Comun general de Fascia: contà, dessegnà, vif

Noscia storia é segnèda da la Comunità de Fascia, na istituzion nasciuda e cresciuda te na sozietà olache l era fort l zonzet de leam: col passà e la storia, con la veia usitèdes e tradizions, con sia tera e anter sia jent. Fideltà a sia reijes, defendura de si deric, sentiment de partegnuda e solidarietà l é i pilèstres de secoi de storia. na storia che ades ne veit protagonisć.

I tesć é stac metui ensema per l libret Comun general de Fascia. contà, dessegnà, vif! da Cesare Bernard e Lucia Gross, pean via ence da l’aparat didascalich del Museo Ladin de Fascia. L libret l é stat dat fora del 2010 coi dessegnes de Manuel Riz e la colaborazion del Comun general de Fascia.


Preistoria

I prumes omegn a meter pe te Fascia l é stat i ciaciadores che, jà tel Mesolitich, i partia dal fon de val per ruèr anter la Dolomites. I endrezèa si campamenc enlongia i leghes, sui jouves e ti cougoi sot i perons. Te l’Età del Bron e del Fer scomenza n fenomen che arà regnèda al lonch: la transumanza di pastrec.

Nasc aldò insediamenc, desche chel sui Pigui, metui da spes sunsom a coi ben defenui, i ciaslires, da olache se pel arjonjer sorì de gran sperses de pra per jir pèst co la besties e olache se endreza via n sistem de vita leà al ambient alpin. L Ciaslir de Sènt’Uiana podessa esser stat un de chi lesc sacrai loghé en aut e dalonc da la cèses, per la sepoltures o per sporjer ofertes sun de gregn feghes votives (Brandopferplätze).


Origines de la Comunità

La pruma testimonianzes de l’esistenza de la Comunità de Fascia les é del XIII secol. La Communitas Fasciae é documentèda per la pruma outa tel urbarie de Persenon del 1253. Ti egn do la Comunità fascèna stipulea pac de fradaa e de colaborazion per se defener un col auter con la comunitèdes de Fiem (1264), Primier (1303) e con Remberto, segnor de Fié (1298), e na convenzion coi moenac per l passaje envers la Mont de Falciade (1304).

Fin dal scomenz l organism de maor emportanza de la Comunità l’era l “placito”, l Comun general Pien comun, la radunanza de duc i vejins, chiamèda ite aló da la pieif de Sèn Jan e che l’aea l’encèria de tor la dezijions per duta la comunità.


La Magnifica Comunità de Fascia 

La Magnifica Comunità l é l fondament de la strutura sozièla te Fascia. Fondèda sui prinzipies democratics e sul posses comun di bens, la Comunità raprejenta duc i vejins dedant al Prinz Véscof, la stravèrda si deric, la garantesc i doeres, e la aministrea i raporc anter la 7 Régoles. L Prinz Vescof nominèa so raprejentant te la persona del Giudize Vicare.

I afares publics de la comunità vegnia dezidui tel Comun ordinario la riunion, dedant al Vicare, di 2 Procuradores e di Omegn de resposta, doi per Regola. Ti statuc se troa veia rejons e usitèdes, che à ferà l regim feudal e à didà a mantegnir na certa autonomìa dal poder zentrèl. La Comunità fèsc fora i priesc, la controla l comerz e l sfrutament de pèscoi e bosć, la regolamentea i spostamenc de la feides.


La Pieif de Fascia

La popolazion se bina ence entorn a la gejia del batum, la Pieif, gejia mère de la val. La pruma gejia de Sèn Jan, Pieif de Fascia la é del XII secol. La strutura al scomenz la é n muie scempia e l é demò la trei gejies: la pieif, Sènt’Uiana e Sèn Giacom a Ciampedel, dapò ti secoi do vegn fat su de autra gejies, testimonianzes de fe e  picoi scrignes d’èrt.  

La Comunità e la Pieif de Fascia les é sul medemo teritorie e beleche semper les porta inant sia opera adum o aboncont te na strenta colaborazion. I frabicac e duta la manifestazions de fe doventa pèrt del Ben Comun.


L 1800: temp de mudamenc

Endèna la veres de Napoleon la Comunità à dat so contribut a defener la veiora istituzions ritèdes dai pères. Ma con la fin del prinzipat episcopal de Persenon del 1803 ence l’ativitèdes de la Comunità de Fascia se à destudà ju. Del 1805 l goern bavareis à tout ju la regoles che l conscidrèa “illecite combriccole di popolo”. N muie de omegn de Fascia à tout pèrt a la remida del Tirol, crepèda fora del 1809, olache i capitans de noscia val à vidà i fascegn a defener i confins chiò e te dut l Tirol.

Del 1815, canche Fascia é ruèda endò a fèr pèrt del imper Austro-Ungarich, l é stat metù su set comuns sul teritorie de la veia regoles e del 1819 i capi comun à endò metù su la Comunità, col inom de Comunità generale di Fassa con doi Procuradores.


Nasc l Moviment Ladin

Del 1870 n grop de studenc badioc che studia teologia a Persenon met su l zircol culturèl Naziun Ladina (de chel che fèsc pèrt ence Josef Freinademetz) e sun so ejempie i studenc ladins a Dìspruch met su del 1905 la pruma vera organisazion interladina, la Union Ladina che del 1912 se costituesc ofizialmenter desche Union dei Ladins.

L é de chi egn ence i prumes tentatives sperimentèi de sfoes scric per ladin e todesch: “L’amik di Ladins” del 1905, “Der Ladiner” del 1908 e Kokodek”. Nasc ence i prumes Calendres che jirà inant enscin al temp de la Gran Vera, che destuda la pruma “aisciuda ladina”.


I ladins domana unità e autonomia

Del 1946 l fascian Guido Jori Rocia con etres ladin met su Zent Ladina Dolomites, n moviment che vel l recognosciment politich di ladins e sia unità teritorièla e che te curt temp tol ite passa 10.000 enscinué anter la valèdes ladines. Ai 14 de messèl de chel an 1946 vegn fat na gran desmostrazion de coscienza de l'identità ladina sun Sela, olache se bina adum passa 3.000 ladins da duta la valèdes per rebadir che i ladins l é un soul popol e che i no vel esser despartii a livel aministratif.

Anter i ponc domané da Zent Ladina Dolomites troon na aministrazion autonoma, l recognosciment ofizial del lengaz, scolines, scoles, libres e sfoes ladins, n ent per l turism ladin e n consorz per l comerz, la revitalisazion di toponims ladins e l respet e la defendura de usanzes e tradizions.


Batalia per l comprenjorie ladin

A la fin di egn ’60 la Provinzia de Trent perveit l’istituzion di Comprenjories, con n ent soul per Fascia e Fiem. L'Union di Ladins vel n Comprenjorie demò per Fascia e Moena, e la domana l sostegn di comuns. A Moena, contra l’aministrazion de no tol su chesta domana, nasc Union democratica, che porta inant na batalia forta per n Comprenjorie Ladin.

Del 1971 i conseieres de Comun de duta Fascia se palesa a maoranza contra l Comprenjorie con Fiem, ma Trent disc de no. L é i egn del secondo Statut de Autonomia, che no ge recognosc ai fascegn i medemi deric de Gherdena e Badia: Fascia domana de passèr sot Busan e te la litazions del 1973 vegn metù su na lista ladina che tel program perveit l Comprenjorie de Fascia e Moena. Pech dant da la litazions la Provinzia dèsc so benstèr al Comprenjorie despartì da Fiem.


Prumes resultac per i ladins

Aldò de la batalies de l’Union di Ladins, del 1975 la Provinzia de Trent met su l Istitut Cultural Ladin e l an do l’aproa l recognosciment teritorièl di 7 Comuns ladins de Fascia. Endèna va inant la revendicazions per l ensegnament del ladin te la scola de Fascia, su ejempie de la scola paritetica de Gherdena e Badia. Del 1977 vegn recognosciù ofizialmenter l “C11” che tol ite i 7 Comuns de Fascia e del 1978 vegn aproà l Statut del Comprenjorie Ladin - l soul a aer tel inom la spezificazion de carater etnich - che perveit che chesta istituzion se cruzie ence del svilup e del sostegn de la mendranza ladina.

Del 1982, sun spenta del assessor a la cultura del C11 (e president de l’Union di Ladins) Danilo Dezulian del Garber, vegn fora l prum numer del boletin del Comprenjorie col titol Comun general de Fascia desche la veia comunanza de val.


L nef Comun General de Fascia

Del 2006 la Provinzia de Trent aproa la reforma istituzionèla che perveit la Comunità teritorièles e sun spenta de l’Union autonomista ladina la tol ite n articol spezifich spezifich per Fascia che met su l Comun general, che got de gran autonomia.

L statut del Comun general de Fascia vegn lurà fora te val, passà a l’aproazion ti Comuns fascegn e aproà con lege provinzièla, zenza poder vegnir mudà, de firé del 2010. La neva istituzion tol su i inomes storics: l Produrador, l Consei de Procura, l Consei General e c.i. 

Ai 16 de mé i fascegn lita per la pruma outa per l Comun General: Cristina Donei l é la pruma Procuradora, e ai 14 de messèl, tel dì che recorda la storica binèda di ladins sul Jouf de Sela, vegn chiamà ite la pruma sentèda ofiziala del Comun General, organism raprejentatif de la comunanza te la neva istituzion.


Referimenc bibliografics e aprofondimenc:

Artoni Carlo, La Valle di Fassa nei secoli della trasformazione, Istitut Cultural Ladin, Vich 2001 

De Grandi Cristina, Union Generela di Ladins dles Dolomites, Union Generela di Ladins 2005

Ghetta P. Frumenzio, Documenti per la storia della Comunità di Fassa, Fam. Cooprativa Val de Fascia - Istitut Cultural Ladin, Vich 1998 

Ghetta P. Frumenzio, La Valle di Fassa. Contributi e Documenti, Biblioteca PP. Francescani, Trento, 1974

Scroccaro Mauro, De Fasa Ladina, la questione ladina in Val di Fassa dal 1918 al 1948, Museo del Risorgimento – Istitut Cultural Ladin, Trento 1990

Scroccaro Mauro, Guido Iori de Rocia e la grande utopia dell’Unità Ladina, Museo del Risorgimento – Istitut Cultural Ladin, Trento 1994

Zanoner R. / Gross L. (a cura di), 40 egn Union di Ladins de Fascia, Grop Ladin da Moena, 1995 (numer spezial de Nosha Jent)

Union Ladins de Fascia