Don Massimiliano Mazzel

Don Massimiliano Mazzel é nasciù a Cianacei ai 17 de dezember del 1900. Fi de Jan Batista del Ors e de Franzela Soricia, l era l più joen de na gran coèda de diesc frèdes. De 11 egn sie père l à metù a studièr a Trent tel Ginnasio Imperièl e chiò l é stat fin de firé del 1918 canche l é crepà fora la Pruma Gran Vera e l é stat manà sudà a Capo d’Istria coi Kaiserjäger. Del 1919 l à endò scomenzà la scoles a Trent semper tel Ginnasio Imperièl e do che l à abù fenì chesta scoles l é jit te Seminarie; del 1924 l é stat consacrà preve e l à dit sia messa noela a Cianacei, la pruma domenia de messèl.

Sobito do l é jit Capelan a Tione per trei egn, dapò l é stat a Ciavaleis e do amò a Trent. Più tèrt l é stat preve e catechist te scola presciapech per ot egn te n picol paìsc entorn Meran e do l é ruà catechist a Rorèi olache l é stat per beleche 25 egn. Don Massimiliano Mazzel l é l prum che taca a se enteressèr de la mendranza ladina: ai 17 de mèrz del 1946 l benedesc la senta de l’Union de Meran e te l’ocajion l chiama duc i ladins a tegnir adum per la defendura culturala e linguistica de sie grop etnich. Semper per enteressament de don Mazzel ai 4 de oril vegn fat la pruma trasmiscion tres radio per ladin.

Del 1946 don Mazzel met su l’Union di Ladins de Fascia: endèna l se dèsc ju con gran empegn per la cultura ladina e l se cruzia ensema al Professor Heilmann de l’Università de Bologna de la grafia fascèna metan ensema n prum liber de paroles che vegn fora del 1967. L program che l’Union se met dant te chisc egn (don Mazzel doenta president de l’Union del 1963) l é apontin chel de meter adum n “dizionèr” del ladin fascian. Te chisc egn l’Union con dantfora don Mazzel se bat dassen percheche vegne metù ite l ladin te scola e chest prum “liber de paroles” dèsc bon ejit. Del 1968-69 don Mazzel prejenta na neva edizion, la terza, ence chesta “provisoria” ma ampò smaorèda dassen olache apede al cazet e al brach vegn tout ite ence oujes del moenat.

I egn ‘70 l é i egn fersc per la politica di ladins. I fascegn domana che ge vegne recognosciù i medemi deric di ladins de Gherdena e Badia e te l’Union di Ladins se fèsc prescion sul president don Mazzel percheche la se cruzie ence di problemes fora da la cultura, desche tel ciamp politich e economich ma Mazzel no vel se sporjer massa. Ai 10 de mèrz don Mazzel met a jir l’Union Culturèla, con n program demò culturèl e al de fora da costions politiches. Del 1976 l Istitut Cultural Ladin, tanche metù su l an inant, prejenta la quinta elaborazion provisoria del “liber de paroles” de don Mazzel.

Ai 9 de messèl del 1977 don Mazzel lascia chesta tera col merit de aer metù ensema la pruma regoeta de paroles fascianes che a chesta vida no é jites perdudes ma à podù esser de utol desche material de enrescida de noscia mèrelenga.   

(da: La Usc di Ladins, setember-dezember 1977 - Dizionario ladino-fassano, ICL, Vich 1995) 

Union Ladins de Fascia