La storia gloriousa del schi su la Marmolèda

La Marmolèda é tras stata na gran atrazion per i sportives, jà ti prumes egn del 1800 l’é documentà la endesfides di alpinisć che i volea arjonjer la ponta maora, endesfida che la ge é jita fata al gran alpinist da Viena Paul Grohmann, se sà ben didà da menacrepes de noscia valèdes, i frèdes da Cortina Angelo e Fulgenzio Dimai, l’era ai 18 de setember del 1864.

La Marmolèda, crepa de gran perfezion coche scrif i alpinisć di prumes egn del 1900. L gran parei envers soreie, palestra per i miores alpinisć, parees auc 800 metres che fasc corona a la Val de Contrin e chela de l’Ombreta envers levar del soreie. La pèrt nord envers Fedaa, corida de giacia e neif bona pèrt de l’an, gran palestra per i schiadores e i pascioné de alpinism su la giacia e teater de gran manifestazions desche la famousa »Direttissima«. Jà dant de la Pruma Vera vegnìa endrezà corsc de schi da pèrt de la trupes melitares di Kaiserjäger con la famousa vida da mont e ofizial Franz Kostner da Corvara.

Jai piesc, sui pèscoi de Fedaa, vegn frabicà la pruma uties da mont, l’é i ultimes egn del 1800: la Bambergerhütte de l’Alpenverein de Bamberg anchecondì Refuge Fedaia Castiglioni. E dai egn 1930 enscin al meter man de la Seconda Vera, del ’40 e dò a vera fenida, di egn ’50, l’é i tempes de òr per l sport del schi sun duta la giacera, dal jouf de Fedaa a Ponta Rocia.

L’é mèrz del 1932 che vegn endrezà la pruma garejèda da Ponta Rocia te neif entrìa venta da Hans Noelke col temp de 9 menuc e l’an dò, del 1933, vegn endrezà la pruma competizion chiamèda »Direttissima«. L la venc endò Hans Noelke col temp de 4 menuc, 8 seconc e 2 centeisemes. Se sà ben, chi che era più bogn de jir jù dret, venjea… En chel an se fèsc inant ence la eles, venc Livia Bertolini col temp de 22 menuc.

L’an dò, del 1934, garejèda da Pian di Fiacons ju, l’era pericol de levines sul parei de Ponta Rocia, con n percors de slalom lèrch, venjidor Hans Schroll e Grete Lantschner, atlec de la Nazionèla de l’Austria.  Del 1935, Direttissima da Ponta Rocia ju, venta del norvegeis Sverre Lassen Urdahl col temp da marevea de 2 menuc e 34 seconc su la streca dreta de n dislivel de 1240 metres, passa 76 chilometres a l’ora, la garejèda documentèda più asvelta per chi tempes. Per la eles venc Paola Wiesinger sudtiroleisa, gran rampinadora, col temp de 4 menuc e 5 seconc.

E en chel an, del 1935, endèna che vegnìa fat la Direttissima, ai 30 de oril l’é stat endrezà per scomenzadiva de Günther Langes la pruma garejèda mondièla de slalom lèrch te la Èlpes. L slalom lèrch con 50 portes l’era presciapech su la streca de la Direttissima, a l venjer l’é stat l’ampezan Renato Valle col temp de 6 menuc e 21 seconc, de eles Gabriella Dreher da Milan te 8 menuc e 19 seconc. E con la pruma Olimpiades de dò la Seconda Vera, del 1948, l slalom lèrch doventa proa ofizièla del gran event sportif.

Che endrezèa la garejèdes l’era l Schi Club Marmolèda nasciù n pec de egn dant a Cianacei. Chi egn pont de endrez l’era te la utia Refuge Marmolada Castiglioni, ost l’era Francesco Iori da Dèlba, diretor tecnich Günther Langes e n bon pec de pascioné de schi e conseieres di enc provinzièi del turism de Trent, Busan, Belun, i Comuns de Cianacei e de La Rocia e l’Azienda de Cura de Cianacei, coscita disc la cronaca ofizièla.

E se sà ben col nonzech de la Direttissima ruèa na zopa de atlec e pascioné de schi, da la Tèlia su ma la maor pèrt dal mond todesch che te chi egn l vivea na gran economìa, l’era i tempes del Terzo Reich. A Ciamp Trujan ruèa la strèda col servije de corieres e dò l’era i portadores, la maor pèrt de ic fascegn che i se vadagnèa na gran lira, da firé ai prumes de mé. Se sà ben tempes de òr ence per la uties da mont sun Fedaa, sun Ciamp Trujan e a Cianacei e Dèlba.

Apede a la streca ofizièla de la Direttissima l’é stat endrezà de autra variantes, chela del schiador atlet de Busan Mumelter, anter Sas de Mez e Sas da la Unesc, per ruèr sorì ti pians de Fedaa tinsom i pèscoi olache l’é l lech naturèl.

L 1936 no l’é stat un di miores ma ampò la garejèdes é states fates. En chel an venc la Direttissima l’atlet de la Nazionèla talièna Vittorio Chierroni col temp de 3 menuc e 35 seconc e de eles venc la sudtiroleisa Frida Clara te 4 menuc e 38 seconc. L slalom lèrch enveze l’é vent da Eberhardt Kneissl che l doventa frabicant di famousc schi co la steila, i Kneissl de Kufstein tel Tirol, de la eles la svizra Elvira Osirnig.

I egn dò, l 1937 e l 1938 no i à bona fortuna per la Direttissima, vegn endrezà demò l slalom lèrch vent da l’austriach Josef Gstrein e del 1938 demò garejèdes per l trofeo Marmolèda. Coche se veit l pericol de levines l condizionea la garejèdes a seconda de la neveres e di temprames. E rua l 1939 l’ultim an, del ’40 l’é jà la vera che condizionea dut.

Na veia chèrta de posta di tempes de la »Direttissima« sun Marmolèda.

Del 1939 la Direttissima vegn venta da Hans Steger cognosciù alpinist sudtiroleis, om de Paola Wisinger, col temp de 2 menuc e 57 seconc e de la eles Frida Clara. L slalom lèrch l lo venc Vittorio Chierroni col temp de 5 menuc e 11 seconc. Pec meisc dò la armèdes de Hitler tol ite la Polonia, met man la Seconda Vera e sun Marmolèda l’é dut chiet enscin del 1946, no rua più atlec e turisć da chièr.

E rua l 1946… l’invern, l prum fenida la vera e na ona de otimism tol ite ence l mond del sport dò tanta meseries de la vera. Chel an vegn endò endrezà la Direttissima e dò 7 egn venc endò Hans Steger col temp de 2 menuc e 39 seconc. Per l catif temp no l’é stat possibol fèr chela de la eles, enveze l’é stat fat i doi slalom lèrc, venc da l’ampezan Silvio Alverà e la busanina Gabriella Hansbacher.

Rua sun Fedaa na zopa de pascioné e l’an dò, del 1947, a venjer la Direttissima l’é Karl Feix e Traudi Baiser, l slalom lèrch l vegn vent da n atlet de la Nazionèla de l’Austria Hans Nogler. Chel an met man i lurgeres de la sentadoa de Graffer jita en servije te l’aisciuda del 1948. La pea demez da Mandres olache la é anchecondì, per arjonjer Pian di Fiacons a 2.626 metres olache enlouta ruèa la giacera. E se sà ben con la sentadoa se scurta debel la fadìa per i schiadores per arjonjer Ponta Rocia e per i alpinisć Ponta Penìa.

La familia Parmesani, patrona del refuge ló enlongia i parees de Col de Bous, la frabica n nef refuge ló enlongia la stazion sun Pian di Fiacons. E en chel an, del 1948, rua sù na zopa de spetadores per veder la Direttissima venta da Egon Schöpf col temp record de 2 menuc e 1 secont, l va a 96 chilometres a l’ora, la Marmolèda l’é la pista più svelta de dut l mond. La Direttissima de la eles per la schieta vijion la vegn scurtèda e venc Erika Mahringer da l’Austria te 1 menut e 26 seconc.

L’an dò, del 1949, no l’é stat possibol endrezèr garejèdes per l schiet temp e rua l 1950 l’an de Zeno Colò che l venc l slalom lèrch col temp de 2 menuc e 54 seconc. No vegn fat la Direttissima e nience del 1951.

Del 1952 dut muda, vegn frabicà la gran diga e duta la gran e bela mont de Fedaa muda viesta. I pré da mont, i pèscoi luré per secoi e secoi i é jic sepolii e con chest rua ence l gran dan economich per la jent de Fascia. Resta l refuge Fedaia Castiglioni al ruèr su de la strèda da mont da Cianp Trujan su. L refuge de la familia Dantone, di Braches, l’é sepolì da la èghes e n nef l vegn frabicà enlongia l gran muraion.

A Mandres, ló da la stazion de la sentadoa, vegn frabicà etres servijes, dut l’é mudà te pec egn, ence la garejèdes, la Direttissima la é jita en nia, enceben che l jir coi schi sun Marmolèda à vivù amò n pec de egn de storia gloriousa.

Vegn fat sù n schilift sun Pian di Fiacons che va ence endèna l’istà e dapò rua ence la dinamit, la chèrtes bolèdes per i termegn su la giacera straouc ti egn del fascism, i egn ’30.

Di egn ’70 rua la neva strèda da Ciamp Trujan su, dut muda, rua l bordel, i motores, fenesc la pèsc e l’encanteisem de la Reìna de la Dolomites.

Fernando Brunel de la Riza, La Usc di Ladins 2 del 2021

Union Ladins de Fascia