L calighé, ence n mestier che va a fenir - Simon de Giulio

Se pel ben dir che fin che l é stat fenì la seconda vera, almancol te l'auta Val de Fascia, duc amò tolea l calighé in cèsa, dotrei dis e ence na setemèna al an, e ló che l eera de gran families i lo cognea tor ence doi oute al an. L èa ben tant da concèr su, ciuzamenta, zopeles, zocui e ence dèrmenes. L dì dant che rue l calighé, i bec cognea lavèr ju belimpont duc i ciuzé che l era da concèr e i meter do a degorer, perché l calighé per i concèr l i pertendea nec e con rejon. Se òn pissà sora chest, che fin che in troon amò un che se adata a fèr chest mestier, de jir a veder e preèr che l ne dighe l inon de duc i èrc e la massaries che durèa l calighé, perché se recordon che l n èa pa n bel muge. L é stat Federico de la Ciotìa che ne à dit l inon de duc i èrc che doura l calighé e Federico l é amò l unico calighé tel comune de Cianacei che se adata amò a concèr ciuzé l dì da inché (ju che sarà Federico, a chel che se pel capir, no sarà più nisciugn che se adatarà a fèr chst omol mestier, perché nisciugn più l impèra). Via pura se i egn va inant coscita, te chest pien benesser, canche se à n ciuzé mingol descujì, se podarà ence l petèr demez e sin comprèr n auter pé. Scioldi vedon che duc n à pa teis. Bèsta demò che chest temp de la vacia grasses no ferme su per lascèr che rue adalèrch chel de la vacia seces.

Ma no stajon a pissèr chel che pel doventèr e chel che vignarà, perché col temp che à da vegnir nisciugn pel dir trop. Recordon inveze l'inon de chisc èrc del calighé: donca con sia cesta dai èrc sun la schena, tachèda te la mantia con la centa dopia de pel cruva, che passan sun na spala la ruèa dedant sul piet e ló fora per sta centa vegnìa passà na giama de la sela da calighé, l sentarel tel piet del calighé, che coscita l'era la trei giames de la sela fora dret, e tegnù dut con na man te ruèa l calighé intorn les set dadoman. Na segia de èga per meter in smoi l curan e l cavalot i bec i l’èa jà injignèda. L sas per smachèr l curan i lo èa ence te ogne cèsa, che no l'era pa auter che na bela gran lèsta grossa de sie o set zentimetri. L calighé metea via duc chisc èrc sun banch dant a na fenestra ló che l se metea a lurèr. L se sentèa jù sun la sela o sul cé, desche che dijea nisc veges. La sela da calighé à trei giames, un bel ciadin toron e gros per se sentèr jù e schenèl nia. L'èa l martel pìcol e l martel gran che l lo durèa per smachèr l curan, la tenaa, la tirascapin, la tenaa da spic che l la durèa ence per trèr la tomères sun la forma ma demò sun la ponta ló che l scapin cognea fèr n muge de fizes. Dapò l’èa l straicher e la pera per ge dèr l fil ai cortìe che i tae delvers, l’èa la lima grovia che vegnìa durèda a limèr via la broces de len che èssa ciutà amò su de la soles, l tirabroces che l lo durèa per tirèr fora la broces fièdes e veges o rotes dei ciuzé, l’èa la subia che fajea i bujes per meter fora l fil da tra canche l cujìa, l pontel de fer per fèr i bujes te la soles e tel cherdol e dapò bater ite la broces de len. L’èa dapò l bijègol pìcol che l vegnìa durà a slizièr i ores de la soles [...] lumenèa. L bijègol gran l'era per fèr lumenèr bel i taches. Chest èrt l'era de len dur e vèlch calighé l'èa pa adertura de os. Dapò l’èa l tirafilet scempie e l tirafilet dopie che l lo durèa, chel scempie per taèr via l'or del curan da una e chel dopie per taèr via i ores del curan da una e da l'autra e ence i ores del chèrdol. L'èa, sessaben, doi o trei cortìe che canche un l'era dejentà, l podea tor l'auter zenza cogner jir magari a l molèr. L'èa la forfesc taascapin, l tiraformes che vegnìa durà a trèr fora la formes di ciuzé canche i era fenii, la centa dopia che l la durèa a tegnir jù con un pe l ciuzé tegnù te anter la giames canche l smachèa ite la broces tant cheles de len che cheles de fer. Dapò l cognea aer formes sun ogne mesura e n pach de alc, che chi vegnìa metui sun la forma ló dal cervel del pe, fin a la mesura che ge volea. L'èa dapò l forascapin per fèr i bujes te la tomères per meter ite i anìe, la lima storta da mène per grazèr fora la broces de len che fossa ruèdes te i ciuzé passan sù la sola e la sotèna, dapò, e chesta stentarède ben a la creer epur la é vera, l'èa ence na gran tenaa per i cai. Scì, propio per i cai. Se un èssa abù n cal da la pèrt de n deit, con sta gran tenaa con da una n anel e da l'autra n fer toron che jìa ite per l busc de l'anel, l calighé drucan te la stenges, l fajea al scapin de la tomèra ló che fossa stat l cal desche n picol cógol e coscita l cal no tochèa l ciuzé e l no dolea più. Dapò l’à la reja per inrajumèr i tré che l se la chejea fora instes metan ite mìngol de ont, n pìcol mazet de seides de porcel per tachèr ti ciavec di tré, per coscita canche l cojìa fèr più sorì a meter l fil da tra fora per l busc fat da la subia. L’èa na bòcia de vedriél per dèr jù l prun neigher al scapin. L vedriel l se lo fajea metan broces veges da rujun te l’èga e les lascian stèr ence un meis.

A fèr i ciuzé n'outa i durèa cater sòrz de broces: broces da ascia, broces da sola, cialines per tegnir la tomères in forma e pontes che i les metea sui taches dei ciuzé da festes de la fémenes. Per smachèr ite broces, canche les mencèa te n ciuzé, per no i trèr sun la forma, i èa la sola de fer. No podon fèr de manco de contèr che vèlch tousa sbrauzola, che canche l calighé ge fajea n pé de ciuzé da festes, la preèa che l ge mete ite l scrévet. Che roba él l scrévet? Nia de auter che n pìcol tòch de tara de pel de vedel smoèda tel petrolio e regucèda ite a mez, che sie coscita l lize contra l lize de la pel. Chest tòch de pel vegnìa metù anter la sotèna e la sola e coscita a jir l moea mìngol sluzian sul lize e i ciuzé screvedèa. Capìde ben, duc con sta vértola i vardèa... dant la tousa e dò i ciuzé che screvedèa! (Oh! Benedec chi tempes! Canche la touses era pa contentes demò de tant pech! Ma indèna che secament e che zirolament).

Setember 1976, Simone Soraperra, dal corpuslad.ladintal.it/ del Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”

Union Ladins de Fascia