Chi fenc da Ciampedel che menèa bandieres...

L grop a la foresta per na manifestazion.

La bandieres te Fascia à tras abù na gran lèrga. L’era la sozietà de la bandiera e l’era i fenc che menèa bandieres. Ge vel bandieres te Fascia per fèr festa solenes, se la menèa in portiscion, in ocajion de festa solenes de gejia, aldidanché se la mena in defilèda (che vel dir che se la portèa de peis, n’era de chela lijieres che se pojea su na spala) e n’era de chela lijieres che se menèa dintorn l corp te piaz a temp de mùsega (cfr. tod. Fahnenschwingen) in ocajion de maridoc, de gran festes de paìsc, o da canche l’é turism, desche folclor, desche entrategnuda per i ghesć.

Ta Ciampedel di egn ’60 l’era stat metù sù n grop de “sbandieratori” descheche podessa esser n grop ju per la Tèlia, te la Toscana, de chi che peta per aria la bandiera. Chest grop aea pech a che veder co la tradizion de “menèr la bandiera”, de coche sion usé a veder te Fascia, che vegn cà più dal todesch-tiroleis.

L grop indèna la proes ti pré de Ciampedel.

Mario Rasom de Ida da Pian, che son jita a troèr e domanèr fora, amò l se recorda benon de chi tempes canche l fajea pèrt di “sbandieratori” da Ciampedel. “Aon scomenzà via del 67. L’era stat Zìperla de Manele, père de Stefin de Berghin, Napoli, per s’intener, a vegnir a ne domanèr a nos fenc da Ciampedel, chissà fosc l’aea vedù chi de Arezzo e ge era vegnù l’idea. Fat l’é che el instes l jìa trop a menèr la bandiera per ghesć, te piaz de paìsc, a sègres, su la nozes per chi che lo chiamèa. El menèa la bandiera a temp de mùsega, noe, coche se fajea chiò intorn, la bandiera la era lijiera e l scomenzèa via da japede, dai piesc, e dapodò l jìa su per l corp. La bandiera japede l’èa n peis, e de béleche doi metri de mesura l’era l mènech, anter la teila e l mènech se balanzèa l peis e l’era coscita che se la menèa sorì. Imben chest Zìperla che ence l’èa fat pèrt di Schuhplattler, chi da zacan, l prum grop, chi che jìa sobit dò la seconda Vera, el l’èa tacà a ne insegnèr, fora per sta vères de Ciampedel se jìa a proèr. Timpruma aane demò n bachet per om de 1,60 cm zircumzirca e l ne fajea proèr a i petèr per aria e i fèr jir chisc, coscita bon per 3-4 meisc. Doi oute in setemèna e… jir pa, che senó Zìperla s’inirèa. L’era Celeste che sonèa l’òrghin e Osvaldo Ninz ge dajea na man a Zìperla. Nos jane duc contenc, l’era na ocajion per jir fora de cèsa e lògica ence per jir stroz, zacan no l’era nia chiò auter che jir a scola e lurèr. Dó n trat aon proà con na teila, ogneun l l’aea de n auter color, cognaane esser amàncol de 7 per poder fèr, duc insema, la bandiera di set colores.”

L nef grop de “sbandieratori” giusta metù sù del 67.

Gé me peisse a che fadìa che se fajessa ades a troèr 15 fenc che vegn a petèr per aria bandieres, se se stenta adertura a binèr dotrei jent per fèr da carnascèr na defilèda de mèscres. E no sin pèrla pa de la invidies chiò te Val, apontin me vegn tel cef de ge domanèr a Mario se i Schuhplattler i era contenc de chest grop antagonist a Ciampedel.

“Po, i no fossa mia stac antagonisć, che i Schuhplattler fajea dut de auter, aboncont inlouta i Schuhplattler se èa desfat, l’era n trat che no l’era nia, dapodò i se èa indò metù sù da la metà di egn ’70 a presciapech. Zìperla jìa pas per pas e dò n trat l ne èa injignà ence zeche peis forinsom l mènech. che la poje bel e la peise giust. I peisc i era de 6 eti l’un, dapodò la teila tinùltima la era de seida e n’aane 7 e dotrei de resserva, na bruna, na checena, na śala, na verda...”

“Canche se èa ufizialisà l grop l’era Scimon de Stefin che l ne fajea da portabandieres e magasinier... vèlch outa canche petaane per aria chesta bandiera, la restèa pa ence ingatièda sun vèlch barcon, ve. I etres l’era sessaben Zìperla, Osvaldo Ninz e Evaristo de la Merichèna che ne fajea mìngol da cassier. Zìperla ne insegnèa e l’era tras bon de ne troèr vèlch “sponsor”. Nosetres fenc petaane sta bandieres per aria.”

Del ’69 con la neva mondura.

E in cont a vosc guant?

“Tinpruma aane chesta braes de pel de diaol e l corpet ros da corees desche i Schuhplattler da zacan, dapodò per se desferenzièr mìngol se se èa fat fèr zeche corpec da n sartor da Pardac e la corees les jìa dutes mìngol in toron inveze che coche sion usé a les veder nos caìte. L’era giusta per esser mìngol desvalives, se desferenzièr, inlouta segur nesciun pissèa a tegnir sù l guant coche l’era”.

Me peisse a canche, indèna che fajaane l liber sul guant, n’era capità de ciapèr te man na foto di egn ’60 con chisc corpec che no i é aldò de la tradizion fascèna (dret fossa: nia croujes e nia cerchies co la corees, ne sun bostina da fémena ne sun corpec da om), ades zacan sé da olache i vegn chisc corpec sfaussé.

Ziperla che mena la bandiera di 7colores desche folclor per i ghesć.

Mario, dapodò jiède ence stroz?

“Ben segur, sion jic a l’Oktoberfest e colafora siane dassen vèlch de desvalif, duc ne vardèa con marevea. Inveze canche sion jic a Arezzo, inlouta che bel che l’é stat, ei nos se aane ben godù, ma via pura no aon pa fat chissà che fegura in cont a bravura. Purampò siane desvalives, ajache sbandieratori col guant a la tiroleisa che peta per aria bandieres a temp de mùsega tiroleisa, i nun n’èa mai vedù colajù. Imben duc jìa ite coran te chesta piaza aló a Arezzo, i corea con chesta bandieres, sessaben maestres, chisc petèa per aria la bandiera che nience se la vedea per n trat, nos inveze la petaane su demò mingol. Zìperla l ne èa dit, dant de jir ite: se duc va ite coran, imben nos jon ite pian”, “ah l’era pa ben n òsćia chel Zìperla, ma taà fin che bèsta”, se recorda Mario.

Sora de chest duc e doi se fajon na bela grignèda. Ah chesta dassen me sà na bela parlèda fascèna! Me recorde n bon consei de na fascèna: “beza, se duc va a dreta, tu va a cencia! “

ClaudiaConta, La Usc di Ladins 35 del 2018

Union Ladins de Fascia