Don Gianbattista DeVille

Jan Batista Deville Fregolin l é nasciù a Moena ai 8 de dezember del 1873, l à studià da preve dant a Trent e do a Roma e del 1892 l é vegnù da nef te sia val. De 20 egn l aessa cognù jir sudà ma na net l é sciampà a pe fin a Falcade, dapò a Belun e amò a Genova. Da aló l é pontà via co na naf, del 1893 l é ruà a Ellis Island, New York. Do i studies a New York, del 1897 l é stat ordenà preve a Buffalo. Per egn l à lurà anter i minadores de la Pennsylvania, del 1909 l se à spostà a Gary - Indiana e do a Chicago te la gejia de la jent vegnuda dal Belgio de St. John Berchmans.

Del 1914 l é crepà fora la Gran Vera. Don Deville l era doventà espert de giornalism e de imigrazion e de aost del 1915, con la vertola de jir a Rotterdam desche envià spezial del “Chicago Observer”, l à portà te l’America presciapech 1500 persones che sciampèa dal Belge, con risech per sia vita.

Canche de firé del 1917 l’America ge à declarà vera a la Germania, l é jit de retorn e l é stat rengrazià a la Casa Bianca dal president Woodrow Wilson. Del 1918 l à publicà l liber “Back from Belgium – A secret history of three years within the German Lines” e l an do Re Albert del Belge ge à dat la “Croce dell’Ordine di Re Leopoldo II per alti meriti umanitari”.

Do aer ciapà la pontes, del 1929 l é vegnù de retorn a Moena dai parenc del Hotel Corona. L é jit a stèr dapò tel Primier da sia sor Maria e l ultim dì del 1932 l é mort. L é stat sepolì te cortina de sie paisc nadalin.

Union Ladins de Fascia