Merch Dapunt e Vijo Alfreider (1923-1944 e 1926-1945)

Markus Dapunt nasc a Sotrù de Badia ai 24 de mèrz del 1923, l’empèra n mestier e l va a fèr l sudà te l’armèda taliana ajache sia familia no à optà per jir forin Germania aldò del contrat Hitler/Mussolini. De setember del 1943 dut l raion vegn tout ite tel Terzo Reich co l’inom de Alpenvorland e de messèl del 1944 Merch vegn chiamà te l’armèda todescia. L rua a Solaneres te la Finsca e canche l sent che l’aessa cognù sotscriver fedeltà a Hitler, l refuda e l sciampa. Pec dis dò l vegn peà a Percha te la Pustra, menà jun Busan e condanà a mort. Perjonier te la caserma de Solaneres, ai 29 de aost del 1944 l vegn schiopetà ló vejin, a Kortsch, dò aer peà confort cristian te sia ultima ores da Pater Eusebius Duregger.

Vijo Alfreider nasc a Runcac de Antermëia ai 17 de dezember del 1926. L studia al Vinzentinum per doventèr preve e del 1944 l vegn chiamà coi sudé a Solaneres. Ruà a Bornech per se fèr operèr de mèl del peron, no l va più al Comando e l sciampa, ma dedant a la manacia che i aessa portà demez sie père e sia mère, de november del 1944 l se prejenta jun Busan. L vegn metù te prejon e dapò menà a Buchenwald, olache per la condizions desumènes de chel lager, malà e padì, no l’é più bon de lurèr e l vegn brujà tel forn crematorie de 18 egn, ai 17 de mèrz del 1945, pech dant da la fin de la vera.

Doi gregn ejempies de fe e coerenza cristiana, joegn morc per aer refudà de obedir a Hitler che i merità de esser cognosciui e onoré.

[Biografia touta fora dal Almanach 2020]

Union Ladins de Fascia