L lomescel: trei frèdes e n jorman

N auter fil entorcolà da desgatièr

Ence chesta somea na storia zenza cef ne couda. Te Fascia, da Soraga in ite, aon trei formes desferentes che va stroz: lomescel, omescel e nomescel. No paressa che sie gran distinzion anter brach e cazet: De Rossi l porta nomescel, ma don Mazzel l les tol sù dutes trei. Co sarèla? Veste veder che se troon amò te dant a na parola che à perdù l cef dò strèda? Jon a cialèr n medeat sora i jouves fora. Chiò se n dijessa che adertura la confujion vegne maora: bad. lomescel, fod. limiscel, gherd. menescel, e per la fèr compida ampezan jèn, jèmes. N bel cunst, noe? Viapura, a forza de dejoujer te chest fil, ruaron ben a ciavez.

Ence enstouta, aboncont, ne tocia peèr via dal moenat giom, che a despet de la parbuda l’é jorman dret de chi trei frèdes che aon nominà de sora. La reisc de duta la famea l’é ampò l latin glòmus, glòmeris, che fossa sche valif a ‘globo’, e che tel talian aut dèsc ence paroles desche ‘agglomerare, agglomerato’. Da chiò vegn fora bel sorì ence l trentin “giomo” (descheche da glarea vegn “giara”), ousc che rua da Fiem ite fin te Moena (e te Soraga, olache i à pa ence omescel, tant per no ge fèr de tort a nisciugn). Enveze vin Ampez rua la forma de Unejia, olache al “giom” i ge disc “gèmo”.

E fin chiò sion rué. Aboncont chisc dovea esser rodui de fil bon gregn, ajache enveze utró (e no pa demò te la valèdes de la Dolomites, vedé!) dut pea via dal diminutif *glomiscellu (REW 3799). Che i abie abù manco filadura da fèr sù? E scì che, con duta chela feides che i aea… Viapura, lascion esser. Interessant l’é che troon glomicel tel provenzal, nòbol lengaz antich che de n cert vers é muie davejin a nosc ladin. Defat la ousc più veia che troon te Fascia l’é propio lomescel: cò n’outa se desfanta l ‘g’ al scomenz de la parola, resta la formes che taca via con l-, desche perauter tel badiot e tel fodom. Oh, per via de chel, chi da Vich i pel jir stolc ence de n’autra parola, lejia, olache se mantegn la reisc etimologica latina che troon ence ti etres idiomes ladins (ecclesia > fod. gliejia, bad. dlijia, gherd. dlieja), e medemo i podessa dir chi da Soraga e chi pec da Moena che disc o scrif amò lgejia: utró te Fascia la ‘l’ croda, e resta demò gejia.

E ades? Ades con “lomescel” sozede giusta l revers de chel che é sozedù col “evicel”: ló se tachèa ite l’articol determinatif (l’evicel > levicel), chiò la ‘l’ se destaca, ajache la vegn sentuda desche n articol, e da lomescel se passa a l’omescel, per deglutinazion. Ah, ma no la é mia fenida, vé! Cò se rua a omescel, eco che sauta ite endò l’art. indeterminatif, e n omescel de ca e n omescel de là, vegn fora n nomescel. Dapodò chi de Gherdena i no se contenta: mena e desmena te chest fil, la silbes al scomenz de la parola se rutolea una su l’autra e per metatesi vegn fora menescel. Amò n’outa, vedede che patauch che sauta fora, cò muda l scomenz de na parola?

Ma mingol de ciapin vèlch outa sauta ben fora ence te la couda, o miec tel sufis. En cont de lomescel, o nomescel, coche mai volede dir, sion ben sche duc a una: lomescìe o nomescìe, per duc l’é semper -ìe. Enveze aede ben vedù: la discuscion sul grop de facebook à moscià che l plural de levicel é ampò più mèlsegur: dovessa esser levicei, ma enscinamai l mitich Zot de Rola scrif levicìe. Bon che de chisc dinrèr en vegn più che un a l’outa! Ma tantocant, co la metone, embendapò?

Per chi da la Val de Sot no l’é mia chest gran cunst: se l sufis à l vocal avert (-èl, dal lat -ellum) l plural sarà -ìe, desche te agnèl, martèl, ciapèl; se enveze l vocal junsom é strent (-él) l plural sarà -ei: fajei, lenzei e levicei. Chi da Moena i fèsc amò più sorì, ajache i mantegn la ö che vegn dal latin -eolum: fajöl, linzöl e giaviciöl, donca plural semper -öi. L ciapin vegn fora ta la Val de Sora, olache la e del sufis se strenc e i disc agnél, martél e ciapél desche fajél, martél e levicél. Encomai la é fata: sauta la desferenza anter la doi categorìes, e chela maora (la pruma!) ceida se ciucèr ite la seconda e l plural che à maor frequenza se slèria fora ence olache no l dovessa. Che volede jir a dir? No l’é auter che meter vèrda: noe? Con n bel salut a chi “Laverchies” da la Val, a n dir de don Brunel…

Paroles fora de crigna, de Fabio Chiocchetti, da La Usc 9 del 2021