L sent e l strionà - 2^ pèrt

L Sènt

Del Temp de Careisema me saea dret trèr cà indò chest bel argoment per mie apuntament col guant. N argoment pien de segrec e mistères. Zacan èe jà scrit vèlch sun coche tel guant l sènt e l strionà se mesceda insema per doventèr dutun e ve èe rejonà de braujìe, per s’in dir una.

Instouta inveze ve rejone de n auter simbol che vegn cà da la religion e che la fascènes porta de òr bas o de arjent sun la bostina a fermèr l tul (dit ence “ l vel”) o sul corpetin.

La trei vertù depentes da Pietro del Pollaiolo e conservèdes ti “Uffizi” de Firenze.

Fe, Speranza e Ciarità

L’é la trei vertù che revèrda Die e les vegn donèdes da Die a l’om; con negun sforz l’om pel ge ruèr apede.

La trei vertù te l’èrt les vegn bendeché depentes desche trei bela fémenes, desche la trei grazies che les fèsc del ben a l’om e che les deida l’om a esser felize aldelà de la vita da ognedì su la tera.

Se “Fe, Speranza e Ciarità" les troède depentes o smazèdes fora, donca statues, la Fe la sarà te mez coi simbui de la crousc e del càlesc, apede ju la Ciarità, bendeché desche na bela fémena che ge dèsc l lat a si pìciui, ti amulec l simbol l’é l cher, e la Speranza col simbol de na cedena e na àncora, desche desmostrazion che l Segnoredie no lascia l fideil da soul te mez al mèr e da l’autra l’é l besegn per l fideil de lascèr ogne fondament sun chesta tera per arjonjer l regn del ciel.

L pontapiet de arjent con i simboi de Fé, Speranza e Ciarità.

I simbui tel guant

I sìmbui, la crousc te mez e l cher e l’àncora da les pèrts, porté ence tel guant fascian desche pontapiet da eles, sessaben, cognessa portèr ben, ge dèr a la fémena l’onor e l dover de esser usc per la trei vertù. La ela fascèna porta chest pontapiet dintorn l col, aló dal tul percheche se i posse bel veder o ence sul scriz de la bostina, bel te mez vejin al cher.

L’é lógica che ence per chel che revèrda l guant la fémena l’é chela che porta simbologìa, de chela cristièna, ma ence pa de chela nia cristièna, noe! L perché de chest se pel ben se l fegurèr!

Apontin la fémena l’é chela che scon e moscia, chela che disc e tèsc, chela misteriousa e sènta, chela che à da vardèr al Segnoredie e che vegn fotografèda per centenees de egn con corona e liber da messa, chest te n mond maschilist descheche l’é stat e amò inchecondì l’é l nosc, se pel bel l’intener. Chiò instouta no volessa urir na parentesa più grana, ajache nun fossa la lèrga per chest mie trafilet sul guant, in fossa per na piata intrìa su La Usc.

 

L strionà

La voies da cef e l tremol, inveze, l’é na “coquetterie”: canche na ela fascèna se fèsc sù l ciùfol da grana (da grana! la bezes no porta ne voies ne tremui!) la fèsc na magìa, i ciavei de na fémena l’é semper stat simbol de sensualità, de sessualità, de magich e de strionà. Apontin de na vivèna se disc che la sà fèr de bela treces l’à de bie ciavei lènc, de na stria, che la i à duc imbacolé.

L ciufol con voies, tremol e petin.

L tremol l’à da tremolèr canche la fémena se mef e canche la va via se cognessa sentir n solvie e lijier “clin clin clin” del tremol che bat contra la voies. Intrecèda belimpont e con voies, tremol e petin dut aldò, la fascèna se disc che sul cef la porta n pìcol bouquet magich.

La voies é ence pegn d’amor e se les dona scialdi “in cobia”, l tremol l’é vèlch da particolèr, vèlch da spezial, lurà a man con fil d’arjent sotil sotil.

L sent e l strionà, vèlch outa chel che somea esser na contradizion un da l’auter, se troa e desche te n puzzle se conjobiea per doventèr vèlch da straordenèr, vèlch che se tira fora de anter.

ClaudiaConta, La Usc 10 del 2019