La ores del temp

Ora da saolon

L’ora da saolon la é formèda da doi coocoi a forma de orel metui l un contra l auter e leé con n picol busc, olache passa l saolon. Jà al temp di egiziegn, la vegnia durèda per mesurèr tempes curc. Sia doura se à dapò slarià fora endèna l XII secol d.C.. Endèna l viac de Ferdinando Magellano entorn la tera, su ogne naf de la flota l era 18 ores, che cognea vegnir utèdes dai omegn de la naf.


Orloi a cucù

L orloi a cucù l segna la ores con la sortida de n picol ucelin da la cassa che fèsc l vers del cuch. Ence se se creit che l orloi abie reijes svizres, l inventor l é l’orloist todesch Franz Ketterer. L son, che zacan del 1738 vegnia fat da l’aria sofièda da doi mantesc che passèa fora per doi picoi flauc, anchecondì l é eletronich.

Canche un disc: “Me sente jon!”, ben chel l é l prum segn che l vegn vege. (Simon de Giulio)


Ora da parei

Nesc antenac i se la provedea te la boteighes de orloes del Vorarlberg del Tirol, a Maran o Busan canche i vegnia deretorn te val do meisc o lonc tempes a la foresta. Se i aea te gofa vèlch fiorin i se la provedea ite. Quadrant con numeres romans, de bie motives a fiores jà stampé a la moda del Otcent.

Union Ladins de Fascia