La cortina de vera austroungarica sa Sènt'Ugèna

Endèna la Gran Vera l é stat combatù gran batalies su la Dolomites, anter l’armèdes de l’Austria -de cheles che fajea pèrt ence i sudé fascegn- e cheles de la Tèlia.

Vich 1916. Cortina de vera de Sènt’Uliana. La gran Crousc vegn pojèda. Retrat da ‘Il Cimitero Militare austro-ungarico di S. Giuliana a Vigo di Fassa’, a cura de p. Frumenzio Ghetta, Persico Edizioni, 1995

L é stat enjignà Cortines militères no dalenc dal front de combatiment, ma bele de fat s’à fat lèrga l pensier de fèr su Cortines Monumentèles per sepolir con maor degnità i sacotenc sudé che moria su per chela crepes.

Del 1915 l é stat fat su, aldò dal projet del pror. Sachs, la Cortina Austroungarica de Vich, sot la gejia de Sènt’Ugèna, per ge dèr sepoltura ai militères morc sul front che da la Marmolèda ruèa enscin sun Lujia.

I lurieres artistics e de artejanat i é stac fac dai studé de la 179a Brigada di Fanc loghèda te Vich, descheche se pel veder ence da la scrites sul ciancel prinzipèl de la Cortina. Desche manoèi l é stat durà n bon pec de prejonieres rusc, che vegnia dal front orientèl olache l era i combatimenc anter Ruscia e Austria.

Del 1931 l é stat tout su de Cortina 43 morc taliegn e austroungarics del Trentin e del Sudtirol e porté ti paijes da olache i vegnia. Del 1942 i à desfat la Cortina di Sudé de Pardac e i à portà sa Vich 388 morc.

Anchecondì te Cortina l é 663 crousc de Sudé morc en vera, che duc i egn i vegn onoré con na zerimonia olache se bina adum taliegn e austriacs, te n braciacol de fradaa en recordanza de duc chi fenc che ge à jontà la vita en vera.

Union Ladins de Fascia