ence percheche se dijea che aló apede fossa stat chela che se peissa esser la pruma cortina de Ciampedel (ti veies retrac se veit zeche orc seré ite dut intorn da na sief anter murec de sas con n pìcol cuertel). Semper Paul conta che dal daìte, se troèa trei picola nices (una più grana te mez e doi più picoles da les pèrts) sul parei utà envers orient (tanche la posizion di utères te la gejies). Contèa enveze Osvaldo Ninz del Monech che semper daite fossa stat n celor de legn dut lurà tant bel che n era pec stroz coscita, ma che jà da egn l era stat tirà fora e no se aea più sapù la fin che l à fat.
Per chel che revèrda semper la storia, someassa che chesta torn vegnisse durèda ence desche “dogana” per vardèr via i spostamenc de la jent che jia a vener massaries a la foresta e che passèa per la Val Duron (chest dant che vegnisse frabicà l stradon de la Dolomites). En cont a chest l é curious che la pèrt più auta del paisc abie bele apontin inom “Salin”, percheche da aló i passèa per jir a proveder l sèl che te Fascia l mencèa (se tratèa de sèl gemma tirà fora da la minieres de Salzburgh) e che l servia soraldut per concèr ju la magnadiva.

Tinultima chest frabicat l é stat durà per meter ite meja de la sentadoa che sul sedim de chi orc é stata frabichèda sobito do la fin de la Seconda Vera. L Zumeraisn l é stat batù ju ti ultimes egn dai patrons del teren.

Chest fat recorda etres fac sozedui tel passà, desche la demolizion de la veia Capela sun Piaz Veie (che la tradizion dijea esser stat la pruma gejia de Ciampedel), la demolizion del Albergo Mulino (una de la pruma ostaries te val olache del 1800 aea troà da stèr i più cognosciui menacrepes de la Dolomites), la rodes di molins enlongia l Ruf de Duron, l capitel jun Greva e tenc de etres.

Ades apede ai recorc, resta demò la fotografies che ne conta de coche l era inlouta l paìsc e sia jent. N toch de storia che l é jit mencià e che la neva generazions no arà più l met de aprijièr.

Gabriele Mambo Valentini , estrat da La Usc di Ladins 22 del 2017

Union Ladins de Fascia