La storia (en curt) di Ciamorces

N retrat veie de n grop de Ciamorces.

Ai 19 de firé del 1969, Almo Giambisi, Renzo Planchensteiner, Carlo Platter, Emilio Talmon e Lodovico Vaia met en esser l grop di Ciamorces de Fascia.

Leé da chela amicizia e da na amò più grana pascion per l'alpinism, i dèsc vita al prum grop de omegn da mont de Fascia: se didan e se dajan sostegn un co l'auter, i é vertesc a dèr neva linfa a l'alpinism fascian.

Da la freida pontes de la Patagonia ai otmile de l'Himalaya, passan per l ciaut desert del Mali, ma vegnan semper de retorn ti monc più bie che duc, chi de cèsa, chi de noscia val: spedizions che à portà l'inom de Fascia stroz per l mond, palesan amò n'outa che l'alpinism, duc ensema, no l'à confins.

Col passèr del temp, al grop originèl di fondadores se à arvejinà semper più de neva generazions, che con chel spirit che viventèa jà al scomenz e con chel ardiment, chel estro de se meter en jech, à portà su neves spic e neva vies l'inom di Ciamorces.

I componenc de la spedizion te la Patagonia del 1976.

L mit de chi pionieres fascegn, che con dut chel che l'era meso, ence se pech, i se à petà te aventures che amò aldidanché resta te l'imaginarie di alpinisć, percorsc che fèsc ensomeèr duc chi che va sa mont.

Per chest ge vel che la storia di Ciamorces la vegne portèda inant, coscita che i joegn i abie l met de se enamorèr de noscia val, de nesc monc e amò più de emportanza acioche i entene che la mont no l'é demò enrescida de na performance sportiva, ma l'é piajer de stèr ensema. Pissèr a coche chest grop l'era e coche l'é anchecondì. Crescer no vel dir demò ruèr sul piz più aut, fèr la vies più senestres, vegnir jù per la pontaa più ertes. Crescer vel dir fèr grop, aprijièr l picol paradis olache stajon e saer colun che l'é l valor de l'amicizia tel jir sa mont.

N retrat di Ciamorces dedant a sia senta: la Cèsa de la Guides a Ciempedel.

Generazion dò generazion l mit di Ciamorces l va inant tel temp e l'amicizia restarà semper chel che lea la mont e chisc omegn. De an e an, l'orizont de chest grop se à semper più slarià fora, vardan envers neva disciplines, desche rampeèda sportiva e freeride, purampò zenza mai desmentièr e perder l'anima alpinistica. I èrc e la mondura i é mudé, la endesfides les é mudèdes e la maniera de viver la mont enstessa la é mudèda; purampò chela filosofìa che à viventà i prumes Ciamorces no la mudarà mai.

Bergheil Ciamorces, ensema aede arjont l piz di Cincanta e n auter an… endò i otmile!

Alison Prinoth, estrat da La Usc di Ladins 30 del 2019

Union Ladins de Fascia