Meté vèrda al color! Nia fascianèdes!

N bel abinament te n guant da zacan sun na tousa da anchecondì.

L bel de jir a la fascèna l’é ence chel de cerder i colores; per la val de sora gramièl, cordela e fazolet de seida, per la val de sot gramièl e cordela da passenèr sun la bostina de velù.

La fascènes èa n gust particolèr che aldidanché cheles che va col guant les à da imparèr. Zacan no l’era da poder dir: “chest guant l’é mie chest guant l’é tie”, alincontro l’era na cassa o un pult o più tèrt ence un armer, olache l guant de cèsa l vegnìa tegnù dut insema. Da aló duta la familia se tolea camejoc, gramièi e fazolec aldò de cheles che jìa a la fascèna, se nun n’era per dutes e dutes volea jir, se jìa adimprest. Enceben che zacan no l’era de gran poscibilitèdes, ajache te Fascia la jent la era pera, per l guant vegnìa spenù n muge, conscidran l pech che i èa nesc veies da zacan; l guant l’era important e ence inlouta l’era vèlch da cèr e donca prezious, al guant da la gran festes se ge portèa n gran gran respet.

Seida neves n muge ben combinèdes.

Me recorde scialdi na storia de familia; mie besaf no l’èa l met de ge comprèr gramièl e fazolet a sia fia per jir da Corp de Crist e per poder ge comprèr n gramièl e n fazolet che ge consone, sessaben de seida bona, vedù l’ocajion, l’èa venù na ciaura. De ciaures n’era demò trei de stala e l’èa na gran familia. Imben i se tolea fora l pan de bócia pur de poder jir col guant coche carenèa ence te gejia, a onorèr l Segnoredie.

A jir a la fascèna ge vel eie

La fascènes vardèa semper che gramiel e fazolet se consone, chest vel dir che cordela, gramièl e fazolet cogn passenèr, cogn formèr n descors. L’é desche n lengaz olache duta la paroles stèsc tel lengaz aldò de n sistem. Se no fossa coscita no se capissa nia e ence l pensier più scempie fossa n mescedoz caotich de paroles zenza segnificat, zenza valuta. Coscita l’é ence col guant. Canche se compra gramièl, fazolet e cordela de seida, ge vel che chisc trei forme n descors chièr e no n mescedoz de color zenza segnificat coche vèlch outa me càpita de badèr inchecondì.

Zacan se no les èa n fazolet che jìa col gramièl, o no les èa n gramièl che se consonèa col fazolet, inlouta les jìa bolintiera adimprest. Tantocant, per la maora, se comprèa n fazolet che èssa ite i colores del gramièl o che tirassa te chi colores, la cordela passenèa coi colores del gramièl.

Canche gramièl e fazolet à ite più colores i cogn formèr na armonìa.

Seida neves, complec neves

Inchecondì se pel pa ence dezider de comprèr e portèr complec de seida neves, sessaben, ma no per chest i pel esser n gran mescedoz de nia in dut. Na fascèna con seida neves pel combinèr n muge delvers gramièl, fazolet e cordela. Se l fazolet l’à ite più colores se pel jièr con gramièl e cordela, ma besegna osservèr de no fèr fascianèdes; ge vel se tegnir mìngol più indò coi colores del gramièl, ampò se l fazolet chiama i colores de gramièl e cordela, l dut forma insema na armonìa, n driz, i trei elements se completea.

Se inveze l fazolet o l gramiel i ve sà mìngol massa scures per na beza jona, sessaben che podede i viventèr con fazolet o gramièl de n color vif, fort, ma semper che se consone coi etres toc in armoniaLa fascènes no fajea nia a cajo e testimonianzes de la fascènes da zacan rejona de na gran cura te la vestizion e te la cernita di colores- dedant usc de stua l’era semper la veia de cèsa che controlea che nience n ciavel sie fora de post dant de jir fora per usc!

Beza da Ciampedel che viventea sia fazolet bel con n gramièl fort in armonìa.

Gramièl e fazolet fora de la valiva peza de seida vèlch da no copièr.

Di egn ’70 e ’80, ajache no se troèa fazolec, se èa fat lèrga la usanza de taèr ju n toch de seida de gramièl per fer fora da chesta seida ence n fazolet. Chest aldidanché no ocor più l fèr, percheche per grazia se troa indò fazolec. Zacan la fascènes les comprèa bendeché fazolec fenii e dapodò les ge fajea la paneles. Te na cèsa sozedea che l’era più fazolec che gramièl o viceversa... coche capitèa… coche permetea la ocajions de comprèr ite guant e la situazion del tacuin.

L’é coscita che panpian se à fat inant n gust ben definì e dut particolèr fascian. Senester da imparèr? Gé inveze dijesse faszinégol!!!

E la fascènes de la Val de sot?

Dut chest vèl sessaben ence per la fascènes de la Val de Sot, demò che l gramiel e la cordela ge vel i combinèr con la bostina, che no semper zacan la era neigra con de picui fiores, sorida da passenèr con béleche dut. Inveze n’era ben de più sorts e colores e la fascènes osservèa de fèr quadrèr l descors del guant.

Recordave ence del chiam de vèlch festa desche Comunions, Corp de Crist, Creisemes; chestes les chiama colores fins, lumenousc. Embendapodò, badage al color!!! Se assède voa de n consei scrivé a claudiaconta37@gmail.com o senó lejé l capitol n. 11 tel liber GUANT 1. 

ClaudiaConta, La Usc di Ladins 17 del 2018

Union Ladins de Fascia