Chel ciel brun da steiles che spartion con l’Ucraina

L é n muie de elemenc che te chisc ultimes tempes grieves de vera vegn al luster dì do dì, e che i palesa n leam anter nosc raion e l’Ucraina. Leames storics, da n’outa, de chela Galizia olache nesc joegn era stac mané a scombater del 1914, apontin contra la Russia, e leames de anchecondì, de la femenes ruèdes en gran numer ti ultimes egn, lascian soula sia jent per rencurèr la noscia.

Amò na testimonianza enteressanta de chest leam, che ciola adum Fascia e Ucraina travers la storia e l’èrt, ne vegn portèda dant da Cesare Bernard.

Dut nasc dal recort de na veia chèrta de posta che l professor Bernard aea vedù te l’Istitut Cultural Ladin de Fascia, canche l lurèa aló per meter a post i archivies e che aea soscedà sia curiosità. Te chest ultim temp chel recort é endò ruà ite tel cef de chest professor da Pera, gran pascionà de storia.

»L é na carta de posta – l ne à contà – che l pitor Francesco Bernard (1875-1948) da Pera, più cognosciù desche Franzeleto, ge aea scrit del 1909 a so pare da Karlsruhe, olache l era do che l luraa per far le decorazion de na gejia, che se podea veder apontin touta ju su la medema carta de posta.

Peisse che chest document, che testimoniaa la gran atività del pitor fascian, l merite n aprofondiment, percheche l ne sporc stimoi enteressanc sul artist e sul temp che l é stat scrit, ma ence sui tempes de anchecondì.«

Franzeleto Bernard, pitor a la foresta

Scomenzon donca dal artist. »Franzeleto – ne recorda amò Cesare Bernard – l é un di tenc pitores a la foresta che, anter la fin del Otcent e l scomenz del Nefcent, i se n jia da Fascia desché migranc sajonai. Anter duc n é de chi che se tolea fora de anter, i se à fat cognoscer e i é stac domané per lurieres de maor livel artistich. Un de chisc l é apontin Franzeleto, che do aer fat la  Staatsgewerbeschule fora Dispruch ti egn 1892-1894, l ne à lascià n muie de opere de valuta te Fascia. Podon recordar la »Allegoria del mangiare e del bere« tel Hotel Rizzi a Pera, del 1901, desvalive scene per il teater popular, le decorazion te le gejie de Sènt’Ana sa Muncion, de Sèn Florian ta Cianacei (che no se pel più veder ma le é documentade ti dessegnes fac dantfora) e soraldut de Sèn Lorenz a Pera, ma l à lurà ence te desvalives lesc del Tirol.

De Franzeleto l é stat fat n lurier de catalogazion de si paesajes e retrac, enveze l é n muie più senester esser bogn de troar fora duc i depenc che l à fat te le gejie e te le majon o lesc publiches e privac, tant te Fascia che a la foresta.

Te sie papieres, scric e letre, se troa paamenc, fazile per depenc che l aea fat, desché per ejempie l cognosciù Kafee Nosko de Dispruch, ma l é senester troar fora e verificar per aer na documenazion completa e segnificativa.«

La carta de posta de Karlsruhe

La carta de posta de Karlsruhe l é un de chisc documenc, che ne mena ampò n muie dalonc.  

Defat chesta carta no la vegn da la zità de la Germania che se cognosc belebon e che fazile sobito duc podessa aer pissà, ma da n lech n muie più dalonc e manco cognosciù, na colonia todesćia a chela che ge era stat dat l medemo inom. »L é n raion che era tel sud de la Russia – ne à deschiarì Cesare Bernard – e anchecondì l é Ucraina, tel distret de Mykolaïv a nord-est de Odessa. Anter l 1809 e l 1811 l era stat colonisà da n grop de bachegn todesć che ge aea dat apontin inomes te sie lengaz. Anchecondì al post de chi inomes troon toponimes ucrains: Landau l é doventà Shyrokolanivka, Katherinenthal aldidanché l é Katerynivka e olache l era apontin la colonia de Karlsruhe ades l é l paisc de Stepove.

Chiò i coloni todesć aea fat su la pruma gejia catolica ti egn 1820-1830. Dapò, anter l 1881 e l 1885, i n à frabicà una maora, dedicada ai sènc Piere e Paul, de stil neogotich su projet del architet Viktor Korf. Chesta gejia, che é stata consacrada ai 4 de otober del 1887, l é chela che se veit su la carta de posta de Franzeleto, che l à scrit vejin al retrat ‘La chiesa dove siamo’.

Chest frabicat catolich del 1909 l é stat depent dal artist de Dispruch Rafael Thaler (1870-1947) e Franzeleto, che l era stat sie arlief, l é stat chiamà a l didar.

De chesta aventura troon mingol de documentazion apontin te la corespondenza. Chesta l é una de le  carte de posta che Franzeleto ge à manà a so padre, olache l pitor fascian scrif che no l é per nia pentì de aer fat chel viac, ajache l ge à permetù de veder e cognoscer realtà n muie enteressante, a partir da la zità de Odessa, che ‘la lo à maraveà più che Viena’ e che te chela colonia todesćia tant dalonc n sentadin del Tirol l pel se sentir a ciasa e duc i vif en armonia.«

La gejia de Stepova anchecondì

La gejia de Sepova, vejina a Odessa, te n retrat che se troa tel web.

I avenimenc del XX secol à lascià l segn. L professor Cesare Bernard ne disc amò che »del 1934 la part de sora del ciampanil é stata batuda ju e do l 1945 l é stat tout demez ence l cuert. L regim sovietich à durà chel frabicat desche doana e vegnia metù laite la biava. Dai egn Nonanta, do l’indipendenza de l’Ucraina, l é stat portà dant desvalive idee de restaure e valorisazion de chest frabicat, che ades l é de la Gejia ortodossa, ma nesciuna opera concreta.«

Chesta gejia é stata donca lasciada al arbandon, ampò, disc amò Cesare Bernard »se pel amò veder i segnes de chele decorazion che era state fate da Thaler e da Franzeleto. En particolar se veit amò dalvers i depenc sul reout anter le nervadure de l’abside. Sul fon brun, decorà con steile e fiores, l é le fegure di doi agnoi e l Agnel de la vitoria. No podon saer se l é stat proprio Franzeleto a i depenjer, ma de segur i recorda n muie i dessegnes che l pitor fascian aea fat per la gejia de Sèn Florian a Cianacei. Apede chest se pel amò veder i segnes de desvalive cornisc, na crousc de consacrazion e le decorazion entornvia le fenestre, ades enmurade ite.

Anchecondì, de gra a internet, se pel troar fora chesta gejia vardan ‘Stepove St. Peter and Paul Catholich Church’ e con Google Map se pel veder amò na documentazion de fotografie n muie enteressanta de la gejia e de chel che l é amò de soe piture.

A chesta vida – fenesc fora Cesare Bernard – l é possibol recuperar virtualmenter n picol tassel de chesta storia umana e artistica de gran emportanza ence percheche la ne dasc testimonianza de la cultura de n temp e de n lech, e la ne fasc sperar amò de più che dut chest no vae perdù per semper.«

Lucia Gross

Union Ladins de Fascia