L sènt e l strionà - 1^ pèrt

La fascènes metea te gofa del camejot la corona e n fazolet ricamà.

En chest vender sènt me é pissà de ve rejonèr de coche la fascènes tel guant les conjobièa l sènt e l strionà, zenza se fèr tropes pensieres, dut per se defener da rie spiric, sessaben.

Te gofa de camejot

Che èeles la fascènes te gofa de camejot? Emben les èa scialdi n fazolet da nès bianch de batist svizero ricamà, na pìcola “coqetterie”, pìcola vanità, magari ricamà da eles, sessaben che fazolec de chèrta nun n’era zacan, e dapodò na corona, magari benedida. De corones la fascènes les n’èa giusta teis, ma chela da meter te gofa de camejot, magari l camejot più bel che les èa, la era bela e sènta più che la autres.

Te che gofa? Te gofa cencia les sconea fazolet da nès e corona. Ence inchecondì, a la fascènes che me capita de indotrinèr ge dighe che l’é vèlch da fèr chest, aldò de la tradizion.

Indirao l’era demó la fémenes bones de preèr l Segnoredie, percheche demò eles vegnìa retrates tras col liber da messa che les èa te cèsa e la corona che les èa a la man, apontin te gofa.

Abetins e sacuces, colezion Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn (Fondo Cherlo), Sèn Jan.

Abetins e sacuces, per l’amor e contra la forzes del mèl

Aboncont la fascènes èa ence vèlch auter da misterious e sconet che les defenea da rie spiric. Chesta l’era na usanza veia e veiora che seguramenter l’à soravivù a la cristianisazion de nesc antenac, anticamenter pagans. La fascènes portèa un sacuc con erbes da medejina e/o saores vejin al cher, sotite la bostina de camejot. Vèlch outa da la prescia chest sacuc fenìa ence te gofa, magari te chela cencia ensema a corona e fazolet bianch…

De sacuces n’era de scempies, bele fac de tarlisc con na medaa tachèda laìte  o ence de chì fac con material più prezious, magari ricamé, luré.

Se inveze i èa su na fegura de na sènta, imben inlouta i ge dijea abetins e i vegnìa conscidré ti testaments e te la chèrtes de dota bele desche preziousc, bele desche corèi e ingranates.

Ence tel roman scrit da Don Mazzel, Barbolina, la bela eroìna de chesta contìa la scon te bostina n sacuc da erbes da medejina, peiver e de autra erba “màgiches” per fèr enamorèr sie amà Giòchele, sessaben l sacuc l’èssa ence cognù la vardèr via da la bregostènes e da rie spiric.

Brausel, colezion Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, Sèn Jan.

Braujìe

Aboncont chel èrt devozional, l più sconet da la turbolenzes del passà, l se à palesà ti veges documents te vèlch che ence vegnìa passà da mère in fia: “l braujel”. La parola à na reisc latina “brevicellu”, fossa chest n pìcol scrit cujì te n picol drap, chèder o de autra forma con na fegura sènta o de etres erc devozionèi, conscidré sènc, laìte. N’era ence de chi de arjent, de seida e ence de chi de cristal. Chisc braujìe i se les li ciolèa dintorn al col con na bela veta de seida.

Se aboncont volassède en saer de più en cont a chest, no fajede auter che jir a ve tor l Liber GUANT (1) dat fora dal Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn e l’uride a piata 197, ve fajede un café e scomenzède a lejer. Vedarede che siede sobitamenter tramudèdes te n temp olache la fémenes amò “sentìa e vedea”.

ClaudiaConta, La Usc di Ladins 13 del 2018