L’alaus, sia proprietèdes e segnificac

La sores Weiss con foes de alaus en ocajion de la festa de Corp de Crist.

L’alaus (tiglio e tiglio nano) l cresc dai 1200 metres in ju e se pel dir che l’é un di èlbres più faszinégui, l pel doventèr n muge gran e si fiores śalins i à na bona puza doucia da miel, l frut l’é na picola nousc. Belapontin con si fiores e sia foes che se pel coer e secèr se se cura la fiora e la tos via per d’invern desche se nia fossa.

Fora da fiores e foes secèdes se fèscntéeselbeifbonfersconngoc de miel de alaus che podede ence ve la comprèr bele te na boteiga. Ve arsegure che ve fajede na bona suèda e la tos la ve passa te dotrei dis!

Aboncont chel che me sà più faszinégol de chest èlber l’é che i soravif a generazions e generazions de umans, ajache i pel viver bogn 800 egn, vèlch sort ence fin a 1000 egn.

De chest èlber n’é de 40 sorts desferentes e i pel crescer ence desche de gran cioscedes. Sia foes les é béleche a forma de cher e spizes forinsom, l’é alausc da d’invern e da d’istà. Nos chió rejonon soraldut de l’alaus da d’istà.

I alausc più cognosciui l’é chi che cresc te la gran “alees”, sun la piazes de paìsc e l’é per chest che jà dant del Temp di romans la jent se troèa sotite i alausc (cfr. tod. “unter den Linden”) per fèr vila, per fer fora fac e ence per balèr dintornvia chisc èlbres (cfr. tod. “Tanzlinde”).

La simbologia de l’alaus per chest la é zis positiva ajache l’era sot chisc èlbres che ence tel passà la jent se binèa per la adunanzes, per fèr fora lites, ence per se maridèr... l’é sessaben l’èlber di sebesc, l’é sotite n alaus che chi che chier responetes i les troa. Amò apede l’é l’èlber de l’ospitalità e del stèr insema. Per chest amò tropes restaurants te l’area todescia porta l’inom de “Linde”, “an der schönen Linde” o ence “Gasthof zur Linde”.

L’alaus stèsc donca per fertilità, feminin, aisciuda e istà, legreza, beleza e amor. Si fiores śalices che fior d’aisciuda anter mé e messèl, aldò de l’uteza, bendeché i vegn mescedé ite con un auter fior più bianch a fèr n bel maz da jir in portiscion da Corp de Crist.

I alausc e Corp de Crist

L fascian cognosc ence n auter alaus (pruno pado), n èlber più pìcol che mor dant (l vif 60/80 egn, no de più) che inveze fèsc fiores bienc e dapodò bòzoles de color brunviolet mingol desche cheles del jeneiver. I fiores con na bona puza da miel i ge somea a l’alaus dai fiores śalices.

Fosc l’é per chest che canche se rejona de alaus per fascian se inten l’èlber e canche se rejona de alausc (plural) se inten la desvaliva sort de fiores, bienc e śalices, fiores de doi èlbres desferenc.

Chisc fiores bienc i ge somea mingol a na pica de ua e donca per todesch l’inom de chisc alausc l’é “Traubenkirsche”. Chest èlber no fèsc pa pèrt de la medema familia che l’alaus sunsora (tiglio), purampò i fascegn i ge disc alaus ence a chest èlber chiò. I fiores sà na bona puza da miel fosc un goc più forta che chi de l’èlber dai fiores śalices. Chisc fiores i vegnìa conscidrébognategnirdalencstries e spiric del mèl.

La foes les é n goc più lenges e no più a forma de cher descheche aon dit dant. Chisc alausc i vegn duré inlèngia i ores de la strèdes canche passa la portiscion de Corp de Crist. Chesta usanza la é restèda viva fora Ciampedel.

Duta does la sorts de alaus, coche dijon nos te Fascia les é simbol de fertilità e vita che scomenza e donca na bona ocajion per sin fèr n mazet, magari de duta doi la sorts e de les portèr in portiscion.

Sin cajo i alausc fossa jà sfiorii, bèsta ence demò la foes e na nègherla biencia o mingol de vel da sposa (picui fiores bienc) insema.

ClaudiaConta, La Usc di Ladins 24 del 2017

Union Ladins de Fascia