En recordanza de Checo Rizzi de Poldin

L zertificat de mort de Francesco Rizzi l disc che l’é mort ai 12 de messal del 2011. Ma che che l’é sozedù ai 12 de messal l’é che Checo no se à prejentà a cena a ciasa de soa nevoa a Toronto tel Canada. Cheste cene le aea abù scomenz jà aca n muie de egn. Le era scomenzade co la cena de na gialina rostida con piré de patac e verdure che la ge aea sapù tant bona che l’aea domanà se l podea vegnir amò. E coscita aea abù scomenz cheste vijite ogni meis a chele che no l’era mai mencià fin en chela dì de messal.

Francesco Rizzi de Poldin.

Na vita a la foresta

Nasciù del 1921, jun Jian, te na region che la era tanche doventada part de l’Italia, Checo l’é nasciù te na val ló che la politica la era dò a mudar en eredità, na cultura e n’arpejon che jìa endò ai tempes amò dant che rue i romans. Vace e feide l’era l’economìa de na uta e l pare de Checo l vegnìa da na familia che stajea meno male, ma so pare no l’era ne bacan ne comerziant. Duc ge volea ben a Poldin, l’era na persona de cher e l’era ence n muie paruscent, ma se ence che l ge volea ben a soa familia, no l’era bon de se tirar fora da le debite e la vita la era dura par duc. L’é demò stat co l’aiut di parenc che i é stac bogn de se tegnir i terens e la ciasa.

Canche Checo l’à compì catordesc egn, l se à pissà che con dute le vace che l’era te Fascia, fossa stat benfat emparar a conciar le pel. Dant l’é jit ja Moena e dò te Val de Non a emparar.

Enlauta i ingleisc aea tacà a esplorar le Dolomiti tras de più, l’era l scomenz del turism e Checo da sera l scutaa la radio inglese da Londra, la BBC. De 18 egn i l’à chiamà a jir coi melitari e dò canche l’é tacà la vera i l’à manà coi Alpini te la Jugoslavia, tel Montenegro. Aló l’é stat tout prejonier dai comunisć e dò i lo à ciapà i todesć e i lo à manà te ciamp de conzentrament en Austria. Checo l rejonaa todesch e coscita i l’à manà a lurar te na garbarìa te paìsc. Col seghitar da la vera menciaa dut e no l’era da magnar. Na dì da la gran fam l se à venù le brae da d’invern per n toch de pan e l se lo à magna dut soul, zenza ge n dar n toch a so amich. De chest ge a endespiajù per duta soa vita.

Dò la vera Checo l’é endò jit te Fascia co l’idea tras de conciar pel e de crear mìngol de industria. Con so fra più joen, Tone Rizzi, i à endrezà na garbarìa de pel.

Na sera l’à scontrà jun Veisc n ingleis co la roda che se lavaa te ruf. Checo l lo à menà a ciasa e chest ingleis che l’era n diretor de na miniera de ciarbon l ge à dit a Checo che l’era n muie de lurier te le miniere del Galles se l’aessa volù jir a lurar. Dò n an Checo l’à dezidù de lasciar soa val e si ciampes e pré per jir lurar te le miniere en Inghiltera. La curiosità che Checo aea per l mondo l’à troà responeta te neve aventure e amisc. Te l’Inghiltera, dò la vera, Checo e i etres migranc i era benvolui mascimo te anter le fémene che cerìa de se maridar, ma Checo l volea veder de più del mondo e coscita l’é jit en Canada. L’aea sentù da etres migranc che l Canada l’azetaa jent e coscì del 1951 l’é ruà a Halifax e dò a Toronto. Sobito l’à troà lurier per conciar pel e con si vadagnes l didaa soa familia te Fascia e canche l’aea sparagnà assà l se à pissà de studiar a l’università de Toronto e l’é doventà chimico e dò l’à fat ence n program de master de statistica. Te chisc egn si miores amisc l’era etres migranc da l’Austria, Germania, Italia e Olanda. L’é doventà bravo a jiar a scacchi e l’é doventà n studious de economìa e politica. Te la frabica de American Standard, olache l luraa, l’é stat bon de miorar i metodi che i duraa per la produzion.

Na relazion entorn al vin

Ogni tant l jia a troar soa familia te Fascia e l’à endò scontrà la bela e feruscola Valentina Brunner che l cognoscea da canche la era beza. I se à maridà a Toronto ló che i à vivù per tredesc egn. Vally l’é stat l’amor de soa vita, ma fora de n bel nia, na dì la é reversada te so bait sul Lach di Uroni. La gran sperduda lo à béleche copà e l’é stat malà n pez, però Checo l’aea n muie de enteress per dut che che l’aea dintorn e se ence che no l’é mai proprio renvegnù da l’enfisema che l’aea, l’à abù amò n muie de aventure e ence amò valch moroja.

Ence dò la mort de Vally no vedaane trop Checo, demò se l’era de otober e l fajea vin con mie om Nick. L’aea n muie de amisc enlauta e l jia ence a se devertir ti bar da la zità. Desche n muie de migranc a Toronto l’aea scomenzà a se far l vin perché chiò l’é n muie de tasse sul vin e na uta l’era ence n muie controlà. Canche l’ùltim de si amisc che l fajea vin ensema a el l’é jit a star fora de zità, l’é vegnù a ge domanar a Nick se l volea far vin ensema. Noi aane la cianeva e dò ge fajee o polenta e lianie o rost de gialina con piré e strudel e coscì aon scomenzà na relazion entorn al vin che dò l’é doventà l’envit a cena, na uta al meis.

Saon che te chisc ùltimes egn la biblioteca la é doventada un de si posć preferii e dò che no l podea più vidar l jìa amàncol na uta en setemana a lejer le reviste. L’era so enteress per l mondo dintorn che menaa Checo te biblioteca ogni setemana a lejer “The Economist”, “der Spiegel” e “Panorama”. L lejea ence poejìe, opere de letradura e filosofìa. L’aea soe idee e ge saea bel valch outa esser provocator. Saon ence che l’aea n enteress spezial te una de le bibliotecarie e l ge aea domanà se la podessa jir a l troar ogni tant a se beiver valch bicer de vin. L ne à contà che chest so envit mìngol sgrazià l’era stat refudà, ma no la lo aea parà demez, che fossa stat na gran perdita per el. Ogni martesc l se fajea l bagn, la barba e l se tiraa ite la viesta e dò l jìa coi mesi publics o a pé te biblioteca, ence ti ùltimes dis de soa vita. L ge tegnìa a esser indipendent e l ne cridaa se ge domanaane se l volea che l menassane stroz o a jir a comprar o a ciasa dò cena, l dijea che segur se scomenzaane a l menar stroz l’assane demò metù te fossa.

Na uta al meis l vegnìa a cena

Na uta al meis, dò che l’era stat te biblioteca, l vegnìa a cena. Aane gust de l veder, de scutar che che l ne contaa e de rejonar de politica e economìa endana cena, con n bicer de vin. Dò l se n jia da soul a ciasa ence sot la pievia o la neif. Coscita ai 12 de messal spetaane Checo a cena ma no l’é vegnù. Ge aon telefonà ma no l responea e coscì sion jic a l cerir. 

Checo l’era mort jà da dotrei dis, sentà jù te cojina. L’era dò che l se cojinaa, indipendent fin da en ùltima. L’aessa compì 90 egn de otober.

Canche l’era vif ge aane domanà che che l volea che fajassane de so corp. L’aea dit che l’era stat chiò tel Canada scì n pez che l volea restar chiò. L’à dit che l volea esser cremà e dò portar si cendres sul Lach di Uroni, ló che l’aea portà ence na part di cendres de Vally. La verità l’é che le reisc de so cher le era tras tacade te noscia Val de Fascia con soa jent, lengaz e cultura.

Ge dar na prospetiva a na vita no l’é sorì mascima canche se cogn conscidrar 90 egn e nosce esperienze de vita le é demò mese.

Nicholas Singh e Marugiana Weiss, La Usc di Ladins 29 del 2011

Toronto, ai 13 de messal del 2011

Union Ladins de Fascia