Eleonora, na femena forta dal gran ardiment

Na dì scontre Lucia de La Usc di Ladins e la me domana se cognosce na Giulia Eleonora Riz da Ciampedel che stèsc sun Col da Faé. La me domana se podesse scriver vèlch de sia vita e de sia cèsa ajache l’é stat la pruma de Ciampedel a aer l’èga daìte.

Ben segur che la cognosce, l’é Eleonora Pascalina, l’é mia vejina de cèsa e la era ence n muie peconta de mia mère Nena Canalina.

Na domenia domesdì vae a la troèr, dò i prumes saluc ge domane se posse scriver vèlch de ela e la me respon: »Perche pa na? Sentete pura jù che te conte. Da olè scomenzone pa?«

Sessaben da l’inom. »Ben ge é inom Giuliana Eleonora Riz, son nasciuda ai 10 de dezember del 1928. A scola i me chiamèa Giuliana per no fèr confujion con Eleonora Riz de Janoto. Son fia de Franzele Pascalin nasciù del 1866 e Maria Valentinelli Nonesa nasciuda del 1888«.

Coscita la scomenza a me contèr che sie père l’aea fat la Gran Vera, l’aea combatù 18 meisc sun Ombreta e Ombretola, l’era n »Primo Tenente« e desche atendent l’aea Don Tita Soraruf de Stefin.

Enlouta sun Marmolèda l’era n muie de prejonieres rusci che sessaben padìa la fam e l freit. Franzele Pascalin li à mené ju te paìsc, l ge à dat da magnèr e da lurèr. L ge à domanà de ciavèr sù, con pich e badil, la strèdes de Ciampedel per meter jù la condotes da l’èga e fèr l prum bosserlait, coscita l’é stat ence endrezà i festii fora per dut l paìsc.

Franzele l stajea sunsom Col da Faé, l’aea comprà la cèsa da chi Beoc del 1893 canche l se aea maridà la pruma outa. L cognea jir a se tor èga te n festil sot la cèsa di Podres, al scomenz de la strèda che la é bon erta. Dò la Vera Ziperla Soricia, che l’era capocomun de Cianacei, l’à dit che l vel tor via chel festil ajache ge ruèa duta l’èga te stala di Petes. Enlouta Franzele à ciavà sù la strèda e l se à fat ruèr l’èga te majon, l’é stat la pruma cèsa de Ciampedel a aer l’èga daìte.

Eleonora va inant a me contèr che l’à fat 7 egn de scola populères, l’era i egn del fascism e la me disc »La maestra de l’ùltim an de scola no ne à mai fat fèr »analisi grammaticale« ma la ne à embotì de la storia del Fascism se te vès te la die sù amò ence ades«.

La é stata ence ela una de »Le piccole italiane«, la disc che dutes cognea jir e a ela ge saea ence bel.

Ge domane se les fajea ginastica, la me disc che i cognea demò »marcèr« e na di Isidoro Canalin l’é jit dal maester a ge dir »bèsta marces che i ciuzé i costa«. Chest pere om, che l’era mie giaf, l’aea n muie de bec che jìa a scola e no l’era scioldi per comprèr ciuzé neves.

Eleonora me conta amò che da beza i la manèa su per Borest e con mia gran marevea la me disc sù adiment amò duc i inomes per ladin di posć olache la passèa.

La ge portèa la marena a sie père, dò la cognea stèr aló e jir co la vaces ma no ge saea nia bel, jà enlouta l’aea l’ensomech de doventèr na chelera per stèr te anter la jent. Endèna che la vaces pascentèa la jìa a fonches che dò la venea per aer vèlch lira de più e per tirèr ite amò vèlch, i sie jà del 1943 i fitèa n cartier.

Giulia Eleonora Riz da Ciampedel.

N bel moment la se fèsc più mestia e la me disc: »Del 1943 l’é mort la mama, l’é stat l prum gran dolor. Mencèda ela l’é mencià dut!« Enlouta la ge à dit a sie père che no la volea più jir co la vaces e coscita del 1945, de demò 17 egn, la é se n jita a la foresta, a Maran, aló dal Ciastel Schildhof a fèr la mascèra per na familia de n segnor ebreo. Dò un an l’à volù vegnir deretorn a cèsa per se goder l bel temp de carnascèr e l’à troà ence l prum amor, la é restèda autramenter, ma no la se à maridà e del 1947 l’é nasciù l prum fi, Franco. Dò l’à abù n auter morojo che l’é jit a touses per doi egn, ence chest’outa la é restèda autramenter, l’é nasciù l secondo fi Norberto, ma chel tous ge à dit che no l pel la maridèr per via de sie carater bon feruscol!

Eleonora no se à perdù de animo, la ge à domanà a na femena da Ciampedel, Rosela, se la ge tegn i bec e la é se n jita jun Busan a fèr la chelera per poder i mantegnir.

D’invern la cognea lavèr jù co l’èga giacèda tant che d’aisciuda no l’aea più ombies. La ciapèa 26 mile lires al meis, 16 mile lires e i assegnes de familia la cognea ge i dèr a Rosela.

Canche i bec i é stac mìngol più gregn l li à metui te colege a Cavaleis che ge costèa n muie de manco. Per poder fèr studièr l prum fi la é jita te provinzia a domanèr didament, i ge à responet che duc volessa fèr jir scola i fies ma no l’é possibol. Ela à fat jù dutun la domana e l l’à manèda al Minister de l’Istruzion a Roma. La é ruèda te man de n bon politich che ge à troà a chest bez n post te colege e la enscinuazion a la scola de eletrotecnich zenza che la cogne paèr nia.

En cont de bogn politics da n’outa, la me conta che na dì ja Pardac l’é ruà Alcide Degasperi, sie père Franzele l’é jit ju a ge rejonèr, l ge à portà vèlch bolatin de lurier e con marevea n trat dò ge é ruà na picola penscion!! L’era content desche na Pèsca. Franzele Pascalin l’é mort del 1955.

Del 1953 con demò 5 mile lires te gofa la é jita a lurèr a Ischia, aló dant l’à proà a lurèr te n gran alberch ma no la é jita, l’à enveze troà post te n’ostarìa, la ciapèa 20 mile lires al meis e la fajea mile lires de bonamans al dì, ge saea de esser rica e richenta.

Del 1967 l’é nasciù sia terza fia Maria Luisa ampò amò n’outa no la se à maridà.

De segur no l’é stat sorì de chi tempes no esser maridèda e aer trei fies da tirèr sù, aboncont Eleonora no la se à mai lamentà, l’à lurà da n scur en l’auter per poder ge dèr dut chel che i aea de besegn. L’à semper abù n gran snait e enceben che no l’abie abù na vita sorida l se l’à semper fata cà con maniera, fermeza e ence mìngol de furbarìa.

No l’à podù studièr ma l’à n muie più de ferstont che tenc de studié!

Enscin acà n an, duc i dis, la vegnìa a pe ju per la erta strèda de Col da Faé, la jìa a proveder e a se tor l folio, ades la giames no la deida più, per l rest la stèsc belebon e l’à semper sie bon cef.

A sia bela età de 91 egn la lec amò duc i dis l folio, »Il Corriere della Sera« per esser en consaputa de chel che sozede tel mondo, te la Tèlia e chiò da nos.

Con ela se pel fèr duta la sorts de descorsc, da la politica a la religion, da la storia da zacan a la vita d’aldidanché, sun dut l’à sie pensier e la disc semper fora dret chel che la peissa.

Dassen na persona fora de anter che à abù gran ardiment, na femena forta che no se à lascià schicèr dai fac de la vita. Ades l’é na besava che la rejona bolintiera de sie nevoes e a me moscèr la fotografìes de chi picoi ge se enlumenea i eies. Augures Eleonora, che te abies sanità amò per n gran pez.

Annelise Vian. Articol da La Usc di Ladins 49 del 2019.

La cèsa de Eleonora Pascalina, la pruma che abù l’èga daìte.

Union Ladins de Fascia