Menèr ju l fen d'invern co la les - Recorc da chi egn

Donca, l fen cognea ju. I scomenzèa a jir su apena che vegnia la neif (metà dezember), ge volea 50-60 cm. de neif frescia. I se metea duc d’acort e na dì i jia a fèr strèda co la cèspes e i se tolea do n badil per fèr ael (piaza dant tieja).

Gio aee 14-15 egn; canche no l era da jir a scola mi jormegn me tolea do per didèr portèr su la roba che i durèa per ciarièr. Ge volea ben 18 egn per esser “abili”, per se meter dedant a la lesa.

Se partia per les 7 da doman. Se ge metea 2 ores a ruèr su, ciarié con la lesa, na fum, cordes e ciadenes per ferèr: n peis de zirca 25-30 chili, 3 pausse de 10 menuc.

N’ora a ciarièr, magnèr n toch de pan e mingol de café e tè ciaut che se se tolea do te na boracia, te na manecia de lana percheche l reste ciaut. La termos les ben, ma ge n’èssa volù una in dì.

Fin ja Duì no l era problemi, aló se pussèa e se se spetèa, per esser de più; anter chi Grepa e chi de la mont de Ciamol se aon amò troà de 10-15. Duc contenc e scherzousc.

Jun Chiumena nesciugn se tegnia de mèl a se fèr l segn de la crousc e una veièda ja Sen Giacum de Ciampedel. Duc jà i se pissèa: “che Dio me la mandi buona a jir chiò ju”.

Ve die i inomes di pontogn: Chiumena, Col de Costa, le Salae, ponton todesch, outa de Sènt’Antone, Albolina.

Canche se ruèa jun pian de pent ence se l era 20 gradi de freit, se era duc sot suor, ma contenc de esser ju.

La dificoltà l era dut la condizion de la strèda, più o manco neif, più p manco giaces, perché a passèr de tenc do 2 o 3 dis, vegnia belebon lizech.

Chi da Ciampedel me à contà che a vegnir ju de Pedonel i se troèa te chesta situazions.

Fossa n muie de particolari da contar ma per no ve stufèr la sturte.

N’autra outa ve contaré endò valch. Canche se vegn veies, se vif ence de recorc.

Rico Zigher da Fontanac, La Usc di Ladins 07 dai 14 de firé del 1998

Union Ladins de Fascia