50 egn de scola de schi

La Scola de schi de Vich e Poza “Vajolet” é stata metuda sù del 1962 ma sia storia scomenza dant, del ’57, canche l diretor de l’Azienda per l Turism de Vich e Poza, Davide Brunel - l ne conta Ermanno Winterle - “l’é vegnù a me cerir e l me à domanà se saee l’ingleis, ajache l’era da compagnar coi schi n grop de scolees ingleisc, che i vegnìa sa l Meida.” Enlouta no n’era n muie che i saea chest lengaz ma Eny lo cognoscea ajache l’aea fat la scoles comerzièles.

“Gio ge é dit sobito de scì, ampò jìe ben coi schi, fajee gare, ma no ere maester, no aee nience l’idea de l far. Da Nadal l’é ruà 24 studenc e 3 professores e gio ge fajee scola a duc chenc ensema. L’é stat belebon senester percheche no i aea mai vedù n pe de schi e donca no i entenea nia de le spiegazion tecniche che ge dajee ma a la fin la é jita, aon fat 10 dis de scola, ence se no i era nia regolé dalvers ne atrezé, no i aea nience le manece, n’era de chi che aea adertura le manece bience da cerimonia, de bon i aea demò la sciarpa e la capa. Ma i se à tant tacà te me che i é vegnui per trei egn a dò a dò.”

Chesta esperienza ge à tant sapù bela a Eny che ge é nasciù l’amor per fèr l maester de schi e via per de uton del ’58 l se à enscinuà a Solda al prum cors de schi per doventèr maester, ensema con Fabio Brognol, Walter Bocol e Tullio de Zecol. Ampò canche d’aisciuda l’é jit a fèr l’ejam no l l’à passà. Dò l’à fat n auter cors e del ’60 l’à fat l’ejam per doventèr maester de seconda. Arjont chest livel, che ades no l’é più, se cognea fèr de òbligh doi egn de tirocinie te na scola de schi per poder doventèr maester de pruma e Eny l’é jit ta Cianacei, olache enlouta l’era Angelo Pitscheider diretor e Nino Bagarotto vize, ensema con Aurelio Lorenz e Valentina Rossetti, che l’aea fat l’ejam da “nurse”, n’autra fegura che ades no la é più, dedichèda per sòlit a ge fèr scola ai bec.

I prumes maestres de la Scola de Schi Vajolet te l’invern 1964-’65. Sunsora a cencia: Lino Trottner de Dur, Aldo Gross Fanet, Tullio Gross de Savero, Umberto Anzelini, Eny Winterle. Te sot da cencia: Ezio Sopperra Zopan, Fabio Pederiva Brognol, Ettore Costazza Barbier, Rico Pederiva de Vigile.

1962, la Scola de schi Vajolet doventa na realtà

Via per l’aisciuda del ’62 Eny à fat l’ejam per maester de pruma al Bondon, olache - l ne conta - “é abù la gran sodesfazion de esser l soul maester de schi te la Talia che à fat l’ejam de teorìa te cater lengac, talian, todesch, ingleis e franzous. De mé del ’62 é ciapà l’autorisazion per verjer la scola de schi Vajolet e donca sion ponté via de cinch con doi ofizies, un sa Vich e un ja Poza - l va inant Eny. Demò che da Nadal l’é ruà n sach de jent, aon cognù jir a cerir duc chi che vegnìa a far gare con noi che era bogn de jir coi schi, ence se no i era maestres. Ruaa jent te scola a domanar de aer n maester zenza nience domanar cotant che costaa, ge volea per forza ge enjignar zachei, no se podea ge dir de na. L’era amò doi maestres ja Poza, Aldo Gross e Tullio Gross, che ampò jìa a far scola sul Bondon e gio l’an dò ge é preà de star chiò con noi te Fascia. L’era ruà ence n auter maester de seconda, Aldo Vasselai, che l’era n bez de or, n muie bravo con la jent e pascionà de jir coi schi: per desgrazia de l’aisciuda del ’64 l’é mort te n azident con la moto. Chest fat ge à dat na copada a duta la scola percheche duc i ge volea n gran ben.”

La prejenza de na scola sul teritorie autorisèda e recognosciuda da duta la componentes la era de gran valuta, na realtà che mencèa te la val de sot, fin a chel moment ogne maester fajea coche ge saea e la jent se lamentèa de no aer nesciun pont de referiment se l’era vèlch da ressolver o demò da domanèr. La neva istituzion aea ence na stema che aea lurà fora l medemo Ermanno.

Ermanno Winterle Eny de Zilia da Pera.

Rodolfo Locatin de Simon.

Aurelio Lorenz da Poza.

Lino Trottner de Dur.

Enrico Pederiva Rico Piva.

La stritarìes con l’Amsi

Anter l ’64 e l ’65 l’é ruà ite ence Ettore Costazza e Ezio Sopperra desche maestres de seconda e Valentina Rossetti; l’an dò se à jontà Umberto Anzelini e coscì an dò an i à seghità a se smaorèr, ma ajache l’era n muie senester passèr l’ejam, de maestres no n’era mai assà e Eny l’é jit più che n’outa a ge preèr a la comiscion de molèr mìngol, percheche i aea n gran debesegn de personal. Enlouta n maester de schi de seconda, che per doi outes no l passèa l’ejam per doventèr de pruma, no l podea più fèr scola, ence se l’aea fat amàncol doi-trei egn de pratega e l’era segur bon de jir coi schi. “Gio é trop scombatù con l’Amsi, la Sociazion di Maestres de Schi Taliegn, - ne disc Eny - percheche un posse restar amàncol maester de seconda. Ma la Sociazion no volea n saer e chest l’é stat n fal percheche dò ti egn ’70 l’é vegnù fora n gran rebalton con le “Giubbe Rosse”, duc i maestres de seconda che no i aea passà l’ejam ma che i se aea autodeclarà maestres, metan ence sù na sia scola, se é rué enscinamai te tribunal. Per concèr ite la situazion l’é stat metù a jir na fujion anter la doi scoles e ge é stat domanà a l’Amsi de fèr na sort de “sanatoria” ge fajan fèr n ejam mìngol sorì a na vida che i podesse vegnir touc sù ofizialmenter. “No l’era neto nia giust che i reste fora - l’à dit Eny - con desvalives egn de pratega i saea pa ben far chest mestier e l’era na gran domana de maestres.”

Lèrga a la idees

Del 1969 a Pinzolo Eny à comprà ite doi cèses de legn per i ofizies de la scola de schi, chela de Vich la é stata spostèda percheche aló i à fat sù la cèsa de Comun ma chela de Poza la é amò chela da enlouta. “Via per i egn ’70 se aon spartì con Vich e Poza, aon fat doi scole percheche scomenzaa a doventar mìngol senester la gestion.”

Te chi tempes l’era belebon sorì ciapèr sponsorisazions e Ermanno, fort de chesta consaputa, l se à dat trop jù, ge domanan per ejempie a la firmes la mondures per duta la scola per nia.

Amò apede l se enventà dededut e bon de spes sia idees é states toutes sù da l’autra scoles, per ejempie la modalitèdes per la prenotazions de la ores di maestres, col formulèr che dò l’é stat adotà da duta la Provinzia. N’autra idea che à garatà trop l’é stat l’invenzion de la mondures per se prejentèr da sera duc bie fornii ai clienc ti hotìe, corpet brun coi botons de or e la stema, braa grijes, ciameija biencia e croata. “Aon vardà de valorisar la fegura del maester - l’à comentà Eny metan a jir ence ativitèdes che jìa sorafora l biot ensegnament, desche la garejèdes per i ghesć, scomenzadiva n muie aprijièda che à segnà na direzion”.

Anter l’autra novitèdes metudes a jir da Eny l’é da recordèr del 1957 la formazion de la pruma squadra de hockey te Fascia, Catinaccio, dò che del 1953 sun n pra giacià ta Fontanac l’aea dat na desmostrazion de coche se jia chest sport, che l’aea cognosciù da n compagn de cambra, jiador de hockey da Cortina, canche l’era jun Busan per lurèr.

Impianc n’outa n’era pec deldut

“Canche é avert la scola, impianc n’era pec o nia, de spes se jìa dut a pe. L’era valch schilift, sa Vich n’era un via l Belvedere e un via Valacin, l’era la sentadoa a ruar sun Ciampedìe e n schilift ence aló, ma se fajea scola sa Vich, sun Ciampedìe i prumes egn no se jìa trop. Ja Poza l’era doi schilift sun Col da Pra e sun Aloch. Per bater le piste se duraa zeche rodol fat de stiche de legn, tegnude ensema da doi cerchiogn de roda, parà inant da doi persone.

Vich l’era l paìsc più atrezà, amò più che Cianacei - l va inant a contèr Eny - l’era i impianc, la nodadoa, n chino, l ciamp da la giacia, doi taverne. Noi sa Vich aane enventà ence le gare combinate de schi e de nodar, che no se fajea da nesciuna man. Cheste gare aea abù n gran suzess, sion rué a aer enscinamai 280 concorenc te na gara.

Na uta no l’era desche ades, che ge vel seghitar a mudar portoi, i stajea dut l dì su na pista demò, i se n jìa a se beiver zeche e i se ciapaa soreie, l’era più spazie per l contat uman e nascea ence de bele fradae con noi maestres, che le jìa inant per egn e egn. L’é da dir che i ghesć, soraldut todesć, i stajea bon de spes ence doi setemane. Ades l’é manco scioldi, manco temp percheche i vel jir a far raide longe, i cater pasc e l’é più senester i encontentar.”

Cristina Marchetti, La Usc 48 del 2012

Union Ladins de Fascia