Jan Batista Massar

Jan Batista Massar nasc a Vich del 1623, fi de n ost che portèa vin con l ciaval da Cembra fin a Bassan. Do i studies a Dìspruch per sia capazitèdes l vegn prest chiamà per encèries a cort dal arziduca Sigismund e da l’emperadora Eleonora.

Del 1667 l vegn nominà dotor de teologia e consacrà preve tacan sobito na cariera religiousa de gran nonzech: del 1668 l doventa piovan de Lussemburgo e conseier del piscop de Viena, del 1673 canonich del dom de Sèn Stefen e capelan de la cort imperiala e dal 1675 decan del dom. Del 1676 l é nominà vicare generèl de la diozesa de Viena e del 1683 prevost mitrà del Dom de Sèn Stefen e Retor de l’Università de Viena.

Del 1679, endèna la pèst, l Emperador Leopoldo e l Piscop i lascia la zità e Jan Batista Massar cogn endrezèr l’assistenza spirituèla ai malé, te la cèses e tel lazaret, ge dajan confort a duta la popolazion endèna la cercenèda di Turchi.

Jan Batista Massar é stat gran benefator ence te Fascia: a la Pieif de Sèn Jan l ge à donà n calesc e autres èrc preziousc per la messa e 800 fiorins de or. Apede chest e l ge à dat l met a n muie de joegn fascegn de studièr a Dìspruch. De gra a el Fascia à podù aer avocac, dotores, profescionisć e persones de cultura.

L mor a Viena ai 8 de mèrz del 1699. A el ge é stat dedicà la piaza e la scola populèra de Vich.