Biscot e ravalesc

Che desferenza él anter reves, biscot, ravalesc e erbacines? Per entener delvers chesta paroles, ades che reves no se n magna più n muie (e no se n met più nia deldut), de gran emportanza l’é poder lejer fora i scric da zacan, e veder coche chisc vocabui vegnìa duré. Ades l’é pa ence più sorì che zenza ge ruèr apede: n muie s’i pel lejer ence sul web, sot al sit TALL – Corpus lad, n strument fondamentèl per lurèr al VoLF (http:// corpuslad.ladintal.it/applications/textanalysis/search.jsp).

Erbacina: Na proa de coche podessa vegnir fora na “ousc” del VoLF, duran l sistem de tratament automatich del lengaz e lematisazion metù en doura da Vittorio Dell’Aquila.

Se stajon a chel che disc p. Frumenzio, biscot no vel dir “cot doi outes” – desche chela pastines douces che per talian i ge disc “biscotti” – ma piutost “BIS-CULTUM”, coltivà da nef, desche dir: secondo regoi. Defat saon che chisc egn i metea jù reves te ciamp «dò aer seslà la sièles». L’era la soula coltivazion che podea vegnir via per d’uton, e i ne n metea pa daperdut: te Fascia l’aea na tèl importanza che zachèi rejonèa adertura del “nazional biscot”!

Ti tesć fascegn se troa: meter o semenèr l biscot, coer biscot o ence tor via o tor sù l biscot. Donca la parola se referesc dant da dut a la coltivazion de chesta sòrt de ortam: l’é n inom coletif, che tol ite dut adum l prodot de chela coltura: de otober vegnìa l biscot, ma enlouta i bec se magnèa pa bolintiera n ref, no n biscot, capide ben!

Ma dapò l’era ence l tinac dal biscot: n’outa che i reves i era te cèvena o te tobià i fajea biscot. A fèr biscot i fajea coscita: «Apede n ruf se lavaa foe de ravaleis, dapò se ge dajea na broada e se zapaa su dut e se l metea te n tinac a boir» (De Rossi). «Valgugn fajea perfin ence craut col ref del biscot» (Simon de Giulio). Donca, extra che l regoi enstes, biscot l’era ence l’aliment che i fajea jù coi reves “per fermentazion”, con foes e dut. L più zomp (chel fat demò co la foes) più che auter l’era pa ben per la besties, ma biscot i ne n metea via ence per la jent, da magnèr via per d’invern, magari mescedà col craut, jà che i reves te cèvena no i se mantegnìa al lonch tant che i pomes de tera.

Amedit, ence ravalesc, o ravaleis (descheche scrif De Rossi), dovessa esser dant da dut la magnadiva fata con rave o reves chec, magari demò boii te l’èga: ensoma n bèst fat con reves, sche dir “ravalese”. Adertura «sun colombela del fornel l’era n ranchen per tacar sù l lavec pien de rave» (De Rossi) e de ravalesc l’era ence l pocem, chel picol bèst che i fajea d’invern dò cena, dant che jir a dormir (don Brunel). Donca «an da ravalesc, i medizi padesc», per dir che l’era n magnèr coscita san, per gregn e picoi.

Defat nience la foa di reves vegnìa trata demez: a Moena i ge disc ravicia, na parola che se troa enscinamai te l’Engiadina (ravitscha) col medemo segnificat! E se sà ben, ence erbacines al scomenz l’é n inom che vegn da la erbes del ref, e dò passà a indichèr ence chel che stèsc sot tera. Coscita aron erbacines da ref e erbacina rosses (= carates, o reves rosc), olache enveze erbacines da megol fossa desche la costes, o bietes.
Ma più bon che dut l’era pa ben l ref: chisc bec se n magnèa pa teises via per d’uton, tant che «beleche duc i bagnèa te let, ence chi che no aea defet. Da doman la fémenes metea pa liberamenter a sièr sun barcon stramaraces, drapedìe e lenzei, les dijea: “Canche l’é fenì l biscot, l’é pa ben mìngol miec, ma ades cognon bele aer mìngol de pazienza, con chisc marijeles!”». Coscita amancol ne conta Tita de Megna...

fch. Rubrica VoLF Curiositèdes da l’Istitut Cultural Ladin. Articol da La Usc di Ladins 32 del 2016.