I protagonisć del Carnascèr da zacan

La femenes enlouta no jia en mèscra: per tradizion demò i fenc se regolèa con faceres da bel o da burt. Anticamenter che fajea la Gran Mèscres (Bufon, Laché, Marascon) l era adertura i conscric, schendir la clas de età che da la joeneza passèa a la maturità, a la leta per la defendura del teritorie e per meter sù familia. Coscita vegnia garantì la reproduzion e la segureza de la sozietà.

Carnascèr a Ciampedel, 1996. Retrat da la piata Faccebook di Desfaceres.

Apontin su la facera da Bufon se veit da spes zipié o depenc pavei, insec, aregnes, gnignoles o salamandres, o adertura rènes o rosches, dut animai che se svilupea travers na metamorfosi: i studiousc enterpretea chest fat apontin desche simbol de la trasformazion che segna l passage del om a l’età adulta. Ence la Gran Mèscres se caraterisea desche fegures sessualmenter ambigues, a mez anter om e femena, ne cèrn ne pesc.

I conscric aea l derit e l doer de viventèr l temp del Carnascèr: i endrezèa la mascherèdes, desche chela de la caeria, o ence comedies sun paladina, i jia regolé fora per la cèses e i se fermèa bolintiera olache l era de bela touses da maridèr. I se fajea doi bai e se do i volea se fermèr i se tolea ju la facera e i se palesèa. La touses les fajea pèrt del publich che vardèa sora e ge dajea l dret recognosciment a la mèscres, se pel ben ence dir che la touses l era l publich preferì dai joegn en mèscra, chel che apontin no podea mencèr!

Union Ladins de Fascia