L sènt e l strionà – 3^ pèrt

Instouta ve rejone de sìmboi tel guant. N simbol l’é tras vèlch che stèsc per vèlch da auter e vèlch outa chest vèlch da auter l’é pa bon sconet. Canche se va te gejia bendeché se veit depenc o smazé te la pera sìmboi per l Crist, per l Spirit Sènt, per la Madona e.c.i.

L simbol recamà sul guant con desvaliva tecniches.

Chela “M” misteriousa

Saède che na letra de l’alfabet pel esser misteriousa, contegnir tropes secrec? No ve ède mai pissà percheche su vèlch schena de bostina del guant a l’antica l’é na M dessegnèda co la corees? La “M” vel dir Maria, Madona, ma ence mère. Bendeché se veit ence na M con soraite o sotite na “A” semper per dir Maria.

Aer su la schena del guant più bel che se à l simbol de la Madona canche jà sul gramiel la resa ladina l’é ence n simbol de la Madona, no pel che esser de bon augurie, soraldut se l guant da zacan se se l tira ite a se maridèr,. 

La schena de la bostina del guant a l’antica

La schena de la bostina se la imbeletea co la corees che vanza dal camejot o che ède te cèsa. Fat l’é che vèlch motif e sìmbol l’era più durà, donca da conscidrèr “classich”. La “M” l’é un de chisc, dessema a l’èlber de la vita. Su la schena de la bostina, che no cognessa esser massa ciarièda de corees per no sconer la beleza de la seida (la più bela bostines les é de damèsch de seida) se veit inchecondì de ogni sort de dessegn. Important fossa no fèr croujes o x o cerchies, dut chest no l’é tìpich e no carenea sun na bostina da fascèna.

Perauter l’é bel che la fascèna che se fèsc n camejot nef la vegne metuda in consaputa de chel che la pel fèr, ajache l’é important se l sentir so, l guant.

La fémena e l guant

La fémena é tras stata te la istoria chela temuda, percheche pech intenuda, chela temuda percheche l’à de gregn poteres e donca la fémena é semper stata schicèda, sotmetuda, canche vèlch fémena te la istoria l’à podù se delibrèr da chesta cedenes che la sozietà (l’om) ge à metù, l’é semper stat fémenes che à sgolà in aut, che à sapù se vadagnèr na lèrga ti libres de istoria abeterno ebicait.

La gran importanza de la fémena desche chela che mena inant l’umanità, l’importanza de poder esser mère, la é stata demonisèda e santifichèda. Per n muie de secui la fémena é stata identifichèda demò con chest stempel, dijesse redutif, chel de “fèr fies” e “parèr inant la jenìa”, per chesta rejon ence sul guant più bel de na fémena te nosc popol ladin, chest fat vegnìa sotrissà col sìmbol de Maria, mère de duta la mères per la Gejia.

La “M” su la bostina a l’antica.

L strionà

Chela “M” co la A sorassù o dovìa te la istoria, no stajé pa a creer che la sibie demò simbol per la Madona! Chi che viaja veit chest simbol mìngol daperdut tel mond, la forma muda mìngol, ma semper de valif simbol l se trata. Se l troa zipià, depent, ricamà e smazà te la pera mìngol daperdut. L’é piutost n simbol arcaich per la fertilità, per l poter de la fémena.

Chela “M” la é trop più vegia che la vegnuda de Maria, la ge somea ence al simbol de zìrchel e lineal, simbol de la massonerìa che se troa ence soravia na piramide te l’Egit, per s’intener. L’é ence n simbol magich, tras leà sessaben a la fertilità e al poter de la fémena.

Inchecondì, via pura, per grazia saon che la fémenes é n muie de più che demò n “èrt reprodutif” per la sozietà.

ClaudiaConta, La Usc di Ladins 12 del 2019